Mengem sostenible o no menjarem

Startups del sector alimentari com Koroko, Insectfit o Too Good To Go defenen la sostenibilitat alimentària amb projectes que, a més, innoven per conquerir els paladars

Ous de sabor a all o a pernil ibèric i productes per a esportistes amb proteïna d'insectes
Ous de sabor a all o a pernil ibèric i productes per a esportistes amb proteïna d'insectes

Ous de sabor a all o a pernil ibèric i productes per a esportistes amb proteïna d'insectes, principalment. Establiments que venen l'excedent del dia als veïns del barri que ho recullen en carmanyoles biodegradables, a poder ser. És el context de l'alimentació actual que ja impregna les nostres cuines i, sobretot, s'apodera dels nostres hàbits. Les startups Koroko, Insectfit i Too Good to Go estan darrere d'aquestes idees. "Som una empresa del segle XXI i cuidem tota la cadena de valor del producte", apunta Cayetano Belso, fundador & CEO Koroko.

En el debat celebrat al Sabadell Hub Empresa de València intervé també Pedro de Álava, director del fons TechTransfer Agrifood, qui comença apuntant que és important que aquests tipus de negocis siguen rendibles però sobretot "han de ser sostenibles. Si no concebem respectar això, ens menjarem el futur. Aquesta moda va començar per l'obsessió amb la seguretat alimentària, però ara no sols volem la traçabilitat per a la indústria, sinó que el consumidor també vol saber què està passant fóra", apunta.

De Álava: "No sols volem la traçabilitat per a la indústria, sinó que el consumidor també vol saber què està passant fóra"

Està d'acord Carmen Huidobro, content manager & movement specialist Spain waste warrior de To Good to Go, que considera que un projecte que aposte per la sostenibilitat ha de tenir tres potes i tenir present una realitat social. És el que va impulsar els creadors d'aquesta empresa, nascuda al nord d'Europa arran un sopar d'amics: "Va començar a Copenhaguen, va ser un grup d'amics que sopant van veure aquest problema. Van començar a Dinamarca, després París i Londres... el model de negoci és molt simple i és molt reproduïble. Portem un any, tenim 500.000 usuaris i això no para de créixer perquè és un problema molt gran que està a tot arreu".

Saber, per fi, què mengem

El malbaratament alimentari, la conscienciació sobre el medi ambient, respectar què mengem i d'on prové el que ens portem a la boca... són noves rutines que els negocis també assumeixen com a pròpies. "Nosaltres gastem arena vegetal 100% i farina de grill, sent molt més sostenibles. Ací anem una mica 'al cul d'Europa' – i perdoneu l'expressió- però crec que és real i la sostenibilitat és clau. Qui no siga sostenible que ho pense perquè durarà dos dies", argumenta Gabriel Vicedo, cofundador & CEO de la també valenciana Insectfit.

Vicedo: "Qui no siga sostenible que ho pense perquè durarà dos dies"

En Koroko estan en la mateixa línia. "Fem servir envasos de cartó que provenen de boscos sostenibles i els ous es venen en envasos de dos en dos. Hem tingut sempre claríssim que havíem de fer-ho amb aquest concepte, perquè són les tendències de mercat i perquè ens sentiríem malament si no ho férem així", apunta Cayetano Belso.

Tot i el convenciment de l'empresari, és cert que la reticència d'alguns agents claus del mercat també pot ser un obstacle, apunten els participants. "És que hi ha un gap entre la sensació de fer alguna cosa pel que sents perquè és difícil canviar els teus hàbits per molt sàpigues que és un problema. Pots comprar carn d'Heura però introduir aquestes rutines en el teu dia a dia és complicat", reconeix Huidobro. I posa un exemple clar: a Too Good to Go volíem que els seus usuaris feren servir carmanyoles pròpies per a recollir les racions excedentàries dels establiments amb què treballen. El problema? La seguretat alimentària. "Per legislació és el mateix establiment el que s'encarrega de la seguretat alimentària, però parlant de plàstics és un tema que ens està afectant. Intentem reduir-ho, volíem que la gent anès amb el seu propi tupper però és un perill sanitari i per això oferim uns tuppers biodegradables, però ací ja és l'establiment el que ha de triar".

El paper que juga el retail l'introdueix a la conversa Pedro De Álava, ja que "el retailer ens està determinant sobre com consumim, què fem, etc. Les innovacions també depenen d'això perquè t'has de parar a pensar què perd la gran indústria a llançar alguna innovació que falla: les quantitats són inassolibles".

I a més, emprendre

També des d'aquesta visió Belso, de Koroko, apunta que és una tendència que es quedarà i que "evidentment es normalitzarà. Tot es relativitza i ha de conviure amb moltes coses, perquè crec que aquestes tendències hauran de buscar el seu punt de convivència però no crec que deixem de menjar carn, per exemple", vaticina. Per tant, a les dificultats de produir aliments amb paràmetres sostenibles en un mercat molt consolidat s'uneix la dificultat d'emprendre, un must en el discurs de qualsevol emprenedor.

Belso: "Aquestes tendències hauran de buscar el seu punt de convivència, no crec que deixem de menjar carn"

Huidobro opina que "Espanya, amb tanta cultura gastronòmica, necessita llevar barreres i fer-li un volta a tot. S'hauria de potenciar molt més l'esperit emprenedor perquè hi ha un gran obstacle per a l'emprenedor i crec que això ens frena". Està d'acord Vicedo –"emprendre és molt dur... hi ha futur però costa molt"- i també Belso, qui valora com a "importantíssim el gran repte per a trobar maneres de produir diferent", però s'hi suma a la idea que "és molt difícil emprendre i més quan vas sol".

Més Informació
'Big data' contra el malbaratament alimentari
Pacte a quatre bandes contra el malbaratament alimentari
Avui et destaquem
Comentaris