14
d'Abril
de
2015
Act.
15
d'Abril
de
2015
Mobilitat, eAdministració, smart city... Amb aquesta abundància de conceptes nedant en la seva realitat, cap a on ha de caminar Barcelona? La ciutat mobile per excel·lència celebra aquest dimarts el 25è aniversari del seu Institut Municipal d'Informàtica (IMI) parlant de si mateixa i dels seus reptes per consolidar la tecnologia en les diferents àrees de la ciutat. "A Amsterdam li podries perdonar que no fos del tot mobile, però a Barcelona no, perquè el MWC ens porta com a repte aquesta exigència". És la contundent afirmació de Genís Roca, president i cofundador de RocaSalvatella, qui ha posat sobre la taula la necessitat imperant de la ciutat comtal de caminar més enllà del seu present.
Juntament amb Roca altres experts han participat en la primera taula rodona de la jornada "La ciutat de les TIC: un diàleg sobre ciutat i tecnologia", celebrada a l'auditori de la Torre Agbar, porta d'entrada a la zona @22, exponent de la Barcelona que uneix emprenedoria amb societat del coneixement i desenvolupament tecnològic.
Per la seva part, el reconegut emprenedor Pau Garcia-Milà ha posat com a exemple d'integració de la tecnologia i la ciutat la gestió del servei de Bicing de la ciutat. "A la ciutat de México DF hi ha el mateix sistema de Bicing de Barcelona i les bicis i les estacions són les mateixes, però no tenen aquest sistema d'intel·ligència central. Les distàncies de la ciutat fa impossible crear un sistema que permeti això. Per tant, el Bicing és un exemple d'ús del Big Data perquè es treballa amb informació sobre quines són les estacions amb menys vehicles i estalvia viatges als camions que han de fer el transport", ha assenyalat el jove empresari i comunicador.
Aquest servei municipal és exemple d'allò que ha destacat Òscar Pallarols, director del programa Smart Living de la Mobile World Capital: "Hi ha una responsabilitat absoluta per veure com creem un context per ajudar l'emprenedoria, el ciutadà, per potenciar els sectors amb més impacte. És a dir, transformar i potenciar-los perquè aquests serveis estiguin cada vegada més mobilitzats. És una obligació per després cridar al sector privat que faci el mateix".
Tanmateix, repensar els serveis i organitzar-los seguint la tecnologia és una de les recomanacions de Genís Roca. "Poder tenir tecnologia en qualsevol moment, en qualsevol lloc, ens obliga a redissenyar i obliga a què els temps de consulta de 24 hores que abans eren moderns quedin obsolets. Ara tot és ràpid", reconeix. El ponent ha afegit que "estem en el moment de tenir una expectativa de ser atesos en sincronia i, per tant, tots i cadascun dels serveis de la casa i de la ciutat s'han de repensar".
Els reptes de Barcelona com a gran ciutat
"Aquesta ciutat és la capital del mòbil i els que ens visiten també tenen una expectativa i per tant, hi ha un doble repte. A Amsterdam li podries perdonar que no fos del tot mobile, però a Barcelona no li pots perdonar, perquè el Mobile (en referència al Mobile World Congress) ens porta com a repte aquesta exigència", ha recordat Roca.
En el fet que la ciutat estigui més o menys connectada hi tenen part de responsabilitat els operadors. En la seva presentació ha participat en el debat Albert Buxadé, director general de Vodafone a Catalunya i Aragó, qui ha assegurat que, més enllà de poder fer coses, "la nostra missió és fer coses que arriben al ciutadà d'una manera diferent". El directiu ha destacat la importància de l'ús social de la tecnologia, com per exemple, en serveis de traducció simultània als teatres, l'accés als medicaments de forma sostenible, "i no hem d'oblidar que hi ha moltes aplicacions socials perquè si no algunes persones poden quedar molt endarrerides". Evitar dues velocitats en la connectivitat de la ciutadania de Barcelona és la clau, en definitiva.
Exigència també a l'hora de repensar la ciutat és el que ha defensat Garcia-Milà. En la seva opinió, la ciutat necessita nous referents perquè les noves generacions puguin sentir també l'orgull d'haver viscut les Olimpíades del 92. "La gent que no recorda les Olimpíades les pensa com a històriques. Cal pensar que hi ha un percentatge cada vegada més gran de gent que no té aquest referent al sac de coses històriques que van passar abans que naixessin. El repte està ara a decidir quins són els referents de la nostra ciutat". La clau està, segons Garcia-Milà en què el context no és el mateix. "Ara l'empresa més gran del món de taxis, que és Uber, no té ni un cotxe; la més gran de contingut, que és Facebook, no genera ni una sola línia i la més gran empresa, Google, no anuncia ni un sol producte. El model, òbviament, està canviant".
Institucions i tecnologia, parella de ball?
La tecnologia és còmplice de la gran majoria de gestions quotidianes dels usuaris, però quan s'enfronta a les gestions administratives, la situació canvia. Segons Joan Angulo, gerent de recursos de l'Ajuntament de Barcelona –participant en la segona taula rodona-, "has de fer eficient pel servei a la persona, perquè les persones o els ciutadans estiguin millor atesos. I és que, tal com ha apuntat el director-gerent del Centre de Telecomunicacions de la Generalitat, Jordi Escalé, "no hi haurà Administració sense tecnologia".
Amb tot, tot i que ambdós responsables del sector públic català han assumit que a hores d'ara es viu un moment important en l'eAdminstració, Escalé apunta que el repte no és només tecnològic: "La tecnologia ens ha donat eines per relacionar-nos millor amb el ciutadà i els empleats, és a dir, mecanismes per gestionar millor".
Des de la vora de les empreses, la relació entre Administració i ciutadà via tecnologia es veu positiva, però amb matisos que cal corregir. En opinió de Jordi Marin, director general de Microsoft Catalunya, "l'Administració s'ha d'adaptar a la situació que toca, perquè el ciutadà vol connectar-se des de qualsevol lloc". I Josep Palet, soci responsable de Sector Públic de Deloitte, "quan parlem d'eAdministració, significa informatitzar el caos?". Una reflexió a la qual s'ha sumat Manel Sanromà, moderador de l'acte i president de l'IMI: "Cada Administració va a la seva bola... no seria més fàcil seure les tres Administracions? No ho fem i fa més de 20 anys que estem escoltant als emprenedors dir-ne que crear una empresa nova aquí és molt difícil, que costa més que a la resta del món. Acostumats als dos botonets amb la compra al mòbil, les dificultats que posa l'Agència Tributaria no s'acaben d'entendre...", puntualitza amb enginy.
Juntament amb Roca altres experts han participat en la primera taula rodona de la jornada "La ciutat de les TIC: un diàleg sobre ciutat i tecnologia", celebrada a l'auditori de la Torre Agbar, porta d'entrada a la zona @22, exponent de la Barcelona que uneix emprenedoria amb societat del coneixement i desenvolupament tecnològic.
Per la seva part, el reconegut emprenedor Pau Garcia-Milà ha posat com a exemple d'integració de la tecnologia i la ciutat la gestió del servei de Bicing de la ciutat. "A la ciutat de México DF hi ha el mateix sistema de Bicing de Barcelona i les bicis i les estacions són les mateixes, però no tenen aquest sistema d'intel·ligència central. Les distàncies de la ciutat fa impossible crear un sistema que permeti això. Per tant, el Bicing és un exemple d'ús del Big Data perquè es treballa amb informació sobre quines són les estacions amb menys vehicles i estalvia viatges als camions que han de fer el transport", ha assenyalat el jove empresari i comunicador.
Aquest servei municipal és exemple d'allò que ha destacat Òscar Pallarols, director del programa Smart Living de la Mobile World Capital: "Hi ha una responsabilitat absoluta per veure com creem un context per ajudar l'emprenedoria, el ciutadà, per potenciar els sectors amb més impacte. És a dir, transformar i potenciar-los perquè aquests serveis estiguin cada vegada més mobilitzats. És una obligació per després cridar al sector privat que faci el mateix".
Tanmateix, repensar els serveis i organitzar-los seguint la tecnologia és una de les recomanacions de Genís Roca. "Poder tenir tecnologia en qualsevol moment, en qualsevol lloc, ens obliga a redissenyar i obliga a què els temps de consulta de 24 hores que abans eren moderns quedin obsolets. Ara tot és ràpid", reconeix. El ponent ha afegit que "estem en el moment de tenir una expectativa de ser atesos en sincronia i, per tant, tots i cadascun dels serveis de la casa i de la ciutat s'han de repensar".
 |
| L'auditori de la Torre Agbar ha estat escenari de la jornada. J. Cassanyes |
Els reptes de Barcelona com a gran ciutat
"Aquesta ciutat és la capital del mòbil i els que ens visiten també tenen una expectativa i per tant, hi ha un doble repte. A Amsterdam li podries perdonar que no fos del tot mobile, però a Barcelona no li pots perdonar, perquè el Mobile (en referència al Mobile World Congress) ens porta com a repte aquesta exigència", ha recordat Roca.
En el fet que la ciutat estigui més o menys connectada hi tenen part de responsabilitat els operadors. En la seva presentació ha participat en el debat Albert Buxadé, director general de Vodafone a Catalunya i Aragó, qui ha assegurat que, més enllà de poder fer coses, "la nostra missió és fer coses que arriben al ciutadà d'una manera diferent". El directiu ha destacat la importància de l'ús social de la tecnologia, com per exemple, en serveis de traducció simultània als teatres, l'accés als medicaments de forma sostenible, "i no hem d'oblidar que hi ha moltes aplicacions socials perquè si no algunes persones poden quedar molt endarrerides". Evitar dues velocitats en la connectivitat de la ciutadania de Barcelona és la clau, en definitiva.
Exigència també a l'hora de repensar la ciutat és el que ha defensat Garcia-Milà. En la seva opinió, la ciutat necessita nous referents perquè les noves generacions puguin sentir també l'orgull d'haver viscut les Olimpíades del 92. "La gent que no recorda les Olimpíades les pensa com a històriques. Cal pensar que hi ha un percentatge cada vegada més gran de gent que no té aquest referent al sac de coses històriques que van passar abans que naixessin. El repte està ara a decidir quins són els referents de la nostra ciutat". La clau està, segons Garcia-Milà en què el context no és el mateix. "Ara l'empresa més gran del món de taxis, que és Uber, no té ni un cotxe; la més gran de contingut, que és Facebook, no genera ni una sola línia i la més gran empresa, Google, no anuncia ni un sol producte. El model, òbviament, està canviant".
Institucions i tecnologia, parella de ball?
La tecnologia és còmplice de la gran majoria de gestions quotidianes dels usuaris, però quan s'enfronta a les gestions administratives, la situació canvia. Segons Joan Angulo, gerent de recursos de l'Ajuntament de Barcelona –participant en la segona taula rodona-, "has de fer eficient pel servei a la persona, perquè les persones o els ciutadans estiguin millor atesos. I és que, tal com ha apuntat el director-gerent del Centre de Telecomunicacions de la Generalitat, Jordi Escalé, "no hi haurà Administració sense tecnologia".
Amb tot, tot i que ambdós responsables del sector públic català han assumit que a hores d'ara es viu un moment important en l'eAdminstració, Escalé apunta que el repte no és només tecnològic: "La tecnologia ens ha donat eines per relacionar-nos millor amb el ciutadà i els empleats, és a dir, mecanismes per gestionar millor".
Des de la vora de les empreses, la relació entre Administració i ciutadà via tecnologia es veu positiva, però amb matisos que cal corregir. En opinió de Jordi Marin, director general de Microsoft Catalunya, "l'Administració s'ha d'adaptar a la situació que toca, perquè el ciutadà vol connectar-se des de qualsevol lloc". I Josep Palet, soci responsable de Sector Públic de Deloitte, "quan parlem d'eAdministració, significa informatitzar el caos?". Una reflexió a la qual s'ha sumat Manel Sanromà, moderador de l'acte i president de l'IMI: "Cada Administració va a la seva bola... no seria més fàcil seure les tres Administracions? No ho fem i fa més de 20 anys que estem escoltant als emprenedors dir-ne que crear una empresa nova aquí és molt difícil, que costa més que a la resta del món. Acostumats als dos botonets amb la compra al mòbil, les dificultats que posa l'Agència Tributaria no s'acaben d'entendre...", puntualitza amb enginy.