El mal crònic dels escorxadors de porcí lleidatans

Amb un cens de 4,3 milions d'animals, Lleida només sacrifica la meitat dels porcs que engreixa i les granges es veuen obligades a portar-los a centres de fora de la demarcació

L'interior d'una granja de porcí a Lleida | Cedida
L'interior d'una granja de porcí a Lleida | Cedida

El lideratge estatal de Lleida en la producció de porcs continua entelat per un dèficit estructural que encara arrossega: gairebé la meitat d’aquests animals es traslladen a altres demarcacions per sacrificar-los en escorxadors de la Plana de Vic o de Girona. El motiu és la falta d’instal·lacions a les Terres de Lleida. Les comarques de Ponent tenen un cens de 4,3 milions de porcs, dels quals poc més de dos es maten a escorxadors locals. Des de fa anys, ramaders i empreses reclamen una solució que encara sembla lluny.

En el camí entre la cria de l’animal i el seu sacrifici, els productors acaben perdent diners, ja que acumulen uns costos associats al trasllat del porc. Fa gairebé una dècada, l’any 2011, la Generalitat va anunciar la paralització de l’Illa Càrnia, un macroprojecte que contemplava la construcció d’un escorxador a Cervera, a mig camí entre Lleida i Barcelona, per pal·liar aquest dèficit. Més enllà de la manca d’acord polític per tirar endavant la iniciativa, les grans companyies estan invertint en millores en les seves instal·lacions per incrementar la capacitat de sacrifici d’animals.

De fet, els ramaders lleidatans acaben sent els més perjudicats per la matança de l’animal. En un context on els preus del porc en origen són alts i se situen per sobre d’1,30 euros per quilo de carn, aquest és un llast pels productors. Els lleidatans, com a conseqüència dels trasllats dels porcs, cobren una mitjana d’1,6 euros per quilo menys que els de Barcelona o de Girona. En un informe de la Conselleria d’Agricultura s’assegura que l’augment de les cotitzacions respon “a l’afectació de la pesta porcina africana a la Xina i la incidència que està tenint aquesta en el mercat de porcí mundial”.

Sense un gran escorxador

L’aturada per tirar endavant l’Illa Càrnia, segons va comentar en aquell moment el director general d’Urbanisme, Pere Solà, s’ha fet per a reflexionar quin és el model idoni pel sector. La iniciativa contemplava la construcció d’un escorxador, naus per firmes de serveis i altres àrees per realitzar el procés de transformació de la carn de porc. L’objectiu era assolir un volum de matança de 15.000 animals diaris.

La Generalitat fa vuit anys que va aturar el projecte per construir una Illa Càrnia a Cervera, mentre que les firmes del sector anuncien inversions per millorar les seves instal·lacions

Les condicions laborals són un altre factor que marca l’activitat del sector carni. La lluita contra la figura de les empreses mercantils, considerades un abús laboral, cada vegada s’intensifica més. Així ho explica el responsable de la Federació d’Agricultura del sindicat UGT a les Terres de Lleida, Antonio Rodríguez. En alguns casos, “hem detectat pràctiques d’escorxadors que obliguen a realitzar jornades de 14 hores i abonen un salari per sota el que estableix el conveni del sector”. Per evitar casos concrets, com els del Grupo Jorge, Rodríguez reclama “canvis en la Llei de Cooperatives”. La modificació normativa permetria evitar la competència deslleial, l’abaratiment dels costos laborals i els incompliments del conveni.

Més info: Regularització massiva al Grupo Jorge

L’any passat, la patronal i els sindicats van pactar les condicions del nou conveni del sector carni. L’acord establia un increment de sou del 2,5% anual durant tres anys i una revisió al final del període. La secretària del sector d’alimentació d’UGT Catalunya, Alicia Buil, recorda que el sector carni és la quarta indústria de l’Estat, on genera 80.000 llocs de feina. Per aquest motiu, Buil insisteix que “no acceptarem com a autònom un empleat que exerceix el 100% de la jornada en un mateix lloc de treball i que aquesta decisió sigui fruit d’una política empresarial. És un perill que aquesta pràctica s’estengui a altres àmbits”.

Treballadors d'una empresa càrnica a Girona | Cedida

Treballadors d'una empresa càrnica a Girona | Cedida

Falses cooperatives

Una de les fites laborals que van aconseguir els representants dels treballadors fa una dècada és el reconeixement del plus del soroll, és a dir, l’excés de decibels que han de suportar els empleats dels escorxadors. En aquell moment es va reconèixer el dret dels operaris a no haver de patir un soroll per sobre dels 80 decibels i encara que aquest sigui inferior, l’acord precisava que aquest complement de sou s’incorporés al salari base.

Ara, en canvi, utilitzant la fórmula de la cooperativa, alguns escorxadors forcen els treballadors perquè s’adhereixen a aquesta estructura empresarial, tot i que no poden escollir els seus horaris, els serveis i els dies lliures. “Les persones que treballen a una empresa han de formar part de la seva plantilla i no d’un compendi de societats que precaritzin les seves condicions”, lamenta Buil.

Els representants dels treballadors del sector carni, que genera 30.000 llocs de feina a Catalunya, reivindiquen una millora de les condicions laborals dels empleats, ja que una part important estan contractats com a falsos autònoms

Un altre col·lectiu que s’ha vist afectat per un conflicte laboral són els auxiliars veterinaris ocupats als escorxadors. A finals de l’any passat, el col·lectiu va protestar perquè se’ls reconegués la categoria laboral dins del conveni col·lectiu, a més de denunciar que el seu sou estava congelat des de fa una dècada i també patien retards en el cobrament de les nòmines.

La indústria demana mesures de suport

El darrer esglaó de la cadena alimentària del sector carni i porcí també alerta d’una situació complicada. La Federació Empresarial de Carns i Indústries Càrnies de Catalunya (Fecic) reclama a l’Administració mesures a favor de la indústria. Segons asseguren, “el mercat porcí viu un moment delicat amb augments significatius de preus de la carn de porc i uns registres desproporcionats en les cotitzacions de l’especejament en relació al valor de la llotja”. En el darrer any, el preu del porcí al mercat en origen de referència de Mercolleida ha crescut un 17%, mentre que al punt de venda, ha pujat un 32%. Alhora, el consum d’elaborats carnis a les llars espanyoles ha baixat un 5%.

El sector porcí lleidatà i el carni en general arrosseguen una sèrie de mancances estructurals, que s’inicien amb la escassetat d’escorxadors, continuen amb els sobrecostos pels ramaders per l’obligatorietat de traslladar els animals a altres llocs i acaba amb la necessitat de millorar les condicions laborals dels seus treballadors.

Més Informació
Setge a les cooperatives del sector carni
Cultivar carn al laboratori, una revolució en el sistema alimentari
El porc, l'or de les càrnies catalanes
Avui et destaquem
Comentaris