La batalla d'Almansa, de Ricardo Balaca, en què es va perdre el dret civil valencià| Wikimedia
La batalla d'Almansa, de Ricardo Balaca, en què es va perdre el dret civil valencià| Wikimedia

Què costa a les empreses valencianes no tindre un dret civil propi?

Galícia, País Basc, Navarra, Aragó, Catalunya i Illes Balears tenen furs propis, però al País Valencià regeix el Codi Civil espanyol per la derrota de la Batalla d'Almansa

Galícia, País Basc, Navarra, Aragó, Catalunya i Illes Balears tenen furs. O dit amb paraules més modernes, un dret civil propi que beneficia 15 milions de ciutadans. En canvi el País Valencià, amb una llarga tradició històrica de furs i que a més estan contemplats en l'actual Estatut d'Autonomia, es regeix pel Codi Civil espanyol. Per què?

Més info: El País Valencià és la comunitat pitjor finançada

Anem per parts. El dret civil és allò que permet a les Comunitats Autònomes tindre una legislació pròpia en matèria de separació de béns en un matrimoni o la custòdia compartida dels fills. Amb l'arribada de la Constitució Espanyola, es van mantenir només aquelles que el tenien en vigor.

El País Valencià va tindre dret civil propi del segle XIII al XVIII

El País Valencià va tindre furs des del segle XIII, amb Jaume I, fins a la seua abolició amb els Decrets de Nova Planta que va promulgar el primer Borbó d'Espanya, Felip V, en 1707. Per això, perquè el dret civil no estava vigent quan va entrar la Constitució, els valencians no poden legislar directament els assumptes quotidians que els afecten. D'aquesta manera, el gran càstig que van sofrir els valencians per la derrota en la batalla d'Almansa encara hui, tres segles després, marca les seues lleis.

El dret civil és allò que permet a les Comunitats Autònomes tindre una legislació pròpia en matèria de separació de béns en un matrimoni o la custòdia compartida dels fills

El Govern de Francisco Camps (PP) va intentar recuperar-los en la reforma de l'Estatut de 2006, que preveu la "recuperació dels continguts corresponents dels Furs de l'històric Regne de València en plena harmonia amb la Constitució". Es va materialitzar en tres lleis: la Llei de règim econòmic matrimonial (2008), Llei de custòdia compartida (2011) i Llei d'unions de fet formalitzades (2012).

Malgrat que la reforma fou aprovada tant en les Corts Valencianes com en el Congrés dels Diputats amb els vots del PP i del PSOE, l'Executiu central aleshores encapçalat per José Luis Rodríguez Zapatero (PSOE) va decidir recórrer-la davant el Tribunal Constitucional (TC). El Govern de Mariano Rajoy (PP) va mantenir els recursos que van concloure amb l'anul·lació de les tres lleis en 2016.

AJV

La gerra d'aigua freda del TC per a l'autogovern valencià no té efectes retroactius. Això vol dir que les 200.000 persones que es van casar entre l'aprovació de les lleis i la sentència judicial, les 25.000 unions de fet que es van formalitzar i els 20.000 beneficiaris de la custòdia compartida dels fills poden continuar (si volen) gaudint d'eixe privilegi.

Així afecta particulars i l'empresa familiar

Batalles polítiques al marge, tornem a la pregunta inicial: què costa a les empreses valencianes no tindre furs propis? Hi ha dos assumptes importants que afecten les seues butxaques. El primer és el règim econòmic matrimonial, que el Codi Civil espanyol estableix de guanys; si les persones que es casen ara volgueren canviar-ho a règim de separació de béns (més modern), haurien de pagar el cost notarial de la capitulació matrimonial, al voltant dels 80-100 euros.

El País Valencià lidera any rere any la taxa de separacions i divorcis en Espanya i això, si no es gestiona bé, pot tenir efectes terribles sobre l'empresa familiar. Carmen Boldó, vocal de l'Associació de Juristes Valencians (AJV) i catedràtica de dret mercantil de la Universitat Jaume I, explica que moltes persones no saben ni en què règim econòmic estan casades i ho descobreixen quan es divorcien. Altres, volen canviar-lo després de la boda però en eixe cas ja s'han de liquidar els guanys.

Més info: València també vol tenir Hisenda pròpia

En qualsevol cas, si hi ha una empresa familiar pel mig, Boldó recorda que el règim espanyol que s'aplica als valencians "té conseqüències a l'hora de repartir els guanys obtinguts o la possessió de l'empresa", la qual cosa "pot fer que determinades empreses entrin en crisi perquè s'han de separar els mitjans de producció o avortar estratègies".

Boldó: "El Codi Civil espanyol té conseqüències a l'hora de repartir els guanys obtinguts o la possessió de l'empresa i pot fer que entri en crisi"

El segon aspecte important són les successions. El Codi Civil espanyol s'acull a un sistema de legítimes "pensat per a un moment en què la supervivència era més complicada, es repartia el patrimoni de manera equitativa entre els fills perquè pogueren tirar endavant". "Ara, però –afegeix la catedràtica-, l'augment de la longevitat fa que les persones muiren quan els fills ja tenen 50 anys".

Al País Valencià no va arribar la llei pels entrebancs de l'Executiu espanyol, però sí que es va escriure un esborrany que distingia el patrimoni empresarial de la resta de béns. Així, donava al titular total llibertat per a transmetre l'empresa al fill que volguera, el més preparat o el que més mèrits haguera fet. "Com més es disgregue la propietat de l'empresa, més difícil és la direcció i la gestió i és més probable que entre en situació de pèrdua de llocs de treball i entre en concurs de creditors", sosté Boldó.

La vocal de l'AJV subratlla que "l'empresa familiar és el teixit empresarial principal" del País Valencià i de l'estat espanyol i es veuria molt beneficiada per un dret civil propi. Però lamenta que aquesta qüestió "no té prioritat política" i defensa que "com més proper estiga el legislatiu, més fàcil és solucionar els problemes de l'empresa familiar".

Més informació
València vol ser 'tech city'
València destina més de 19 milions d'euros a modernitzar la seva fira
València fixa l’objectiu de creixement de la seua fira
Avui et destaquem
Comentaris (1)
Juli Loras
La qüestió no és tenir un codi civil propi o no. Dels que hi ha a l'Estat espanyol, conec el català i l'aragonès (mos pares eren aragonesos i es van acollir als furs aragonesos) i no puc dir que un siga millor que l'altre, en unes qüestions concretes és millor el català i en unes altres, l'aragonès.