22
de Juliol
de
2016
Act.
25
de Juliol
de
2016
Girona acull des d'aquest divendres el Festival Internacional de Mapping (FIMG), una cita que ha posicionat Catalunya com un referent europeu en el mapa per a la indústria del disseny i les projeccions visuals. Enguany acull 27 projectes escollits entre un total de 119 sol·licituds rebudes d'arreu del món, una dada que demostra que elmapping ha passat de ser una tendència en el sector per esdevenir un producte cada cop més demandat per les Administracions i les empreses culturals.
Aquesta és la tercera edició del FIMG, una cita que va començar com una iniciativa de l'Ajuntament de la ciutat per oferir una "proposta oberta i gratuïta que transformés les nits d'estiu i permetés descobrir una altra cara dels carrers que ja coneixem", explica a VIA Empresa el director de la fira, Xavier Bové. Però de ser una cita únicament lúdica ha passat a convertir-se en un punt de trobada també per a professionals: "Vénen artistes i experts de tot el món, vénen al congrés a presentar les seves propostes, a donar xerrades, i formen part del jurat dels concursos, els quals també són una exhibició del talent local". En definitiva, "vénen de fora per exportar el què s'està coent al territori", insisteix.
Cultura i art a les façanes
Bové defineix el mapping com una tècnica que "dóna vida i sentit a les creacions artístiques" i on no importa el com i l'on –que pot ser una façana, un objecte o, fins i tot, un cos humà-, sinó que importa "allò que vols expressar i les emocions que vols generar". Això ho converteix en una proposta cultural més que ha aconseguit fer-se un lloc entre l'oferta que fins ara nodrien el teatre, la dansa o la música.
Tot i això, el FIMG és una de les escasses trobades especialitzades sobre l'àmbit i és per aquest motiu que el director considera que la cita catalana ha aconseguit atreure artistes de calat internacional com l'espanyol Pablo Valbuena o el francès Joanie Lemercier, així com els catalans Eloi Maduell i Santi Vilanova, guardonats el 2014 amb el premi Laus d'Or per Taull1123, un projecte que recupera de forma virtual les pintures romàniques de l'església de Sant Climent de Taüll. Una feina que, tot i haver-los donat "reconeixement", afirma Maduell, no els ha donat tant ressò com altres feines anteriors, que és amb les quals els han conegut alguns dels clients que ara tenen amb l'empresa Playmodes, un estudi de recerca audiovisual situat a Girona.
Aquest any inauguren el festival amb un espectacle de llums, el que per a ell és l'evolució natural de la disciplina: "En el fons, el mapping és una projecció de llum. Nosaltres ens hem quedat amb aquesta relació entre l'espai i la llum i estem desenvolupant nous espectacles". Un pas endavant que els ha permès posicionar-se com una de les poques companyies que treballen aquest tipus d'espectacles.
Tot i això, segueixen treballant amb projeccions audiovisuals sobre façanes i tornaran a produir l'espectacle de les festes de la Mercè del pròxim setembre a Barcelona. Perquè, com bé diu el cofundador de Playmodes, el mapping ja es considera "els focs artificials del segle XXI i fan articular el mateix "Oh!" per part del públic que quan veus una palmera de focs al cel".
Una indústria emergent
Tant Bové com Maduell coincideixen a dir que estem davant d'una indústria emergent; que hi hagi més o menys demanda a l'Estat espanyol, és una altra qüestió. Fins al moment, el teixit català s'està articulant a través d'empreses petites, d'entre 4 i 5 treballadors, amb comptades productores més grans que ofereixen una gamma més àmplia d'espectacles i que han incorporat el mapping. "Però una cosa és la indústria i una altra la part més empresarial", alerta Maduell, qui vol deixar molt clar que tots els que s'hi dediquen ho fan més per passió que no pas per diners.
"És un sector emergent perquè, si ens comparem amb com estàvem el 2009, quan érem els únics a Espanya, ara hi ha moltíssimes més empreses", recorda. Des del seu punt de vista, és positiu pel fer de donar visibilitat a la disciplina, però no ho és si es pensa en la poca oferta que hi ha al mercat nacional i la baixa qualitat dels projectes, en general: "Tothom intenta sobreviure agafant qualsevol encàrrec. Si ho fas bé, al final t'acaben trucant de fora, i això és el que més t'ajuda a tirar endavant.".
Per això considera molt important documentar cadascuna de les feines que s'executen, ja que la xarxa és l'aparador d'avui dia, "Internet és el nostre agent comercial", insisteix. Com també és vital aprofitar esdeveniments com el Festival Internacional de Mapping de Girona per ampliar la cartera de contactes i enfortir els lligams que uneixen els artistes de tots els països.
Els pressupostos de cada producció varien segons les ambicions. Si calen, com en el cas de les projeccions a la façana de l'Ajuntament de Barcelona, tres projectors, això suposarà un cost de 30.000 euros pel lloguer de l'equip durant una setmana. Ara bé, si es tracta d'una macroprojecció amb 24 projectors, només cal multiplicar per obtenir una xifra que deixa molt clar que de barat no en té res. I a tot això cal sumar-hi la feina de dos i tres mesos de documentació, creació dels gràfics i de la música, realització... Amb el seu corresponent equip, per descomptat, el qual es nodreix dels entre dos i cinc treballadors fixos en la companyia i freelances.
De la crítica social a l'oci
Maduell i Vilanova van descobrir el mapping a principis de segle a França per casualitat. Tots dos treballaven com a videjokeys fent de realitzadors en concerts de música, festivals i discoteques i van arribar al punt de sentir-se frustrats perquè no podien desenvolupar la seva part més artística. "En veure el que havien fet els francesos, vam començar a treballar amb un projector a l'espai lliure, de manera més poètica, i fer-ho en un lloc públic i obert a tothom", continua Maduell, qui és també un dels creadors de Telenoika, l'associació cultural que es dedica a promoure la creativitat i experimentació audiovisual.
Els primers projectes van estar vinculats a la crítica social. "Si volíem parlar dels transgènics als supermercats, projectàvem imatges en un súper i explicàvem la història", exemplifica, i de la protesta van passar a convertir-ho en un espectacle per a tots els públics. Els primers clients van ser empreses privades dedicades a l'art i la cultura, i ara compten amb també ajuntaments i altres ens públics com escoles. El primer segment representa el 70% dels seus ingressos; mentre que el segon, el 30%, un àmbit on assegura que s'ha notat la caiguda dels pressupostos amb la crisi.
Actualment treballen per encàrrec alhora que comercialitzen espectacles tancats, una estratègia que els permet equilibrar el marge de benefici entre els projectes. "Estem intentant reaprofitar el desenvolupament que fem", aclareix el cofundador de Playmodes, "abans cada cosa era nova, tant el plantejament com la tecnologia, i ara ho aprofitem de nou amb els paquets tancats per augmentar el marge de benefici a mesura que es va projectant". Al final, com es descriuen ells mateixos, són "artesans tecnològics" que han de trobar la manera de rendibilitzar la seva creativitat i art.
Aquesta és la tercera edició del FIMG, una cita que va començar com una iniciativa de l'Ajuntament de la ciutat per oferir una "proposta oberta i gratuïta que transformés les nits d'estiu i permetés descobrir una altra cara dels carrers que ja coneixem", explica a VIA Empresa el director de la fira, Xavier Bové. Però de ser una cita únicament lúdica ha passat a convertir-se en un punt de trobada també per a professionals: "Vénen artistes i experts de tot el món, vénen al congrés a presentar les seves propostes, a donar xerrades, i formen part del jurat dels concursos, els quals també són una exhibició del talent local". En definitiva, "vénen de fora per exportar el què s'està coent al territori", insisteix.
Cultura i art a les façanes
Bové defineix el mapping com una tècnica que "dóna vida i sentit a les creacions artístiques" i on no importa el com i l'on –que pot ser una façana, un objecte o, fins i tot, un cos humà-, sinó que importa "allò que vols expressar i les emocions que vols generar". Això ho converteix en una proposta cultural més que ha aconseguit fer-se un lloc entre l'oferta que fins ara nodrien el teatre, la dansa o la música.
Tot i això, el FIMG és una de les escasses trobades especialitzades sobre l'àmbit i és per aquest motiu que el director considera que la cita catalana ha aconseguit atreure artistes de calat internacional com l'espanyol Pablo Valbuena o el francès Joanie Lemercier, així com els catalans Eloi Maduell i Santi Vilanova, guardonats el 2014 amb el premi Laus d'Or per Taull1123, un projecte que recupera de forma virtual les pintures romàniques de l'església de Sant Climent de Taüll. Una feina que, tot i haver-los donat "reconeixement", afirma Maduell, no els ha donat tant ressò com altres feines anteriors, que és amb les quals els han conegut alguns dels clients que ara tenen amb l'empresa Playmodes, un estudi de recerca audiovisual situat a Girona.
Mapping Sant Climent de Taüll from Mapping Sant Climent de Taüll on Vimeo.
Aquest any inauguren el festival amb un espectacle de llums, el que per a ell és l'evolució natural de la disciplina: "En el fons, el mapping és una projecció de llum. Nosaltres ens hem quedat amb aquesta relació entre l'espai i la llum i estem desenvolupant nous espectacles". Un pas endavant que els ha permès posicionar-se com una de les poques companyies que treballen aquest tipus d'espectacles.
Tot i això, segueixen treballant amb projeccions audiovisuals sobre façanes i tornaran a produir l'espectacle de les festes de la Mercè del pròxim setembre a Barcelona. Perquè, com bé diu el cofundador de Playmodes, el mapping ja es considera "els focs artificials del segle XXI i fan articular el mateix "Oh!" per part del públic que quan veus una palmera de focs al cel".
Una indústria emergent
Tant Bové com Maduell coincideixen a dir que estem davant d'una indústria emergent; que hi hagi més o menys demanda a l'Estat espanyol, és una altra qüestió. Fins al moment, el teixit català s'està articulant a través d'empreses petites, d'entre 4 i 5 treballadors, amb comptades productores més grans que ofereixen una gamma més àmplia d'espectacles i que han incorporat el mapping. "Però una cosa és la indústria i una altra la part més empresarial", alerta Maduell, qui vol deixar molt clar que tots els que s'hi dediquen ho fan més per passió que no pas per diners.
"És un sector emergent perquè, si ens comparem amb com estàvem el 2009, quan érem els únics a Espanya, ara hi ha moltíssimes més empreses", recorda. Des del seu punt de vista, és positiu pel fer de donar visibilitat a la disciplina, però no ho és si es pensa en la poca oferta que hi ha al mercat nacional i la baixa qualitat dels projectes, en general: "Tothom intenta sobreviure agafant qualsevol encàrrec. Si ho fas bé, al final t'acaben trucant de fora, i això és el que més t'ajuda a tirar endavant.".
Per això considera molt important documentar cadascuna de les feines que s'executen, ja que la xarxa és l'aparador d'avui dia, "Internet és el nostre agent comercial", insisteix. Com també és vital aprofitar esdeveniments com el Festival Internacional de Mapping de Girona per ampliar la cartera de contactes i enfortir els lligams que uneixen els artistes de tots els països.
 |
| Mapping de Playmodes a l'Hospital de Sant Pau. Cedida |
Els pressupostos de cada producció varien segons les ambicions. Si calen, com en el cas de les projeccions a la façana de l'Ajuntament de Barcelona, tres projectors, això suposarà un cost de 30.000 euros pel lloguer de l'equip durant una setmana. Ara bé, si es tracta d'una macroprojecció amb 24 projectors, només cal multiplicar per obtenir una xifra que deixa molt clar que de barat no en té res. I a tot això cal sumar-hi la feina de dos i tres mesos de documentació, creació dels gràfics i de la música, realització... Amb el seu corresponent equip, per descomptat, el qual es nodreix dels entre dos i cinc treballadors fixos en la companyia i freelances.
De la crítica social a l'oci
Maduell i Vilanova van descobrir el mapping a principis de segle a França per casualitat. Tots dos treballaven com a videjokeys fent de realitzadors en concerts de música, festivals i discoteques i van arribar al punt de sentir-se frustrats perquè no podien desenvolupar la seva part més artística. "En veure el que havien fet els francesos, vam començar a treballar amb un projector a l'espai lliure, de manera més poètica, i fer-ho en un lloc públic i obert a tothom", continua Maduell, qui és també un dels creadors de Telenoika, l'associació cultural que es dedica a promoure la creativitat i experimentació audiovisual.
Els primers projectes van estar vinculats a la crítica social. "Si volíem parlar dels transgènics als supermercats, projectàvem imatges en un súper i explicàvem la història", exemplifica, i de la protesta van passar a convertir-ho en un espectacle per a tots els públics. Els primers clients van ser empreses privades dedicades a l'art i la cultura, i ara compten amb també ajuntaments i altres ens públics com escoles. El primer segment representa el 70% dels seus ingressos; mentre que el segon, el 30%, un àmbit on assegura que s'ha notat la caiguda dels pressupostos amb la crisi.
Actualment treballen per encàrrec alhora que comercialitzen espectacles tancats, una estratègia que els permet equilibrar el marge de benefici entre els projectes. "Estem intentant reaprofitar el desenvolupament que fem", aclareix el cofundador de Playmodes, "abans cada cosa era nova, tant el plantejament com la tecnologia, i ara ho aprofitem de nou amb els paquets tancats per augmentar el marge de benefici a mesura que es va projectant". Al final, com es descriuen ells mateixos, són "artesans tecnològics" que han de trobar la manera de rendibilitzar la seva creativitat i art.