Ramon Talamàs: "S'ha de denunciar la manca d'inversió pública a Catalunya"

El president de la Cambra de Comerç de Terrassa reclama a la Generalitat "que governi"

Ramon Talamàs, president de la Cambra de Terrassa |Cedida Ramon Talamàs, president de la Cambra de Terrassa |Cedida

La Cambra de Comerç de Terrassa va recuperar la presencialitat amb la celebració dels Premis Cambra a Sant Cugat del Vallès. Un acte que també va servir per celebrar els 135 anys de l'entitat. En parlem amb el seu president, Ramon Talamàs, que repassa també l'actual situació econòmic, el dèficit fiscal o la falta d'inversió en infraestructures.

135 anys de Cambra de Terrassa. Quina importància ha tingut l'entitat per al teixit econòmic i empresarial de la demarcació?

La Cambra, en aquests 135 anys, ha ajudat molt al teixit empresarial, sobretot als inicis de l'exportació. Ha ajudat a formar empreses, teixir aliances i col·laborar amb l'administració. Un altre aspecte important és que a Terrassa hi ha una tradició d'associacionisme i, abans de la Cambra, ja hi havia l'Institut Industrial, que era sobretot tèxtil. La Cambra va ampliar a altres actors incipients que poc a poc s'han anat posant per sobre del tèxtil. Les cambres representem totes les empreses, no tenim associats, qualsevol empresa en forma part. Aquesta munió d'empreses fa que tinguem un coneixement de tota l'activitat de les 13 poblacions de la demarcació.

Més info: 135 anys de reivindicacions del teixit empresarial i la Cambra de Terrassa

Va ser la primera de Catalunya.

Les cambres es van crear a partir d'uns decrets del Govern. Durant el 1886, se'n van crear set o vuit, tot i que Terrassa va ser la primera. Potser es van teixir les aliances més aviat que a Sabadell o a altres llocs. És un tema honorífic, de ser la degana, però no té més importància.

Com ha anat evolucionant el teixit empresarial i industrial de Terrassa i la demarcació?

Quan la ciutat era tot tèxtil, es dominava tota la cadena de valor, des de la filatura fins a la confecció. Hi havia un coneixement molt important de tot el sector i hi havia transferència de coneixement. D'una empresa en sortien moltes altres, perquè hi havia aquest coneixement. Quan es va perdre la indústria tèxtil, poques empreses ho van saber veure i van entrar en nous segments. Avui l'economia és molt més diversificada, i això també provoca una problemàtica: hi ha un desconeixement d'empreses punteres molt gran. Una empresa sap el que passa al seu sector a l'altra punta del món, però no el que passa a la fàbrica del costat. L'altre dia vaig visitar una companyia a Castellbisbal, que comprava uns materials a l'exterior. I, un dia, en una reunió amb l'Ajuntament, va descobrir que tenia una empresa a 200 metres que feia el mateix. Les cambres han d'intentar donar a conèixer aquesta realitat i veure on podem ajudar.

Va ser molt costós el canvi empresarial arran de la desaparició del tèxtil?

El nivell d'atur que hi havia a Terrassa durant la crisi forta dels 80, amb 160.000 habitants, era molt superior que en el pitjor moment de la crisi del 2008 amb 200.000 habitants. Va haver-hi una davallada molt forta, amb situacions difícils. No hi havia els serveis socials que hi ha ara, però també hi havia una xarxa familiar que va aguantar moltes coses.

"Durant aquests mesos, a les empreses hi ha hagut un aflorament de coneixement intern i d'imaginació"

Com heu viscut des de la Cambra aquest any i mig de pandèmia?

Ens va agafar, com a tothom, de sorpresa. Però durant aquests mesos, a les empreses hi ha hagut un aflorament de coneixement intern i d'imaginació per fer les coses diferents. La rutina que hi havia adormia capacitats d'iniciativa que ara han sortit. La gent s'ha espavilat. I la Cambra no ha deixat de donar servei cap dia. Per exemple, amb els ICO, vam escriure a tots els directors de bancs que operen a Catalunya per demanar-los-hi la màxima proactivitat amb la seva concessió. I les coses es van accelerar. Moltes empreses es van salvar gràcies als ICO, però també s'han de tornar. Però, mentre hi ha vida, hi ha esperança. Ho hem vist molt preocupats, per alguns sectors com el comercial.

Com valoreu la resposta de les administracions?

En el tema sanitari, l'administració ha fet molt bona feina, la vacunació n'és una prova. Potser vaig trobar exagerat les rodes de premsa amb els militars. Els ajuntaments es van trobar amb emergències que havien d'atendre molt més punyents que la socioeconòmica. El que he trobat a faltar és més col·laboració entre tots, des de l'administració en alguns casos s'hauria d'haver acceptat el suport que hem ofert. A nivell estatal, a diferència d'altres països, hi ha hagut poca ajuda directa a les empreses. Però això depèn del calaix de cadascú, Espanya té un dèficit públic que se situarà sobre el 130%. Si alguna cosa ha fallat és la liquiditat en el teixit empresarial. Els ICO i els ERTO van ser una bona mesura, tot i que hi ha hagut problemes evidents de retard en els cobraments.

Sou optimistes amb la recuperació?

Jo crec que sí. El nivell d'atur a la demarcació és del 14% i encara hi ha persones en ERTO, però en les enquestes que fem, tothom marca símptomes d'estancament o positivitat, no de negativitat. Aquesta pràctica de veure les coses de diferents maneres, en moltes empreses les solucions han vingut des de baix, ens fa ser optimistes.

"Més que tornar a importar indústria, s'ha de crear indústria diferent"

Una de les valoracions que queden de la pandèmia és la necessitat de recuperar la indústria, un discurs que fa temps que s'escolta.

No són processos de la nit al dia. L'economia ha canviat molt. Com va dir el vicepresident de la Generalitat, avui el poble més petit de Catalunya pot tenir l'empresa més gran. Tot és digital. No podem voler fer el mateix que el 2019 i reduir la importació i fabricar més. El món ha canviat molt i s'ha de saber aprofitar. Per exemple, la impressió 3D avui et pot fer un motlle que abans valia una milionada. Més que tornar a importar indústria, s'ha de crear indústria diferent.

Està preparat el país?

Malauradament, tenim un desfasament greu entre la formació dels joves i les feines que es requereixen. Moltes empreses no troben els professionals que necessiten. Un exemple: a Martorell hi ha un centre de formació d'automoció i Seat no en vol saber res. En la Formació Professional hi havia el Departament d'Educació, d'Empresa i de Treball i tothom vol manar. D'altra banda, avui dia et mana una persona que té un poder molt més gran que el govern, que és la Xina o els Estats Units, i que no té cap responsabilitat amb el poble. La taxa fiscal anunciada pel president Biden a les grans empreses és molt important, perquè si no aquesta societat no lligarà. La riquesa es crea, però no té cap valor en si, no dinaràs dues vegades. La riquesa també és per tenir una societat més justa, anar segur pel carrer o poder anar a l'hospital.

"És evident que hi ha aspiracions polítiques legítimes i defensables, però tot no pot dependre només d'això"

Què demanaria al Govern de Catalunya?

Que governi. És evident que hi ha aspiracions polítiques legítimes i defensables, però tot no pot dependre només d'això. S'ha d'atendre el dia a dia, les necessitats de la gent i de les empreses. Hi ha d'haver actuacions pragmàtiques de cap on va el món. Mentre tinguem el dèficit fiscal que tenim, moltes d'aquestes coses a nivell català queden perjudicades. I és un desastre i s'ha de denunciar la manca d'inversió pública a Catalunya. La B-40 avança un quilòmetre per any. És una vergonya. Per anar a Olesa, ara estàs uns 40 minuts des de Terrassa. Amb la B-40, en serien 10. La manca d'inversió pública endarrereix molts temes. El dèficit fiscal de Catalunya és molt perjudicial per a l'economia i demano al Govern que negociï aquest tema.

Aspectes que impacten en la competitivitat de les empreses.

Totalment. Ara hi ha la finestra dels fons europeus, però el que és important és saber com es participa als projectes. La Cambra de Terrassa hem presentat sis memòries d'interès de sostenibilitat, formació, intel·ligència artificial en obra pública, ciberseguretat i digitalització del transport. Ho tenim tot preparat i hem de veure com surten les propostes ministerials i ho encaixem. És molt important que hi hagi celeritat. Les cambres podem fer molt, perquè tenim experiència en projectes europeus.

Hi ha temor que els fons europeus es quedin a grans empreses i no arribin a petites i mitjanes?

Hi ha d'haver macroprojectes tractors com el cotxe elèctric que s'aglutinin. I les grans empreses també han d'estirar del país. El que és important és que generi un macrosistema i que petites i mitjanes empreses hi puguin col·laborar. Hi ha d'haver un repartiment suficient. El que s'ha de vigilar és no posar diners en morts vivents, s'han de posar en la generació de nova indústria, no en indústria desfasada.

"En el conjunt de les administracions hi ha la necessitat d'incentivar una col·laboració publicoprivada"

Durant l'obra teatral dels Premis Cambra s'ironitzava que fa 135 anys que es reivindiquen millores en el territori.

Era una paròdia de realitats. És cert que les infraestructures i el dèficit fiscal és un tema amatent que hem d'insistir al màxim.

Us sentiu escoltats per les administracions?

En el conjunt de les administracions hi ha la necessitat d'incentivar una col·laboració publicoprivada per evitar duplicitats i generar més activitat. Moltes accions les hem de coordinar amb la Generalitat i a vegades sembla que fem competència als ajuntaments, per exemple. Hem de seure i no veure qui treu més pit. L'important és fer coses amb col·laboració.

Percep que la societat en general no té una visió positiva de l'empresari?

Són estereotips que costen molt de superar. L'altre dia veia un acudit en un diari on l'empresari apareixia fumant un cigar i prenent el sol en un iot. Fan gràcia, però necessita canviar.

"S'hauria de valorar avançar un decret llei que asseguri el finançament i la representativitat de les cambres"

Fa temps que s'espera la Llei de Cambres. Com està?

Nosaltres partim de la llei espanyola, que s'hauria d'haver traspuat a una nova Llei de Cambres catalana el 2014. Abans, teníem el recurs cameral i ens finançàvem a través d'un impost a les empreses que es va perdre. No el reclamo, però es va tallar de la nit al dia i va representar perdre el 30% dels ingressos de la Cambra de Terrassa. Va ser un daltabaix. I no s'ha donat cap solució al finançament de les activitats públiques i de representació de les cambres. Anem de pidolaires. Quan tenim un projecte, hem d'anar a la Generalitat per demanar recursos. No tenim un finançament reglat, hem d'anar sempre a demanar conveni rere conveni. La llei ha d'assegurar el finançament de les cambres per poder planificar. També ha d'ordenar la representativitat. Quan el govern vulgui treure una llei, ens ha d'escoltar. Hem de tenir veu i vot en certs organismes. Per motius polítics diversos, l'any passat no va ser possible. Quan el president Torra va dir al gener de l'any passat que la legislatura estava acabada, crèiem que no érem a temps de fer una llei. I vam proposar fer-ho a través d'un decret llei. I la picabaralla política no ens va ser favorable.

Creieu que s'aprovarà pròximament?

Nosaltres tenim un horitzó com a cambres de dos anys, quan hi ha d'haver eleccions. Ens aniria bé perquè també s'ha de fixar la llei electoral. Però el govern té un horitzó de quatre anys. Potser s'hauria de valorar avançar un decret llei que asseguri el finançament i la representativitat.

Avui et destaquem
El més llegit