La neu, un negoci de 350 milions d'euros

Les estacions d'esquí catalanes inicien la temporada amb 17,5 milions d'inversions i amb el debat sobre quin ha de ser el seu model de gestió

L'estació de Baqueira Beret finalment no podrà obrir el complex per la Puríssima
L'estació de Baqueira Beret finalment no podrà obrir el complex per la Puríssima
Amb l'arribada de les primeres nevades, les estacions d'esquí de Catalunya preveuen inaugurar la temporada aquest cap de setmana, coincidint amb el Pont de la Puríssima. Per aquesta campanya, les 16 estacions (10 d'alpí i 6 de nòrdic) han invertit 17,5 milions d'euros en millores, dels quals 11 corresponen a Baqueira Beret, tal com assegura el president de l'Associació Catalana d'Estacions d'Esquí i Activitats de Muntanya (Acem), Xavier Nolla.



L'estació de Boí Taüll Resort serà la primera estació del Pirineu de Lleida en encetar dissabte la temporada amb unes bones condiciones i qualitat de neu. L'inici de l'activitat coincideix amb el rescat econòmic, el mes passat, per part de la Generalitat de Boí Taüll, ampliant en 750.000 euros el préstec a l'empresa Promocions Turístiques de la Vall, encarregada de gestionar el projecte. A més, els treballadors van iniciar una vaga per reclamar les nòmines pendents des del juliol. Dos fets que han revifat el debat sobre si el model de les estacions d'esquí necessita ser finançat per fons públics.

Model de gestió mixta
Per la Generalitat, "l'estació de Boí-Taüll és l'actiu econòmic principal de l'Alta Ribagorça i garantir la seva viabilitat repercutirà a l'economia de la comarca i a l'ocupació". De fet, el complex genera 200 llocs de feina directes i 350 indirectes. Aquesta afirmació també la comparteix el president del comitè d'empresa de Boí Taüll, Manolo Romero, que defensa "un model de gestió mixta amb un 50% de capital privat i un 50 de públic". El representant dels treballadors recorda que la neu acaba sent un negoci que "genera una rendibilitat econòmica per l'empresa que ho gestiona i una rendibilitat social important per la zona". Per això, aposta per aquest equilibri.




Tot i la seva delicada situació financera, Boï-Taüll ha invertit aquest any 100.000 euros en material i ha obert mercats a Madrid i a València per captar nous esquiadors. "Hem de potenciar el nostre valor afegit que es troba en el preu", explica Romero. Aquest any, el preu del forfet de l'estació d'esquí ha pujat només un euro, situant-se en els 39. Paral·lelament, s'han buscat noves fórmules, com promocionar l'esquí entre els més joves, fomentar les vacances d'hivern a la neu i millorar els serveis turístics associats.

Promoció i control de les despeses
En un negoci que mou 350 milions d'euros anuals a Catalunya, Baqueira Beret s'ha quedat com l'única estació d'esquí que no ha rebut cap aportació pública. Precisament aquest any que celebra el seu 50è aniversari, l'estació ha invertit 11 milions d'euros que han servit per instal·lar tres remuntadors i millorar la connexió entre Baqueira i Beret. El seu subdirector comercial, Xavier Ubeira, admet que la crisi ha fet baixar el volum de negoci, però "ens hem mantingut en una mitjana de 750.000 esquiadors anuals gràcies a les campanyes de promoció i captació d'esquiadors francesos i britànics".
 Ubeira insisteix en fet que Baqueira Beret s'ha finançat amb capital privat i sense necessitat d'endeutament.

"La nostra estratègia durant els últims set anys s'ha centrat en un control i una regulació de les despeses", afegeix. L'estació d'esquí i els seus serveis associats ocupen a 600 treballadors. Respecte als ajuts públics que poden rebre algunes empreses per continuar amb el negoci, Ubeira accepta aquest tipus d'accions sempre que es demostri que "generen riquesa i beneficis econòmics pel territori". Tot i això, critica "les inversions salvatges i sense control en altres estacions d'esquí de fora Catalunya que no tenen viabilitat i ens fan competència deslleial".


Mentre es reflexiona sobre el model de futur per la gestió de les estacions d'esquí, la Generalitat aposta pel desenvolupament turístic vinculat a la neu i la desestacionalització dels serveis. Per l'administració es tracta d'un sector estratègic en el qual treballen 11.500 persones.
Avui et destaquem
Comentaris