08
de Gener
de
2016
Després d'uns anys treballant a Metges Sense Fronteres, Pep Margets va tornar a Igualada i va decidir crear una empresa lligada al món de l'assistència humanitària amb l'Àfrica com a mercat principal. Així va néixer fa 20 anys SeineTech, una empresa dedicada a la preparació i subministrament de kits d'emergència per a les ONG que treballen sobre el terreny en casos de desastres naturals i altres emergències humanitàries.
En els darrers sis anys l'empresa ha anat evolucionant i ara ofereix productes destinats al món de la cooperació i els projectes a mig-llarg termini. Principalment han adaptat bombes d'extracció d'aigua i molins de cereals per tal que funcionin amb energia solar. També han fet una important reinversió dels actius per desenvolupar nous prototips, que ara es comencen a consolidar al mercat.
SeineTech està formada per dos socis fundadors, que compten amb alguns suports puntuals. Pep Margets és l'administrador de l'empresa, electricista de professió. En JoanGrifé es va incorporar el 2008, després d'estudiar dos anys d'Obres Públiques i dos d'Estadística. Tots dos han optat per especialitzar-se en energia solar i són els responsables del disseny i la instal·lació dels seus productes.
Actualment l'empresa d'Igualada exporta el 100% de la seva producció i aquest 2015 ha facturat 500.000 euros. Entre els seus clients hi continuen havent ONG's, però sobretot treballen amb partners locals. De fet, el seu mercat es concentra al continent africà, i han treballat a països com Malawi, Niger, Nigèria, Senegal, Burkina Faso, Mauritània, Eritrea, Etiòpia i Sud-Sudan.
Un continent que mira al cel
L'Àfrica depèn molt dels combustibles fòssils per generar electricitat, ja que en molts punts la xarxa elèctrica és deficient. Per això, si els aparells funcionen amb energia solar són sostenibles des del principi i el retorn de la inversió és molt ràpid. "Moltes organitzacions s'entesten a dir que el solar és el futur, nosaltres remarquem que és el present", remarca Grifé.
Aquests productes made in Catalonia creen un gran impacte a les comunitats on s'instal·len. Per exemple, les bombes d'extracció d'aigua amb energia solar fan que els locals ja no hagin d'anar a buscar l'aigua a quilòmetres de distància, o extreure-la amb bombes manuals, anomenades "handpumps". Una vegada el pou està fet, amb la bomba d'aigua solar es pot multiplicar el seu rendiment. "No es tracta de sistemes domèstics sinó de bombes d'aigua a gran escala. Per exemple, un dels darrers projectes extreu dos milions de litres d'aigua al dia, 2.000 metres cúbics", argumenten.
Segons Margets, "el gran problema de l'Àfrica és la irrigació, generalment els pagesos planten les llavors i esperen que plogui, depenent totalment de la climatologia. Però a la majoria de països del continent hi ha recursos naturals de sobres: aigua subterrània, llacs... És una qüestió energètica o d'infraestructura, d'agafar l'aigua d'un lloc i dur-la a un altre".
Molins solars per tancar el cercle
Gràcies al fet d'anar viatjant per instal·lar bombes d'aigua, van detectar la problemàtica que comporta que els molins de cereals funcionin amb generadors elèctrics. Hi ha molts països o zones on han ocorregut desastres humanitaris, on la gasolina no arriba o és molt cara. En alguns casos, les ONG es fan càrrec del combustible mentre dura el projecte, però quan aquest s'acaba, la població local no ho pot mantenir.
Així doncs, el 2012 van crear els primers molins de cereals que funcionen amb energia solar. Actualment en tenen dos models: un de més petit del qual ja n'han instal·lat més de 70 arreu de l'Àfrica, i un altre prototip més gran, que fa 180 quilos de farina per hora i que han començat a exportar des de fa dos mesos. De fet, amb aquest model participen en un projecte pilot al Sud-Sudan junt amb el World Food Program, la branca de les Nacions Unides responsable de fer arribar menjar als camps de refugiats, on normalment no hi ha xarxa elèctrica. "Creiem que la idea és molt bona perquè és un molí que ja és conegut a l'Àfrica, i la fàbrica que produeix els recanvis està allà mateix", explica Margets.
L'impacte d'aquest molí solar es nota sobretot a les comunitats que viuen en zones remotes aïllades dels centres urbans i que solen transportar el gra en bicicleta fins als nuclis urbans on hi ha els molins. Això té incidència en les pèrdues de la collita, ja que si el gra es queda al magatzem, es pot podrir o fer malbé, a més el transport i el carburant que s'utilitza per a moldre suposa un cost afegit. Una altra característica és que en molts pobles encara molen el cereal a la manera tradicional, una feina dura i feixuga que consumeix molt temps i que solen fer les dones.
En aquest sentit, SeineTech té com a objectiu continuar creixent a l'Àfrica i consolidar els molins solars en aquest mercat. "La idea seria tancar el cercle, primer instal·lar la bomba solar per facilitar a la irrigació dels cereals, i després poder-lo portar al molí solar per a moldre", conclouen els dos igualadins.
El futur de la cooperació és empresarial
SeineTech opta per dirigir-se directament a emprenedors africans per tal de crear sinergies i desenvolupar el mercat local; "un negoci normal i corrent, on tots hi sortim beneficiats, un win-win", matisen. En aquest sentit, asseguren que la seva empresa pot treballar tant amb partners de països en desenvolupament com amb socis de països desenvolupats o emergents. "Pel que fa als contactes, costa més trobar les empreses adequades, però pel que fa a guanyar-se la vida, una vegada establerta la relació, és el mateix. Fins i tot més satisfactori!", afirma Grifé.
Els dos empresaris creuen en la idea que el futur de la cooperació ha de ser empresarial, amb la implicació directe de les empreses i sense els grans costos de gestió que suposen les grans ONG. "Creiem que té molt més sentit i després de treballar amb les empreses locals, veiem directament els resultats positius d'aquest tàndem", explica Joan Grifé.
En els darrers sis anys l'empresa ha anat evolucionant i ara ofereix productes destinats al món de la cooperació i els projectes a mig-llarg termini. Principalment han adaptat bombes d'extracció d'aigua i molins de cereals per tal que funcionin amb energia solar. També han fet una important reinversió dels actius per desenvolupar nous prototips, que ara es comencen a consolidar al mercat.
SeineTech està formada per dos socis fundadors, que compten amb alguns suports puntuals. Pep Margets és l'administrador de l'empresa, electricista de professió. En JoanGrifé es va incorporar el 2008, després d'estudiar dos anys d'Obres Públiques i dos d'Estadística. Tots dos han optat per especialitzar-se en energia solar i són els responsables del disseny i la instal·lació dels seus productes.
Actualment l'empresa d'Igualada exporta el 100% de la seva producció i aquest 2015 ha facturat 500.000 euros. Entre els seus clients hi continuen havent ONG's, però sobretot treballen amb partners locals. De fet, el seu mercat es concentra al continent africà, i han treballat a països com Malawi, Niger, Nigèria, Senegal, Burkina Faso, Mauritània, Eritrea, Etiòpia i Sud-Sudan.
Un continent que mira al cel
L'Àfrica depèn molt dels combustibles fòssils per generar electricitat, ja que en molts punts la xarxa elèctrica és deficient. Per això, si els aparells funcionen amb energia solar són sostenibles des del principi i el retorn de la inversió és molt ràpid. "Moltes organitzacions s'entesten a dir que el solar és el futur, nosaltres remarquem que és el present", remarca Grifé.
Aquests productes made in Catalonia creen un gran impacte a les comunitats on s'instal·len. Per exemple, les bombes d'extracció d'aigua amb energia solar fan que els locals ja no hagin d'anar a buscar l'aigua a quilòmetres de distància, o extreure-la amb bombes manuals, anomenades "handpumps". Una vegada el pou està fet, amb la bomba d'aigua solar es pot multiplicar el seu rendiment. "No es tracta de sistemes domèstics sinó de bombes d'aigua a gran escala. Per exemple, un dels darrers projectes extreu dos milions de litres d'aigua al dia, 2.000 metres cúbics", argumenten.
Segons Margets, "el gran problema de l'Àfrica és la irrigació, generalment els pagesos planten les llavors i esperen que plogui, depenent totalment de la climatologia. Però a la majoria de països del continent hi ha recursos naturals de sobres: aigua subterrània, llacs... És una qüestió energètica o d'infraestructura, d'agafar l'aigua d'un lloc i dur-la a un altre".
Molins solars per tancar el cercle
Gràcies al fet d'anar viatjant per instal·lar bombes d'aigua, van detectar la problemàtica que comporta que els molins de cereals funcionin amb generadors elèctrics. Hi ha molts països o zones on han ocorregut desastres humanitaris, on la gasolina no arriba o és molt cara. En alguns casos, les ONG es fan càrrec del combustible mentre dura el projecte, però quan aquest s'acaba, la població local no ho pot mantenir.
Així doncs, el 2012 van crear els primers molins de cereals que funcionen amb energia solar. Actualment en tenen dos models: un de més petit del qual ja n'han instal·lat més de 70 arreu de l'Àfrica, i un altre prototip més gran, que fa 180 quilos de farina per hora i que han començat a exportar des de fa dos mesos. De fet, amb aquest model participen en un projecte pilot al Sud-Sudan junt amb el World Food Program, la branca de les Nacions Unides responsable de fer arribar menjar als camps de refugiats, on normalment no hi ha xarxa elèctrica. "Creiem que la idea és molt bona perquè és un molí que ja és conegut a l'Àfrica, i la fàbrica que produeix els recanvis està allà mateix", explica Margets.
L'impacte d'aquest molí solar es nota sobretot a les comunitats que viuen en zones remotes aïllades dels centres urbans i que solen transportar el gra en bicicleta fins als nuclis urbans on hi ha els molins. Això té incidència en les pèrdues de la collita, ja que si el gra es queda al magatzem, es pot podrir o fer malbé, a més el transport i el carburant que s'utilitza per a moldre suposa un cost afegit. Una altra característica és que en molts pobles encara molen el cereal a la manera tradicional, una feina dura i feixuga que consumeix molt temps i que solen fer les dones.
En aquest sentit, SeineTech té com a objectiu continuar creixent a l'Àfrica i consolidar els molins solars en aquest mercat. "La idea seria tancar el cercle, primer instal·lar la bomba solar per facilitar a la irrigació dels cereals, i després poder-lo portar al molí solar per a moldre", conclouen els dos igualadins.
El futur de la cooperació és empresarial
SeineTech opta per dirigir-se directament a emprenedors africans per tal de crear sinergies i desenvolupar el mercat local; "un negoci normal i corrent, on tots hi sortim beneficiats, un win-win", matisen. En aquest sentit, asseguren que la seva empresa pot treballar tant amb partners de països en desenvolupament com amb socis de països desenvolupats o emergents. "Pel que fa als contactes, costa més trobar les empreses adequades, però pel que fa a guanyar-se la vida, una vegada establerta la relació, és el mateix. Fins i tot més satisfactori!", afirma Grifé.
Els dos empresaris creuen en la idea que el futur de la cooperació ha de ser empresarial, amb la implicació directe de les empreses i sense els grans costos de gestió que suposen les grans ONG. "Creiem que té molt més sentit i després de treballar amb les empreses locals, veiem directament els resultats positius d'aquest tàndem", explica Joan Grifé.