En un context econòmic d'inflació i d'incertesa geopolítica, el Govern espanyol i diferents comunitats autònomes van iniciar ja el 2021 una carrera per reduir la pressió fiscal que ha conclòs amb baixades d'impostos (patrimoni, IRPF, IVA, l'impost de societats per a les pimes) i amb la creació d'un nou, que té caràcter temporal, l'Impost de Solidaritat a les Grans Fortunes. Malgrat que Pedro Sánchez digués fa només cinc mesos que "abaixar impostos no és un projecte de país", finalment ha claudicat al debat fiscal i ha remenat la geografia estatal dels tributs.
Però per molt que es capgirin els números amb aquest canvi legislatiu, l'IRPF continuarà sent l'impost que més aporta a les arques de l'Estat. L'impost sobre la renda -que s'ha modificat amb baixades per aquelles rendes de fins a 21.000 euros- ha aportat en els set primers mesos de l'any, el 47,29% de la recaptació total d'Hisenda: 69.160 milions d'euros, que suposen un increment del 17,4% respecte a l'any anterior i que han col·laborat, juntament amb l'IVA, en què el volum total de recaptació per impostos s'hagi incrementat a Espanya un 18% en els primers set mesos de l'any, segons dades de l'Agència Tributària.
L'IRPF continuarà sent l'impost que més aporta a les arques de l'Estat, seguit de l'IVA
A l'IRPF el segueix l'IVA, que representa el 35,9% de la recaptació total des del gener fins al juliol del 2022. En concret l'aportació va de ser 52.504 milions d'euros, xifra que suposa un increment del 17,8% respecte al mateix període de l'any anterior.
En tercera posició s'hi troben els Impostos Especials, que han contribuït amb 11.750 (el 8% del total) i l'Impost de Societats, amb 6.227 milions d'euros (el 4,26% del total).
La desigualtat fiscal
El sistema tributari espanyol divideix les competències entre l'Estat i les comunitats autònomes. Per una banda, hi ha un règim comú per a totes, amb l'excepció del País Basc i Navarra, que inclou els quatre impostos esmentats al rànquing (IRPF, IVA, impostos especials i el de societats). D'aquests impostos, però, no li correspon la totalitat recaptada: envia el 50% de l'IRPF i l'IVA, i el 58% dels Impostos Especials a cada comunitat. Després cada comunitat gestiona autònomament els tributs cedits i els tributs propis.
D'aquests propis Catalunya gestiona 15 figures impositives, segons dades del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública. És la comunitat que té més figures impositives i que paga més impostos autonòmics, i la Comunitat de Madrid està justament a l'altra punta del taulell: el desembre del 2021 va anunciar que eliminava tots els tributs propis, convertint-se en la primera comunitat autònoma sense tributs propis i obrint, d'aquesta manera, un debat sobre el dúmping fiscal. Segons la Generalitat, el 2021 aquestes figures impositives (que en aquell moment eren dotze) van recaptar un total de 137,3 milions d’euros.
Catalunya és la comunitat que té més figures impositives i que paga més impostos autonòmics
Catalunya és també la comunitat que genera més ingressos tributaris. Segons l'estudi Panorama de la Fiscalitat Autonòmica i Foral 2022: Comparativa amb Catalunya del Consell General d'Economistes, durant l'any 2020 -l'últim exercici que recull l'informe-, Catalunya va recaptar 26.194,9 milions d'euros en impostos propis i ingressos tributaris, xifra que representa un 21,9% del total a l'Estat.
La distribució de l'IRPF presenta també grans desigualtats. Per una banda, l'Estat té un IRPF fixe al qual se li suma l'autonòmic, i en aquesta segona part és on ballen les xifres: Catalunya té el percentatge més alt (un 12%, que acaba sent un 21,5% agregat) i Madrid, Canàries i La Rioja els més baixos, (un 9% que es queda en un 18,5% agregat).
Catalunya també s'hi troba al capdavant en la recaptació de tributs cedits (impostos sobre patrimoni, successions i donacions, transmissions patrimonials i actes jurídics documentats), amb 3.206,8 milions d'euros recaptats l'any 2020 i una quota del 24,3% sobre el total de l'Estat. Concretament, sobre l'impost de patrimoni, Catalunya va aportar el 2020 el 45% de l’impost de patrimoni de tot l’Estat malgrat que els béns dels catalans representen el 28,8% de l'Estat, segons dades de l'Agència Tributària. En aquell any la Generalitat va recaptar 546,6 milions d'euros de 80.150 contribuents a través d'aquest tribut.