Oriol Estela és el coordinador del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, una associació privada sense ànim de lucre promoguda per l'Ajuntament de Barcelona i l'Àrea Metropolitana de Barcelona que té per objectiu identificar les necessitats i potencialitats del territori i proposar com ha de ser el seu desenvolupament. Va néixer el 1988, per reflexionar sobre com havia de ser la Barcelona postolímpica.
Quina és la tasca del Pla Estratègic Metropolità?
És una associació que incorpora administracions públiques locals i supramunicipals de l'Àrea Metropolitana, entitats com el Port, l'Aeroport, Foment del Treball i la Fira i unes 300 organitzacions i institucions. El propòsit segueix sent pensar com ha de ser la ciutat a 10 anys vista. En els darrers anys el gran canvi ha estat passar de concebre la ciutat i pensar en clau d'àrea metropolitana. Ara estem en el camí de fer un nou salt cap a la regió metropolitana, incorporant els Vallesos, el Maresme i el Penedès. Estem parlant de 5 milions i mig de persones.
Justament, un dels lemes és la regió dels cinc milions. Per què és important ampliar aquesta àrea d'influència?
Ho trobem fonamental en aspectes clau de futur com l'habitatge, la mobilitat, la lluita contra el canvi climàtic o l'alimentació. Són qüestions que sobrepassen els límits municipals i hi ha reptes conjunts. El 2000, el pla estratègic va fer el salt a l'Àrea Metropolitana i, el 2010, es va crear com a institució. Ara s'ha de fer el pas a la regió, que el 2030 hauria de tenir algun instrument de govern propi perquè ciutats com Terrassa, Sabadell, Mataró o Vilanova participin de la presa de decisions.
Replicar l'òrgan de l'Àrea Metropolitana en una institució de tota la regió?
No sabem si el model ha de ser exactament el mateix, però hi ha d'haver algun tipus d'instrument de govern. En funció de les problemàtiques i els reptes d'aquesta escala, s'ha de mirar de crear un espai o formes de col·laboració per prendre les decisions de manera compartida i que els recursos es reparteixin de manera equitativa.
Oriol Estela: "Una regió metropolitana no vol dir que la ciutat central ho controli tot, sinó tot el contrari"
La força de Barcelona no ho centralitza tot?
El planejament metropolità del 2010 ja defineix les centralitats i distribuïa els projectes pel territori. Barcelona sempre ha fet bandera de ser una metròpoli policèntrica, on les ciutats que la formen no són creades del no-res. Hi ha moltes ciutats que tenen una història molt llarga. Volem fer veure que per Barcelona és tan convenient que hi hagi una connexió ferroviària efectiva entre els dos Vallesos o entre el Maresme i el Vallès com fer la línia 9 de metro o el tramvia. És tan important que el 22@ pugui créixer en llocs de treball, que ho facin nuclis com Mataró. Si no, Barcelona acabarà tenint un problema de saturació, mobilitat o preu de l'habitatge. Una regió metropolitana no vol dir que la ciutat central ho controli tot, sinó tot el contrari. Aquesta visió acabaria beneficiant al conjunt del país, el que ara s'anomena la Catalunya buidada. Com més distribuïts estiguin els serveis i l'activitat econòmica més facilitat hi haurà per fixar població.
Costa convèncer als agents de Barcelona que mirin més enllà de les seves fronteres?
A les empreses grans no els costa gens ni mica, perquè ja és la seva visió natural. A les administracions tothom veu aquesta necessitat. Quan hem parlat amb els alcaldes de dins i fora de l'àrea metropolitana i els preguntem pels principals problemes, la immensa majoria són qüestions que no poden resoldre ells sols com l'habitatge o el canvi climàtic. Tothom està convençut, però tothom et diu que és molt difícil i ningú ho acaba d'entomar. Ara és moment de recuperar el debat i reflexionar sobre com s'ha d'articular Catalunya per evitar fenòmens com la Catalunya buidada o les bosses de pobresa que s'estan donant a determinades àrees.
Parlem d'una regió metropolitana de més de cinc milions d'habitants i una resta del país amb menys habitants però molta més extensió. Hi ha el risc que aquesta part del país quedi encara més oblidat si s'avança en la regió metropolitana?
Per mi és totalment el contrari. A Espanya una de les febleses és que no existeix una política urbana ni la mirada metropolitana. S'absorbeix tot a Madrid i la resta del territori queda erm. En canvi, una bona planificació a escala metropolitana permetria reforçar les ciutats mitjanes, que és l'esquelet del territori. Si mires des de dalt, l'àrea metropolitana és un continu urbà molt fort, en canvi, a la regió metropolitana es poden veure zones més rurals. Parlem de reconnexió, reconnectar la ciutat amb el seu entorn rural i natural. Una metropolització ben feta reconnecta l'entorn.
A la pràctica, com es tradueix aquesta voluntat? Com ha de ser la regió metropolitana?
Establirem cinc o sis àmbits claus i definirem uns objectius concrets i la manera de com s'assoliran. Creiem que és urgent un pacte rural-urbà i es treballin qüestions com l'alimentació, l'energia o l'aigua. Tot allò tan bàsic que necessitem per sobreviure a la ciutat, però que depèn de la resta del territori. Però, no hi ha la sensació que la ciutat tracti de manera justa la resta del territori. Per exemple, en el debat sobre l'energia renovable i on s'ubiquen, és molt clar. I un aspecte molt important és la gent jove i en edat de treballar, si volem que es puguin quedar al territori. Per això, són fonamentals aspectes com la digitalització o el teletreball. Des de la metròpoli ho hem d'incentivar, seria bo per tothom.
La idea seria fer visible la interdependència entre els dos territoris i superar alguns prejudicis que contraposen el món rural i urbà?
Totalment. Però, això només passarà si des de la ciutat hi ha una generositat i un esforç sincer d'avançar cap aquí. Que a l'hora de repartir inversions, la ciutat ha de ser la primera a defensar que es facin a la resta del territori.
Oriol Estela: "És l'únic camí si no volem quedar-nos despenjats de la resta del món"
Serà fàcil que des d'àmbits rurals vegin aquest canvi d'actitud, tenint en compte que són molts anys de sentir-se més oblidats i de sentir aquesta desconnexió?
Dependrà dels fets. Amb la qüestió de l'energia, hi ha molta polèmica en fer parcs eòlics a la Costa Brava. Potser una de les maneres de fer és que hi haguera aquestes instal·lacions dins de la mateixa regió metropolitana, que avui pràcticament són nul·les. I si aquesta inversió es dur terme, que sigui per servir al territori on s'implanta. Si es posa un parc eòlic a la Costa Brava, que serveixi abans de res per fer el canvi de model energètic a la zona. Si fem parcs solars o eòlics i simplement és deriva l'energia a la gran ciutat és lògic que hi hagi recels, perquè et quedes la part lletja i no tens els beneficis.
Parleu de sostenibilitat i innovació. Quin paper han de tenir aquests valors en la confecció de la regió metropolitana?
Són claus per reconstruir i transformar l'economia, que ha de girar al voltant d'aquests dos vectors. I ho ha de fer de manera urgent i dràstica. Seria partidari de no destinar ni un euro de diners públics, sobretot dels fons europeus, a inversions i projectes que no tinguin molt clarament el seu focus en la sostenibilitat, la digitalització i la innovació. A la regió metropolitana tenim una vintena de nuclis de recerca i innovació, però en molts casos estan desconnectats del teixit empresarial i hem de treballar per la transferència del coneixement a l'empresa. És l'únic camí si no volem aprofundir en les dificultats i quedar-nos despenjats de la resta del món després d'aquesta crisi.
Com es pot empènyer en aquesta transformació perquè no quedi en paraules?
En primer lloc, tenir clares les prioritats. Els recursos europeus els tenim, l'oportunitat és única. Una de les coses que tenim costum de fer és esquitxar a tot arreu amb els recursos, en lloc de fer grans apostes per determinades activitats o sectors. Això ha de canviar si volem ser efectius.
Una qüestió important és potenciar les centralitats de la regió metropolitana al Maresme o Vallesos. En part, es fa a través de l'activitat econòmica. Què es pot fer per fer més atractives aquestes zones i hi hagi empreses que hi apostin encara més?
D'entrada, les infraestructures ajuden i segur que hi ha grans dèficits, sobretot en la connectivitat entre aquests territoris. Però a escala global, Mataró o Sabadell són Barcelona. Si es ven com un únic territori i tenim millores en el transport i funciona com una regió metropolitana, ha d'haver-hi oportunitats. I, després, cal veure i reconèixer el que es fa cada lloc; per exemple al Maresme s'està fent una aposta valuosa per l'economia circular i blava. A Terrassa hi ha una aposta rellevant per l'audiovisual. S'han de reforçar. És evident que Barcelona i el seu entorn immediat té projectes d'aquests camps, però cedir el protagonisme o connectar-se amb aquells espais és positiu. No s'ha de fer competir el projecte de Barcelona amb el del Maresme o Terrassa, sinó fer veure que són el mateix.
És rellevant mantenir la marca Barcelona tot i que s'avanci a la regió metropolitana i diferents centralitats?
Sí, totalment. La marca Barcelona no la discuteix ningú. Hi ha més problemes en creure's des d'aquí que la marca Barcelona és molt positiva pel conjunt, que no des de fora. Portar el nom de Barcelona al món és clau perquè et coneguin, però això també s'ho ha de creure Barcelona.
Us emmiralleu amb alguna regió metropolitana del món?
Es pot aprendre molt de tot arreu, com també hi ha gent que ve a Barcelona per aprendre. Si parlem en habitatge, ciutats com Viena són un mirall. Si ho fem de sostenibilitat, Copenhaguen és exemplar. Si parlem d'economia circular, l'aposta d'Amsterdam és molt destacada. Però no hi ha dues ciutats iguals i s'ha de veure on està el secret de l'èxit. I el secret de l'èxit és haver fet apostes molt clares, fer les inversions i alinear els recursos en aquest sentit. Darrere de tots aquests exemples hi ha un compromís polític, en majúscula, de tota una societat per assolir uns objectius compartits.
Oriol Estela: "De Barcelona sempre en destaquen la creativitat i la capacitat de sorprendre"
Barcelona té un segell propi o un sector destacat?
De cara en fora sempre et destaquen la creativitat i la capacitat de sorprendre, fer coses que se surten de la norma. És bo i lliga molt amb el nostre caràcter i amb indústries com el disseny. Però s'ha discutit si la gràcia de Barcelona no estaria també en el fet que destaca en diversos àmbits, amb una economia molt diversificada, tot i que el turisme ha guanyat molt protagonisme. Això et dona més resistència a les crisis, però crec que és important algun tipus de gran aposta que ajudés a reforçar la marca. Sempre parlem de la salut, més després de la pandèmia, Barcelona es pot posicionar com una ciutat saludable, que permet treballar moltes qüestions i incorporar molts sectors de recerca o industrials.
Com ha transformat la visió de la ciutat la pandèmia del coronavirus?
S'ha vist que Barcelona està intentant fer coses que no són fàcils, que són controvertides, per exemple en mobilitat. Potser s'estan fent abans que a la resta del territori. Barcelona podria liderar el debat sobre les polítiques urbanes i les transformacions des d'una perspectiva metropolitana a Espanya, pel simple fet que no hi ha cap altra àrea metropolitana a l'Estat. Hauria de ser una de les banderes de Barcelona. De cara en fora, molta gent es mira amb molt interès actuacions com les superilles, que estan generant molt ressò a fora, però aquí molta controvèrsia. Quan hi ha una controvèrsia a Barcelona, els debats són els mateixos que a París o qualsevol ciutat europea. Els debats són els mateixos sempre a totes les ciutats. Barcelona continua tenint molt bona reputació a nivell internacional i cal ser més agosarats.
Barcelona és un cas únic a Espanya com a ciutat metropolitana. Pot ser un avantatge competitiu?
Ho és, però també ens perjudica que a la resta de l'Estat no hi hagi més àrees metropolitanes articulades. A Sevilla o València també se'n parla. L'àrea metropolitana de Barcelona està molt sola. Barcelona hauria de liderar aquesta reflexió, aprofitant també que està de moda el debat sobre l'Espanya buida.
Ha comentat que no està ben resolt el fet de concentrar milions de persones en espais reduïts. És sostenible aquesta concentració?
És eficient per moure'ns. Si tothom es quedés quiet, l'ideal seria que estiguéssim distribuïts pel territori. Des del moment que ens hem de desplaçar i no tenim mitjans no contaminants per fer-ho de manera massiva, les aglomeracions urbanes tenen sentit des del punt de vista econòmic i d'impuls a la innovació. Ara, hi ha maneres i maneres, igual que hi ha tipus de ciutats. La majoria de la població viu a ciutats, però no té res a veure una ciutat xinesa amb una del litoral del Brasil. Ha de ser un espai on la gent tingui oportunitats de progressar i les necessitats satisfetes. Potser no cal estar apinyats, sinó ben connectats. Per això, s'han de reforçar ciutats mitjanes. És el futur que permetrà sostenir el conjunt del territori, si no serà un forat negre. Just abans d'esclatar la pandèmia, al gener de 2020, l'àrea metropolitana va publicar un informe on es deia que per primera vegada tenia més del 50% de l'ocupació de tot Catalunya. És motiu d'alegria o de preocupació? Hem de pensar quin territori volem. I crec que reforçar les ciutats mitjanes com Terrassa o Mataró, que fan de frontissa entre la taca urbana més intensa i la resta del territori, és clau pel conjunt.