En una ciutat amb 795.736 habitants (amb dades de 2019), tenir menys de mig miler d'oficines bancàries no sabem si és una bona notícia. La ràtio estableix que per cada 10.000 habitants els valencians en tenen 5,5 oficines bancàries on poder fer els tràmits que encara la banca electrònica no s'ha engolit. I és que la sensació de 'no trobar un caixer automàtic' és constant en la capital del Túria, però ara, xifres en mà, ho comprovem. L'Anuari Estadístic de València 2019, recentment publicat, recull que en 2017 la ciutat comptava amb 9 oficines bancàries per cada 10.000 habitants, però actualment la ràtio ha quedat en poc més de la meitat.
Per exemple, el Banco Santander gestiona actualment un total de 32 oficines a la ciutat de València i la basca KutxaBank té un total d'11 oficines, amb 11 caixers, en tota la ciutat de València. En Barcelona, per exemple, suma 15 oficines amb caixer automàtic i afegint les situades a l'àrea metropolitana en són vora 25 en total. Una altra entitat bancària com és Ibercaja manté obertes 16 oficines i caixers automàtics al cap i casal. La reducció també té a veure amb la transformació del sector, expliquen fonts de VIA Empresa. Per exemple, des de CaixaBank apunten que estan en ple procés de transformació de la seua xarxa d'oficines per a oferir "una millor resposta a les noves demandes dels clients", que es tradueix en la implantació del nou model d'oficina Store en la seua xarxa urbana. De fet, a València han obert recentment l'anomenada All in one, un macroespai a la plaça de l'Ajuntament de València, gestionen altres 10 oficines Store, una de tipus Business i un total de 38 convencionals.
L'entitat apunta que amb aquest nou model d'oficina Store aspira a "reforçar el vincle i la proximitat amb els seus clients de Banca de Particulars, Banca Premier i Privada i Negocis mitjançant un nou model de relació que fomenta la innovació, la transparència i la proximitat". És una manera diferent de treballar: els clients reben la benvinguda a l'entrada de l'oficina per part d'un empleat que els guia en funció de les seues necessitats.
Tants bancs com banderes
En plena transformació del sector hi ha altres, com Banco Pichincha o Attijariwafa Bank, que aterren als nostres carrers per competir pels clients. El primer forma part d'un grup financer fundat a l'Equador en 1906 que compta amb una posició de lideratge en el mercat equatorià, on és la institució més gran bancària i té presència també al Perú, Colòmbia, Panamà, Miami i també a l'Estat espanyol. La segona entitat és un banc d'origen marroquí, amb 13 seus a Espanya i presència a més de la ciutat de València i Alacant, també a Catalunya i Mallorca.
Oficina d'Attijariwafa bank a València | NNG
També té presència a València el Bank Degroof Petercam, de Bèlgica, una institució financera independent de referència que ofereix els seus serveis a inversors privats i institucionals, així com a organitzacions, des de 1871. Amb seu a Brussel·les dóna feina a 1.400 professionals en les oficines de Bèlgica, Luxemburg, França, Suïssa, Països Baixos, Alemanya, Itàlia i Hong Kong, però també Espanya on té oficines a València i Barcelona.
En opinió de Jesús Palau, professor del departament d'Economia i Finances d'ESADE, aquesta nova arribada d'entitats financeres és lògica. Palau explica que una cosa és l'existència de bancs establerts que estan "mal dimensionats" per la tecnologia, i altres que "volen tenir una representació petita encara perquè volen la seva part del pastís, perquè volen participar". L'expert apunta que "tothom vol estar una mica a tot arreu" i argumenta que l'acció d'aquests bancs és molt petita: "No és de gran influència al negoci bancari, que continuarà en mans dels grans bancs, els quals es porten el 70% del pastís. La seva activitat a Espanya és molt reduïda, amb 600 milions d'euros de crèdit és molt petit i no té una gran incidència global", conclou.
La despoblació i els caixers automàtics
Si la concentració i reducció a la capital valenciana és més que evident, la situació a molts municipis és ja preocupant doncs des de 2008, el País Valencià ha perdut el 50% de totes les oficines bancàries que tenia, el que ha significat que a molts xicotets pobles ja no hi haja cap oficina bancària. Segons la Generalitat Valenciana, hi ha 123 municipis del País Valencià que no tenen cap entitat bancària a la seua demarcació.
123 municipis del País Valencià no tenen cap entitat bancària a la seua demarcació
En aquest context, aquest mes de gener s'espera que es publique la convocatòria anunciada pel president valencià Ximo Puig per evitar l'abandonament bancari. Segons ha explicat recentment Puig, amb la convocatòria amb què treballa el Consell valencià, tots els municipis valencians que no tenen caixer automàtic podran optar a un contracte d'un termini de quatre anys amb les diferents entitats bancàries que es podran postular per a donar aquest servei. Puig anunciava aquesta novetat a finals d'aquest mes de desembre, apuntant que "es tracta d'una iniciativa nova a Espanya i Europa, gràcies al fet que la Comissió Europea acaba d'avalar-la", ressaltava.