A Catalunya viuen actualment 7.747.709 persones, segons dades publicades aquest desembre per l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), que corresponen a l'1 de gener del 2022. En total, durant l'any 2021, la població a Catalunya va augmentar en 7.951 habitants, però no pas perquè els naixements superessin les defuncions, sinó per la migració procedent de l'estranger. La població catalana, per tant, creix -però envelleix- i el seu creixement està estretament lligat a l'aportació migratòria.
En la totalitat del territori, l'evolució de la població es mesura amb tres saldos: per una banda, el de la migració, que ha suposat un increment de 23.270 persones; per l'altra, el del creixement natural (naixements envers defuncions), que ha sigut negatiu, amb 11.708 persones menys; i també el de la migració respecte a Espanya, amb 3.708 habitants menys. L'increment, a més, s'estén per la majoria del territori català -amb 34 comarques en positiu-, encara que en destaquen vuit que marquen l'excepció. Són les que han minvat durant el 2021: l'Aran (amb un descens del 6,9‰), el Barcelonès (-6,6‰), les Garrigues (-3,8‰) i l'Alt Camp, l'Alt Urgell, la Ribera d'Ebre, el Tarragonès i Terra Alta, que han registrat baixades inferiors a l'1‰.
En clau positiva, el Baix Penedès (18,3‰), el Garraf (14,0‰) i el Pallars Sobirà (12,7‰) són les comarques amb majors creixements de població en termes relatius. En termes absoluts, en canvi, són el Vallès Occidental, on en finalitzar el 2021 hi vivien 2.453 persones més, seguit del Garraf (2.148) i el Maresme (2.079).
El Gironès i la Segarra són les úniques comarques on s'han registrat més naixements que defuncions
Observant només el creixement natural de la població, només hi ha dues comarques on han nascut més persones de les que han mort: el Gironès i la Segarra. Això sí, amb increments molt lleugers: mentre que el Gironès va tancar el 2021 amb un saldo de creixement natural de 381 habitants més, la Segarra només en va comptabilitzar un saldo positiu de dos habitants.
En la totalitat del territori català, el nombre de defuncions ha estat superior al de naixements per quart any consecutiu. Les comarques que van registrar un saldo de creixement natural negatiu més dràstic van ser el Barcelonès, amb 4.719 defuncions més que naixements, el Maresme (-1.157) i el Baix Llobregat (-488).
El Maresme i el Vallès Occidental són les que han aportat més migració
En clau migratòria -tant amb la resta d'Espanya com l'estranger-, només hi ha tres comarques amb un saldo negatiu: són el Barcelonès (amb 10.000 migrants menys), el Tarragonès (-209 migrants) i l'Aran (-52 migrants). El Maresme i el Vallès Occidental, en canvi, són les que han aportat més migració. La comarca costanera ha incrementat la població migrant amb 3.226 nous habitants i el Vallès Occidental amb 2.524.
L'Aran i les comarques del Gironès, els territoris més rejovenits de Catalunya
"El procés d’envelliment de la població catalana continua com a resultat de la combinació d’una natalitat baixa i una esperança de vida alta", asseguren des de l'Idescat. El percentatge de població de 65 anys o més continua incrementant-se any rere any: l'any 2021 se situava en el 19% i actualment aquesta franja de la població ja representa el 19,3% del total.
La població catalana creix -però envelleix- i el seu creixement està estretament lligat a l'aportació migratòria
Això sí, l’envelliment de la població presenta diferències importants en el territori. Mentre que la Terra Alta, el Ripollès, el Pallars Jussà, el Priorat, la Ribera d'Ebre i les Garrigues són les més envellides, l'Aran, les comarques del Gironès, els Vallesos i el Tarragonès són les que tenen menor percentatge de població de 65 anys o més. En el primer grup més d'una quarta part de la població té més de 65 anys i en el segon grup representen entre el 16-17%.