Oda a la taronja valenciana

El sector citrícola pretén articular nous mecanismes que defensen a Europa els interessos del camp valencià i del seu producte estrella per superar la crisi

El 9 d'Octubre és tradició regalar dolços amb formes de cítrics valencians
El 9 d'Octubre és tradició regalar dolços amb formes de cítrics valencians

El camp valencià és avui dia com un sac de boxa. Entre el colp de la gota freda, que ha fet malbé desenes de cultius, i els aranzels de l'embogida política econòmica dels Estats Units de Donald Trump, no està sent gens fàcil aquest inici de tardor. La resposta, a una situació i l'altra, passa per la col·laboració administrativa, en forma d'ajudes econòmiques però també de presència als llocs de decisió, motiu pel qual crear un lobby a Europa que defense in situ els interessos dels llauradors valencians és una de les noves idees del Govern valencià.

No en va els fruits del camp valencià formen part de la seua idiosincràsia, fins i tot en un dia de celebració com aquest 9 d'Octubre, diada del País Valencià, quan es consumeixen (i es regalen) com a tradició pastissets de massapà que imiten les fruites dels camps valencians. Una oda a l'horta valenciana que també necessita l'acció política. Però, i si van tard?

"És precís millorar la presència en Brussel·les davant del canvi legislatiu que puga afectar als nostres cítrics i la resta d'exportacions. Som els majors productors d'Espanya. El 92% del nostre mercat està en Europa i allà no ens donen res", explica a VIA Empresa Cristóbal Aguado, president d'AVA-ASAJA, associació valenciana d'agricultors. Aguado està d'acord amb la proposta de la conselleria d'Agricultura valenciana: aquest setembre ha anunciat articular un lobby del sector dels cítrics i tenir, a més, presència a Brussel·les. "Sí, demanem fer un lobby per poder parlar perquè en alguns països hi ha plagues enormes i el que no pot ser és que a Europa i a Espanya tinguem totes les plagues del món, això s'ha de regular amb controls en fronteres", explica el representant. El sector ja xifra en 17 les intercepcions infestades de plagues perilloses que ha patit el sector en els primers mesos d'importacions citrícoles. Sud-àfrica encapçala el rànquing de països tercers en nombre de deteccions, per davant de l'Argentina o l'Uruguai.

Més info: Més enllà de Sud-àfrica: els problemes estructurals de la taronja valenciana

Tanmateix, el darrer Informe de conjuntura i perspectives econòmiques – primer semestre 2019 de la Confederació Empresarial Comunitat Valenciana (CEV) xifra en més de 550 milions d'euros les pèrdues econòmiques en la província d'Alacant a causa de la gota freda, una crisi en què el cultiu de llimones és un dels més afectats.

Per això, en aquest context, amb diferents riscos i fronts oberts, Aguado concreta i explica que tot i que el País Valencià ja té una oficina europea –amb personal de la Fundació Comunitat Valenciana Regió Europea, a la ciutat d'Etterbeek, a Bèlgica-, "hi hauria d'haver una oficina a Brussel·les, al centre, ben ubicada, amb una persona contractada allà per poder fer contactes personals amb totes les delegacions per, d'alguna manera, anar veguent com evolucionen els reglaments que ens afecten, vore què fan en altres sectors i treballar com un vertader lobby informatiu amb una oficina agroalimentària en condicions", insisteix.

Aguado (AVA-ASAJA): "Hem de treballar com un vertader lobby informatiu amb una oficina agroalimentària en condicions"

La proposta seria una nova oportunitat per a una de les indústries fonamentals de la regió valenciana. Amb 182.000 hectàrees de cultiu i un percentatge del 60% del total de la producció citrícola de l'Estat, amb més de tres milions de tones anuals de producció, segons xifres de l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries (IVIA), el colp dels aranzels els Estats Units –efectius a patir del 18 d'octubre- és un nou obstacle a superar. El dia de l'anunci des d'ASAJA ja recordaren que durant 2018 aquestes exportacions van ascendir a 80,9 milions d'euros, però també productes tan importants per al sector agrari valencià com el vi i l'oli d'oliva es veuran seriosament amenaçats, ja que les vendes a l'estranger durant el passat exercici han estat de 9 i 1,7 milions d'euros, respectivament.

Més info: La taronja, la fruita preferida dels catalans

"Seran un cop molt important perquè eixe 25% de cost suposarà que el producte es vendrà en un 25% més per a competir en preu amb els que no tenen aranzels, és molt dur", apunta Aguado, que reclama al comissari d'Agricultura europeu, Phil Hogan, que la Unió Europea impose aranzels a les ametlles nord-americanes "que ens fan competència deslleial. No poden deixar-nos als peus dels cavalls sense donar-nos un complement. Anem a demanar una actuació contundent perquè això és una sentència de mort per a l'exportació agroalimentària als Estats Units. Tots sabem que una vegada perds mercat és molt difícil recuperar-ne", reclama.

Més Informació
Els aranzels de Trump perjudiquen Espanya
Quètxup, vi i avions: els aranzels europeus per compensar Boeing
Avui et destaquem
Comentaris