• La paternitat d’emprendre: una startup és com tenir un fill

La paternitat d’emprendre: una startup és com tenir un fill

Emprenedors i experts en aquest àmbit coincideixen que muntar una empresa “requereix tot el teu temps”, igual que quan neix un bebè

Emprenedors assenyalen com muntar una startup requereix tant temps com tenir un fill | iStock
Emprenedors assenyalen com muntar una startup requereix tant temps com tenir un fill | iStock
Barcelona
24 de Gener de 2020

Por, incertesa, moltes hores de feina i dormir poc. Aquestes paraules podrien definir la vida d’un pare i una mare que acaben de tenir un nadó, però també d’un emprenedor que acaba d’arrencar un projecte. I és que “muntar una startup és com tenir un bebè, requereix tot el teu temps”, assenyala l’emprenedor i consultor en retail, Santiago Peribáñez. Ara bé, tot i el risc i el treball que suposa, els emprenedors no ho canviarien per res del món.

“Ningú t’obliga a emprendre, és una decisió que prens sabent que t’enfrontes a una aventura de risc”, apunta Peribáñez durant la conferència Luces y sombras del mundo startup, celebrada a la BSM-UPF. De fet, el primer risc que va assumir l’emprenedor va ser hipotecar el seu habitatge per tenir diners per muntar el seu projecte. I com ell, molts altres que es van llançar de cap a la piscina de la paternitat que suposa emprendre un negoci.

“Ser emprenedor és fotut, comences la majoria de vegades sense cobrar, després guanyant pocs calers i la màxima preocupació de l’inversor és que la startup avanci com un coet”, explica el fundador i CEO de Byhours, Christian Rodríguez. Ara bé, si no t’agrada aquesta incertesa i la sensació “d’anar sempre per sobre del límit de velocitat, t’ho has de pensar dos cops abans d’emprendre”, afegeix Peribáñez.

Ara bé, quines diferències hi ha entre arrencar un negoci ara a com ho feien els nostres avis fa 75 anys? Al cap i a la fi poques, ja que “sempre ha suposat treballar moltes hores i posar el salari a una banda”, afirma Rodríguez. Igual que d’errors, que n’hi ha hagut sempre: “Un dels pecats de l’emprenedor és que ha de saber dir prou i apartar-se del negoci quan  és necessari”, apunta el CEO de Byhours. I Peribáñez afegeix un altre pecat capital: “Dedicar més temps a buscar finançament que a buscar clients”.

Startup és sinònim de risc

De cada 10 startups, nou no duren més de tres anys. I només el 27% de les pimes duren més de cinc anys. Així ho ha posat de manifest l’autor del llibre La farsa de las startups. La cara oculta del mito emprendedor, Javier López-Menacho. I és que startup, en la majoria dels casos, és sinònim de risc: risc en el model de negoci, en un producte innovador i en invertir una gran quantitat de diners en un projecte que no se sap si funcionarà.

“Per a mi la definició de startup va relacionada, sens dubte, amb el risc”, coincideix Rodríguez. I és que, perquè els inversors apostin per una empresa emergent, aquest ha de tenir un model de negoci capaç d’escalar, “si no, no se la juguen”. Un fet que, segons López-Menacho, provoca que dels 1.200 milions d’euros invertits l’any passat en startups, el 70% se l’emportessin 10 empreses. “Els grans inversors aposten pels projectes que tenen possibilitats de ser unicorn”, assenyala. Ara bé, l’expert també reivindica que els inversors han de diversificar més i buscar aquell capital privat que pugui repercutir en un nombre més gran d’empreses.

Peribáñez: "Hi ha un cert complex dels inversors cap a projectes no tecnològics"

I és que aquesta possibilitat d’escalar en dos o tres anys i d’expandir-se ràpidament a escala internacional fa que molts inversors es fixin sobretot en startups tecnològiques. “Hi ha un cert complex dels inversors cap a projectes no tecnològics, però bones idees amb bons plans de negoci n’hi ha en tots els sectors”, reivindica Peribáñez. De fet, Rodríguez assenyala que les startups tecnològiques estan obrint camí a petites empreses a treballar en nous models de negoci fins ara inexistents. El CEO de Byhours posa l’exemple d’Airbnb, que ha revolucionat el sector i ha obert un nou nínxol de mercat perquè apareguin noves empreses.

Unes empreses que compten amb el potencial de Barcelona com a ciutat emprenedora tant per captar finançament com per atraure talent. “La ciutat catalana és un bon mercat per a un MVP (producte mínim viable). Si avui vas a Londres i dius que has testat la teva solució a Barcelona i funciona, també funcionarà allà”, assenyala Rodríguez. I és que en els darrers anys la capital catalana s’ha convertit en el primer hub emprenedor del sud d’Europa i la quarta ciutat europea per volum d’inversió rebuda. No obstant això, López-Menacho assenyala que a l’Estat espanyol patim el problema d’una “bicefàlia pel que fa a hub tecnològic”. “No hi ha cap altre país, pot ser exceptuant només Alemanya, que tingui dos ecosistemes emprenedors tan potents com els de Barcelona i Madrid i amb tan poca interacció entre ells”, lamenta.

Una carta reivindicativa a l'administració pública

Ara bé, per molts nous nínxols de mercat que apareguin i oportunitats per muntar nous projectes, si l’administració no fa més fàcil l’emprenedoria, poca cosa podrem fer. “La regulació per ajudar als emprenedors a muntar una empresa encara és igual que fa 20 anys”, reivindica Peribáñez. “Normalment les lleis tenen artrosis comparada amb la velocitat brutal del sector tecnològic”, afegeix López-Menacho.

López-Menacho: "No hi ha cap altre país que tingui dos ecosistemes emprenedors tan potents com els de Barcelona i Madrid i amb tan poca interacció entre ells"

Per a Rodríguez, la tecnologia té la capacitat de millorar molts aspectes quotidians, com un testament d’últimes voluntats sense anar al notari. La de facilitats que tindríem si el Govern permetés emprar la tecnologia per a coses com aquestes. I molt més. Però, segons Rodríguez, “en el Govern no hi ha cap persona amb la mentalitat emprenedora ni que vegi les possibilitats que ofereix la tecnologia”. “En el South Summit de l’any passat va assistir Pedro Sánchez com a president del Govern espanyol i anava molt perdut”, afegeix López-Menacho. Una situació que les empreses emergents constaten i que per això moltes d’elles estan treballant en una carta amb reivindicacions per a l’administració pública.

I és que, segons assenyala Rodríguez, “les startups ha de tenir un compromís social, però per això necessitem abans un canvi de mentalitat tant de la societat com de l’administració pública per facilitar el sorgiment de nous models de negoci que millorin la vida de les persones”. De fet, cada vegada hi ha més fons d’inversió que només inverteixen en empreses emergents liderades per dones o en negocis amb un impacte social. “El problema és que els diners són els diners, i encara costa, però l’evolució està arribant”, conclou l’emprenedor.