CA | ES
Pàgina d'un diccionari amb destacat en la paraula "virus" | iStock
Pàgina d'un diccionari amb destacat en la paraula "virus" | iStock

El valor de l'empatia

Consulte el diccionari amb accelerada pretensió de trobar resposta a algunes realitats d’aquesta crisi econòmica i social a més de sanitària en què comença a anhelar-se la falta de comprensió col·lectiva

Recórrec molt al diccionari per intentar entendre les realitats que s'amaguen, fixes pels parlants, darrere d'algunes paraules. Per això aquests dies tremole amb la 'normalitat' que molts han convertit en polisèmica. Val per a tot. Para un roto y para un descosido, que diríem. Als lectors els resulta normal llegir temes nostres que aprofundeixen en turisme, comerç, finances, d'un temps que definim com a futur però que en realitat ja és present. Perquè vivim mirant un calendari de fases que algun tècnic va dissenyar per a nosaltres i anem pensant que sí i què no podem fer.

Més info: Amb la norma al coll

Les metàfores s'acumulen: aquella de "quan baixi la marea pillarà a molts sense banyador" és de les meues favorites, perquè ve a ensenyar-nos, com va fer Darwin, que la crisi farà net. Però clar, a quin preu... Vol dir que ja estem perdent l'empatia? A mi fa dies que m'ho ha semblat: els aplaudiments han deixat de ser ensordidors, els repartidors ja estan enfadats perquè les adreces no estan ben anotades (m'han muntat més d'una baralla pel telèfon) i en el centre de salut m'han titllat de "boja" si m'he d'apropar amb els nens a fer una consulta. Si, els meus fills, els mateixos amb els quals treballe a casa sense que 'el sistema' estiga queixant-se molt. He llegit molt darrerament sobre (el mite de la) conciliació i els més realistes m'han semblat els primers empresaris confinats d'aquest país: en el manifest de la Unió Empresarial de l'Anoia demanen mesures concretes per a conciliar (de veritat!) perquè el que està passant a hores d'ara és "un caos". Així ho defineixen. 

Més info: L'Anoia exigeix "menys burocràcia i més agilitat"  

En eixe procés constant de recerca en el diccionari l'empatia es defineix (en el DIEC) com la facultat de comprendre les emocions i els sentiments externs per un procés d'identificació amb l'objecte, grup o individu amb què hom es relaciona. Identificar-se no és fàcil, tots ho sabem. Allò de posar-se en sabates alienes no és una tasca que tots puguen fer. Però a vegades dóna bons resultats. El projecte Lanzadera ha anunciat aquesta setmana que canvia l'estratègia per accelerar l'economia productiva amb una inversió de 10 milions d'euros que provenen del patrimoni del mateix Juan Roig. L'eslògan "Volar és més fàcil quan et llancen" em sembla un exemple d'aquesta empatia que comence a trobar a faltar. Segurament al senyor Roig ja li va bé l'empresa, les vendes, amb o sense confinament, però per visió de negoci i per empatia social -estic convençuda- ha decidit rascar-se la butxaca. Diu que Lanzadera va nàixer per "ajudar els emprenedors a crear empreses i així generar ocupació i riquesa en la societat". Diria que pensa que si la societat va bé, a ell també li anirà bé.

"L'eslògan "Volar és més fàcil quan et llancen" de Lanzadera em sembla un exemple d'aquesta empatia que comence a trobar a faltar

Segurament podria ser aquest un pensament que aplicaren altres estaments. Polítics, dirigents, responsables de la nostra realitat. Si a les mares els va bé, a nosaltres també, m'agradaria que pensara més d'un. Al cap i a la fi, cuiden, alimenten i eduquen, no sense dificultats, als futurs polítics, dirigents i responsables de la realitat de tots mentre produeixen. Però veig que no és fàcil l'empatia en sabates de tan alt nivell i això que "pensar com una manera és una lent que està disponible per a tothom". Ho afirma Yifat Susskind, activista de drets de la dona, qui fa un discurs vibrant sobre el prisma matern que serveix per a superar crisis incertes. "Quan penses com a mare, prioritzes les necessitats de molts, no els capricis dels pocs", exclama. Mireu el seu TEDXWomen, és interessant. Si us agrada, no em posaré medalles: me l'han fet arribar aquests dies d'ànims virtuals i abraçades que ja no rebrem en el temps que les estàvem necessitant. Abraçades com les de Juan Genovés, el pintor valencià que ha mort aquest divendres i que sempre serà recordat per El abrazo (1976), un símbol de la Transició espanyola i un anhel visual a l'abast de tots ara quan tocar-nos i sentir-nos és el primer que ens han prohibit.

En la meua abraçada, ara sí, al diccionari hi ha molts altres competidors. La RAE ha anunciat el rècord de 100 milions de consultes registrat pel Diccionario de la lengua española de la Real Academia Española. Els internautes busquen els mots que ens ha portat el coronavirus: cuarentena, confinamiento, pandemia, robot resiliencia. Impressiona pensar que qui busca aquestes paraules és perquè desconeixia què era viure tancat o sobreviure a processos de naturalesa difícil. Vol dir tan evidentment que aquesta ona gegantina ens ha pillat sense biquini que molesta sentir-se part d'aquest 'estar nus' col·lectiu. 

Pd: He volgut consultar el significat de fase. El DIEC diu que és l'aspecte sota el qual se'ns mostren la Lluna, els planetes, en les etapes successives de la seua revolució. La revolució de la meua fase 1 comença dilluns. Desitgeu-me sort.

Més informació
Peons dels seus escacs
Avui et destaquem
El més llegit