La Fundación Naturgy ha presentat l'informe Estudi de la resiliència de les infraestructures energètiques davant d'esdeveniments climàtics extrems, elaborat per l'Institut Universitari d'Investigació d'Enginyeria Energètica de la Universitat Politècnica de València (UPV), un document que analitza els riscos creixents associats al canvi climàtic i planteja solucions per reforçar la seguretat i continuïtat del subministrament energètic.
L'informe posa en relleu que l'augment de la freqüència i intensitat dels fenòmens meteorològics extrems obliga a repensar el disseny, manteniment i operació de les infraestructures energètiques. En aquest nou context, garantir la continuïtat del subministrament ja no depèn únicament de reparar els danys, sinó d'anticipar-los, adaptar les xarxes i reforçar la capacitat de recuperació del sistema.
L'estudi pren com a referència la DANA que va afectar la Comunitat Valenciana l'octubre de 2024, un episodi de gran magnitud que va evidenciar tant la vulnerabilitat de determinats actius com la solidesa de la resposta operativa del sector energètic. Aquest esdeveniment va provocar greus danys materials, va afectar milers d'infraestructures i va tenir un impacte econòmic significatiu, posant de manifest la necessitat d'avançar cap a sistemes energètics més resilients.
Durant l'emergència, les infraestructures energètiques es van veure sotmeses a una elevada exigència. En l'àmbit elèctric, l'impacte va ser significatiu, amb més de 173.000 llars sense subministrament i més de 500 centres de transformació danyats. No obstant això, la ràpida actuació dels operadors va permetre restablir el servei al 99% en menys de 72 hores. En paral·lel, les infraestructures gasistes van operar amb un alt grau de solidesa. Tot i que es va interrompre el subministrament de forma preventiva a més de 24.000 clients, el servei es va recuperar completament en un termini de tres setmanes, garantint en tot moment la seguretat del sistema.
L'anàlisi destaca el paper essencial de l'energia en la societat moderna, especialment en situacions d'emergència, on resulta imprescindible per a garantir el funcionament de serveis crítics com hospitals, sistemes de comunicació, transport o centres de coordinació. La interrupció del subministrament energètic en aquests contextos té conseqüències directes sobre la seguretat, la salut i l'activitat econòmica, la qual cosa reforça la importància de comptar amb infraestructures preparades per a resistir i recuperar-se davant d'esdeveniments extrems.
Entre les principals conclusions, l'estudi assenyala que la resiliència energètica ha d'abordar-se des d'un enfocament integral que combini anticipació, inversió i coordinació. La digitalització de les xarxes, el desenvolupament de sistemes de monitoratge i alerta primerenca, la diversificació de les fonts d'energia i la incorporació de solucions d'emmagatzematge són elements clau per a millorar la capacitat de resposta del sistema.
Així mateix, se subratlla la necessitat d'adaptar el disseny de les infraestructures mitjançant actuacions com el reforç estructural, el soterrament selectiu de línies o la protecció d'instal·lacions en zones vulnerables a inundacions. Aquestes actuacions requereixen inversions rellevants, però es consideren prioritàries per a reduir els impactes futurs i garantir la continuïtat del subministrament.