Tothom se'n recorda d'ells quan arriba el Nadal o reparteixen un premi important, d'aquells que converteix en milionari un ciutadà qualsevol, però els administradors de loteria facturen més de 8.800 milions d'euros a l'any (xifres de 2016) i donen feina a vora 15.000 persones en les 4.200 administracions repartides per tot l'Estat. Vora 350 d'ells es reuniran aquest cap de setmana a València per celebrar la primera Convenció de loters que, sota el lema El futur és el nostre joc, busca explicar en veu alta les seues preocupacions.
De l'organització s'encarrega l'Agrupació Nacional d'Associacions Provincials d'Administradors de Loteries (ANAPAL) i d'aquest esdeveniment parlem a VIA Empresa amb el seu president, el valencià Josep Manuel Iborra, qui va assumir la direcció de l'entitat en el mes d'abril.
Veient el programa, aquest és un congrés transversal en què parlareu de tots els temes que us preocupen, com a treballadors i com a empresaris.
Si, una mica el primer tema que plantegem en aquest congrés és saber què som. Perquè les administracions de loteria, històricament érem una concessió administrativa fins al 2011 com les gasolineres, els estancs o les farmàcies, però quan es crea la Societat Estatal de Loteries i Apostes de l'Estat (SELAE) com una empresa pública, se'ns va proposar convertir-nos al règim mercantil i des de llavors hi ha molta gent que no té la percepció real de què som, perquè som xicotets empresaris, la immensa majoria autònoms, hi ha també algunes empreses i realment és una conscienciació per a fer-los veure la seua situació dins de l'empresa. Que l'administrador siga conscient de quin és el seu paper en l'empresa, centrar les nostres reivindicacions en tots aquells temes que realment tenim competència, sense dissipar-nos en temes en els quals les decisions no ens incumbeixen. A més, des que en 2012 es va poder fer la conversió al règim mercantil van començar a vendre's administracions de loteria i sobre el 25% del col·lectiu són administradors nous, persones que van comprar el negoci com una inversió i mai apareixen per l'administració, qui amb les indemnitzacions es va decidir a comprar una administració... Llavors tenim una part del col·lectiu que no sap d'on ve i que es mostra molt perdut des de la gestió bàsica de l'administració fins al funcionament intern.
Per tant, ara mateix sou un col·lectiu molt heterogeni.
Convivim ara, les menys, administracions de loteria que deriven del franquisme, que s'atorgaven a vídues de guerra, militars, etc.; després estan, com per exemple en el meu cas, els que vam accedir a un concurs públic a partir l'any 1981 i després els qui han comprat administracions als amos antics o als qui tenien concessions. Hi ha una mescla amb molta gent molt diferent i la nostra intenció és posar-los al dia.
"Molta gent que no té la percepció real de què som, perquè som xicotets empresaris, la immensa majoria autònoms, però hi ha també algunes empreses"
Entre els temes que tractareu en el congrés destaca l'aplicació de les noves tecnologies. Com estan canviant el vostre negoci?
Moltíssim. Nosaltres tenim dos nivells de tecnologia: una la que posa SELAE, de tots els avanços que puga instaurar, com poder demanar números finals de loteria o la instauració fa uns mesos de codis QR en els bitllets de la Primitiva perquè pugues llegir-ho des del telèfon mòbil. I després està la tecnologia que apliquem en els punts de venda, que bàsicament són les pàgines web. No hi ha molts, només 500 punts de venda a Espanya que tenen pàgina web, i molts d'ells simplement informativament, però hi ha una segona part en què nosaltres rebem l'encàrrec de l'aposta, la validem, es mana la jugada, etc. i també es tenen apps perquè el client puga jugar. Per tant, a escala tecnològica, les administracions de loteria cada dia es van posant més al dia i afegeixen les possibilitats que poden tenir altres empreses de joc online que, en teoria, són més avançades.
De quina manera us està obligant a reciclar-vos?
Nosaltres hem apostat sempre per la formació i creiem que la formació i la professionalitat és el que ens diferencia de l'altra xarxa, que són els punts de venda en els quals et serveixen un café i et deixen fer una Primitiva, poc més. Llavors creiem que la formació és fonamental i per això en els tallers d'aquest cap de setmana parlarem bàsicament de pàgines webs, apps i de programes nostres de gestió interna. Perquè hi ha des d'administradors de loteria que poden portar la gestió de l'administració amb un full i un bolígraf, que són els menys per sort, fins als que tenen programes de gestió d'una mitjana empresa amb la gestió de clients inclosa. I quant als canals que se'ls pot oferir als jugadors està la pàgina web, les apps i després molts tenen pàgina de Facebook per a interrelacionar-se amb els clients.
Josep Manuel Iborra, en el despatx d'ANAPAL | NNG
En aquest nou paradigma, quin futur a mitjà i curt termini té el sector?
Com a joc públic mantenim històricament una quota de mercat estable, entorn dels 8.800 milions d'euros de vendes. En l'època de la privatització, si haguera estat en l'Íbex, SELAE haguera estat entre les cinc primeres empreses. Perquè a part de la facturació, l'endeutament és zero. De fet, en l'època de crisi, el Govern es va plantejar utilitzar la SELAE com a aval per als préstecs que necessitava perquè és una empresa que s'autofinança i els seus beneficis anuals ronden els 2.500 milions d'euros, descomptant els impostos. Tots els seus beneficis van a SELAE i davant això, aquesta és una empresa súper neta.
Llavors, no esteu preocupats pel que ha de venir.
Estem preocupats en el sentit que hi ha més empreses de joc privat amb una competència gran perquè abans SELAE era operador i regulador però per ordre de la CE calia separar les dues figures. A Portugal, per exemple, no es va fer. Però aquí quan es va separar, es va crear la Direcció General d'Ordenació del Joc i, ara com ara, estan en el mateix nivell de vendes que nosaltres. A més, a escala impositiva, existeixen molts més avantatges per al joc privat perquè els impostos es paguen en funció del que vens i el que pagues, no com ací, que el que pagues són els beneficis sencers. A més, a les empreses de joc privat se'ls permet uns play-outs sobre premis altíssims. En joc privat són tots premis de xicoteta quantia però si paguen per la diferència del que han venut pels premis, la diferència és gran. A més SELAE té un funcionament molt antic, perquè ve d'un ens públic anterior, i qualsevol decisió, costa. A més, cada comunitat autònoma també regula el joc, la qual cosa fa que qualsevol decisió, modificació o creació de nous jocs per part de SELAE siga molt lenta. Amb tot, preocupació no perquè tenim un mercat consolidat però sí que hem de canviar molts paradigmes que tenim dins de l'empresa.
Com ha evolucionat el consum de loteria en aquests anys?
Està molt estabilitzat. Amb la crisi baixarem durant alguns anys però sempre mantenim una quota de pujada del 3, el 4, el 2%. A més, entre els nostres productes, la Loteria de Nadal està patint una evolució brutal pel que fa a tots els altres. Així com per exemple la Primitiva pràcticament ha mort des que estan les apostes esportives i els jocs actius de Primitiva, Euromil·lions, etc. es mantenen més o menys estables, la Loteria de Nadal ha anat agafant quota de mercat entre finals dels 90 i principis del 2000, i s'ha convertit en un fenomen social. Ha passat de l'any 95, quan la loteria de Nadal suposava el 35% de les vendes, que ara siga el 54%. És un sorteig que se celebra el 22 de desembre i es porta més de la meitat.
"La Loteria de Nadal ha anat agafant quota de mercat entre finals dels 90 i principis del 2000, i s'ha convertit en un fenomen social"
Què comporta des del punt de vista empresarial?
Logísticament cal estar preparat per a preparar un sorteig que fa 30 anys es gestionava a partir de setembre -com a molt feies participacions per a les comissions de falla en el cas de València- a ser ara un producte que al març ja ho estem demanant, ens arriba al juliol i des de llavors està en el carrer. Es podria considerar com un producte diferenciat i de fet la casa ho gestiona així pel que fa al màrqueting, publicitat i gestió interna. En aquest producte estem treballant molt però també va en detriment d'altres jocs, com és la Loteria setmanal, que cada vegada va més a poc a poc i li costa molt més pujar. El futur? Tenim reptes com consolidar la Loteria Nacional de Nadal i volem que la cartera de jocs s'amplie però és molt lent.
Hi haurà novetats?
SELAE va fer una proposta per a tenir apostes esportives i la Direcció General no va donar permís, només perquè foren online però no en els punts de venda. No obstant això, el joc privat ho estan venent online i presencialment sense problema. Per a aquest tipus d'apostes, en el nostre cas era necessària la identificació de l'apostant i entenien que la xarxa de vendes de SELAE no estava preparada per a poder gestionar això, quan nosaltres tenim la tecnologia. No obstant això, per al joc privat en qualsevol bar de València veuràs una maquineta d'apostes esportives on la persona que està a càrrec del bar no mira si és un xiquet de 16 o de 18 anys el que realitza l'aposta. Llavors el tracte que està rebent el joc públic enfront del joc privat és molt diferenciat.
Creuen que és competència deslleial?
No ho és perquè la Direcció General no ho permetria, però és el que hi ha. Més que res perquè aquests jocs es gestionen autonòmicament i en cada autonomia es pot determinar com es juga. Per això és una mica complicat cap a on anem perquè hi ha molts detalls.