Punt final a les factures sense IVA

Amb una economia submergida entre el 24 i el 26% del PIB és el moment de sacsejar la moral fiscal d'Espanya i aplicar una bateria de polítiques eficaces contra l'evasió fiscal

Des de l'any passat, la corrupció i el frau ja són el segon problema nacional per darrere de l'atur, segons el baròmetre del Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS). Els casos de corrupció política i empresarial que afloren contínuament i el fet que Espanya ocupi el lloc número 37 (empatada amb Israel) a l'Índex de Percepció de la Corrupció, constitueixen una prova real que alguna cosa no funciona en l'economia espanyola. "El frau no és inherent en la nostra cultura però sí que és cert que aquí tothom accepta una factura sense IVA, una acció impensable a Dinamarca", assegura Àlex Esteller-Moré, professor del Departament d'Economia Política i Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona (UB) i investigador de l'Institut d'Economia de Barcelona.

Amb una economia submergida entre el 24 i el 26% del PIB és difícil pensar que es pot eradicar completament l'activitat econòmica oculta. Segons un informe sobre el frau fiscal elaborat per l'Institut d'Economia de Barcelona, si Espanya volgués aconseguir un nivell de pressió fiscal similar al de la mitjana de països de la Unió Europea, necessitaria recaptar uns 75.000 milions d'euros més. "És un escenari naïf, l'escenari més optimista és el d'Àustria o Luxemburg, on el percentatge d'economia submergida està al voltant del 10%", argumenta Esteller.

El fet que el nivell de pressió fiscal a Espanya estigui per sota de la resta de països de la UE, encara fa més difícil creure's aquest escenari optimista. Segons Esteller, la reforma fiscal pel 2015 queda coixa en relació a les mesures per evitar l'evasió fiscal, "no hi ha mesures extraordinàries".

Bateria de mesures
Un dels autors de l'informe, el professor James Alm, de la Tulane University (Estats Units) explica que, més enllà de les estratègies polítiques basades a detectar i sancionar, les agències tributàries de molts països comencen a introduir serveis al contribuent. És a dir, facilitar la presentació de declaracions i el pagament d'impostos.

Altres mesures serien augmentar l'amenaça de penalització, millorar l'encreuament de dades entre governs, augmentar les sancions per frau fiscal i fer públiques les condemnes per evasió fiscal, donar més poder per detectar comptes fraudulents, augmentar les altes i la identificació de persones que no declaren, fer públic el nom de qui defrauda, millorar la qualitat de les inspeccions, incrementar els processos de comprovació, utilitzar mètodes de selecció sistemàtics per als processos de comprovació i confiar en la retenció en origen.

Moral fiscal impositiva
"Quan no sabem explicar les diferències entre el nord i el sud d'Europa en qüestions de models econòmics, ho atribuïm a la cultura dels ciutadans", matisa Esteller. Mai no serem noruecs ni danesos però com podem promocionar la lluita contra el frau fiscal?

Segons el professor de la UB, posant impostos més senzills per afavorir el compliment fiscal voluntari. És a dir, no tot ha de ser punitiu. "Els impostos de vegades són massa complicats i, de tant en tant, el que denominem frau fiscal és simplement una mala interpretació de les normes o directament una mala legislació".

Economia submergida i frau fiscal, 'amics' però no iguals
Atès que gran part de l'activitat econòmica il·legal està relacionada amb la desocupació i el mercat laboral, l'Agència Tributària no hauria de ser l'únic agent que lluita contra el frau fiscal. "La Inspecció Laboral també hauria d'intervenir per evitar regulacions laborals que segurament donen peu a frau fiscal", recorda Esteller, que matisa que no tot el frau fiscal és economia submergida, ni tota economia submergida és frau fiscal. "Incomplir la legislació laboral no és frau fiscal, tot i que és evident que part d'aquest salari no s'acabarà declarant perquè està fora dels circuits legals", reconeix.
Avui et destaquem
El més llegit