• Territori
  • L'Alta Ribagorça es torna 'britànica'

L'Alta Ribagorça es torna 'britànica'

L'estació de Boí Taüll negocia amb touroperadors anglesos per portar escolars al Pirineu lleidatà i superar així els 120.000 esquiadors

    Les pistes d'Esquí de Boí Taüll reben 170.000 esquiadors anuals | ACN
    Les pistes d'Esquí de Boí Taüll reben 170.000 esquiadors anuals | ACN
    11 de Desembre de 2015
    Portar grups d'escolars britànics a esquiar aprofitant l'aeroport de Lleida-Alguaire. Aquesta és la proposta que l'estació d'esquí de Boí Taüll negocia amb touroperadors anglesos per la temporada 2016-2017. Durant la presentació de l'actual campanya, el director de desenvolupament del complex, DavidRey, ha explicat que es tracta d'una "oferta que va més enllà de l'esquí, ja que els hi venem la riquesa cultural de la Vall de Boí, considerat patrimoni de la Humanitat". Rey afegeix que "parlem d'un producte complementari i diferenciat al qual poden trobar en altres dominis esquiables".

    Aquesta iniciativa es planteja quan es compleix un any que la Generalitat aprovés la compra, mitjançant l'empresa pública Avançsa, dels actius de l'empresa Promocions Turístiques de la Vall SA, firma que gestionava l'estació d'esquí. L'objectiu de l'operació era "garantir la viabilitat del complex perquè es convertís en un motor d'activitat econòmica per la comarca de l'Alta Ribagorça". El Govern esgrimeix un estudi de l'escola de negocis Esade, en el qual es conclou que per cada euro que es gasta en un forfet, el territori on està ubicada l'estació en recupera 12.

    Viabilitat econòmica?
    L'adquisició dels actius de Boí Taüll va tornar a posar sobre la taula la viabilitat del model de negoci de les estacions d'esquí i la idoneïtat que l'Administració intervingués econòmicament. Actualment, el Govern gestiona a través de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) les estacions de Port Ainé, Esport, Núria, La Molina i Vallter 2000. El president de FGC, EnricTicó, assegura que "el balanç de caixa després de les inversions és positiu i s'està recuperant pràcticament tota la despesa, de forma que la intervenció no li costa res al ciutadà".

    Més enllà de l'impacte econòmic, l'Associació Catalana d'Estacions d'Esquí i Muntanya (ACEM) recorda els beneficislaborals. L'ACEM destaca que per cada contracte signat a les estacions d'esquí es creen altres cinc al territori o a la comarca. Aquests llocs de treball indirectes estarien relacionats amb serveis vinculats al funcionament de les estacions d'esquí, com les taquilles, els remuntadors o la conservació de la neu.

    Inversions i diversificació de l'activitat
    Durant el 2015, l'estació de Boí Taüll ha incrementat la seva facturació un 17,8% en relació a l'any anterior. Aquest creixement s'ha produït especialment per l'augment d'un 40% de l'ocupació a la temporada d'estiu. En aquest primer any, l'acord entre Avançsa i Promocions Turístiques de la Vall ha permès una inversió d'1,1 milions d'euros, destinada a la millora i a l'adequació dels equipaments de l'estació, com remuntadors, maquinària de pistes, vehicles de neu i innivació, entre d'altres. La previsió de Boí Taüll és superar els 120.000 esquiadors durant aquesta campanya amb uns 120 dies d'obertura al públic.

    Per aconseguir-ho, s'han millorat els accessos a la zona baixa de l'estació, indicada pels debutants, s'ha ampliat la superfície esquiable i s'han potenciat les activitats paral·leles. "La nostra idea al principi de la campanya és generar un producte digne per a l'esquiador principiant i mig", comenta David Rey. De la mateixa manera, l'estació de Boí Taüll se centrarà en serveis complementaris a la pràctica de l'esquí. Així, els visitants podran gaudir d'una escola d'esquí, un parc de neu, un resort i restaurants que complementaran l'oferta tradicional.

    Diners públics, beneficis privats
    Des del 2010, les 16 estacions d'esquí catalanes han generat un impacte econòmic de 2.342 milions d'euros, dels quals un 70% s'han quedat a les comarques de muntanya lleidatanes, segons dades analitzades per la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Aquest comportament ha sigut possible gràcies a l'estratègia de diversificar l'activitat i desestacionalitzar–la.

    Malgrat això, les veus crítiques sobre el model actual de les estacions d'esquí assenyalen que per aspirar a una rendibilitat mínima aquestes han de diversificar l'oferta, creant sinergies amb sectors com l'immobiliari, l'hoteler, el comercial o el de la restauració. L'any passat, les sis estacions que gestiona la Generalitat van tenir unes despeses de nou milions d'euros, mentre que Baqueira-Beret, de titularitat privada, va obtenir uns beneficis de 3,4 milions d'euros. Aquesta dada torna a reactivar el debat sobre si les administracions públiques han d'intervenir en el negoci de la neu.