Píndola filosòfica: El temps promès

L’estiu, a vegades, és aquell temps promès per fer les coses que no hem tingut temps de fer durant l’any. Totes aquelles tasques que requereixen temps, concentració, calma. Pensem que, com que durant l’any hem tingut un ritme frenètic, podrem aconseguir recuperar totes les tasques pendents durant l’estiu. Oblidem, tanmateix, que el nostre cos necessita descansar, necessita desconnectar, i que els moments lliures no són excuses per treballar més o millor, sinó per prendre’s les coses amb cura. 

No cal que ens llegim tots els llibres que no hem tingut temps de llegir durant l’any, com tampoc és necessari abordar totes les tasques pendents de la llista. Podem llegir còmodament un llibre a l’ampit de la finestra, fer una, o dues, o potser tres coses de la llista ben fetes, i gaudir de com el sol ens toca la cara, de com l’aigua del mar ens refresca, de com l’ombra dels arbres ens permet descansar al migdia, i de com ens desperta el sorollet dels ocells al matí. Aprofitar l’estiu també és això.