L'Ajuntament de Barcelona sancionarà el mòbing immobiliari

El consistori preveu denunciar quatre casos d'assetjament per lluitar contra les males pràctiques dels fons d'inversió

Un pis de lloguer a Barcelona
Un pis de lloguer a Barcelona

L'Ajuntament de Barcelona vol acabar amb l'assetjament immobiliari dels fons d'inversió i grans tenidors, per això emprèn una via "inèdita": la denúncia administrativa. El consistori pot activar d'ofici aquest procediment sancionador que pot comportar multes que van des dels 90.001 fins als 900.000 euros, en funció de la gravetat, ha explicat el tinent d'Alcaldia de Drets de Ciutadania, Cultura, Participació i Transparència, Jaume Asens. D'aquesta manera, el de Barcelona serà el primer consistori que posarà en marxa procediments sancionadors contra el mòbing immobiliari.

Fins ara, sempre s'havia derivat a la via judicial. De moment, la Regidoria d'Habitatge ha detectat 10 casos sospitosos de mòbing, està preparant denúncies per tres immobles situats al districte de Ciutat Vella, en concret als carrers Portal Nou, Del Pi I Sant Antoni Abat i ha iniciat el procés sancionador en un habitatge del carrer del Carme.

L'Ajuntament de Barcelona desplegarà diferents preceptes previstos a la llei catalana d'habitatge del 2007, que li atorguen competències per actuar davant de situacions d'assetjament immobiliari. Aquests preceptes de la legislació no s'havien aplicat mai encara malgrat que es va aprovar fa més de 10 anys.

El motiu pel qual l'Ajuntament ha decidit impulsar ara aquesta nova via d'actuació administrativa contra l'assetjament es troba en el fet que el mercat immobiliari ha arribat a una fase en la qual l'assetjament s'ha integrat com una pràctica habitual per part d'alguns agents quan realitzen les seves operacions a la ciutat, sobretot en el cas dels fons d'inversió i els grans tenidors d'habitatge. "Amb aquesta iniciativa volem enviar un missatge clar als fons voltors que assetgen la nostra ciutat del fet que no tolerarem un atac al model de convivència que degrada els nostres barris, uns usos antisocials que són deslleials amb els interessos generals i que són, per tant, una vergonya democràtica que cal erradicar als carrers de les nostres ciutats", ha argumentat Asens.

El consistori té competències per actuar d'ofici, quan els inspectors o agents de la guàrdia urbana tinguin coneixement dels fets, o via denúncies dels afectats. Així doncs, el tinent d'alcalde ha urgit a la ciutadania a fer ús dels seus drets i iniciar el procés sancionador per via administrativa. Les víctimes potencials habituals d'aquest tipus de pràctica són persones grans, sense recursos i amb renda antiga.

Així doncs, quan s'acredita que, a través d'aquestes pràctiques, hi ha l'objectiu d'impedir que la persona continuï vivint de manera pacífica a l'habitatge, i que se li vol crear un entorn hostil, amb la finalitat de forçar-la a adoptar una decisió no volguda que li porti a abandonar l'habitatge, es dóna la infracció d'assetjament immobiliari que tipifica la Llei del dret a l'habitatge.

Fa un any l'Ajuntament va encarregar als serveis jurídics un informe per estudiar la legalitat de tirar endavant la via administrativa. El passat 28 de febrer la Regidoria d'Habitatge va rebre la resposta que els ratificava les competències en aquest àmbit.

"L'aval dels serveis jurídics ha sigut més lent del que havíem previst", ha admès Asens. "Es podria haver actuat abans, tant nosaltres com la Generalitat com altres municipis. Assumim l'autocrítica", ha expressat. I és que els preceptes previstos a la llei d'habitatge també concedeix aquestes competències a altres administracions com la Generalitat i els altres municipis.

Un cop iniciada "ofensiva" contra els fons d'inversió a la capital catalana, Asens ha instat el Govern i als consistoris del país a "estudiar la via" de la sanció administrativa per fer front a l'assetjament immobiliari.

Per altra banda, les actuacions que pugui dur a terme l'Ajuntament en la via administrativa, en cap cas no substitueixen la possibilitat de portar aquests casos a la via judicial si es detecta la comissió de delictes penals.

De fet, Asens ha detallat que el mateix procediment administratiu preveu que en cas de delicte, se suspengui la tramitació i es traslladi als òrgans judicials, o es posin en coneixement del Ministeri Fiscal els fets delictius.

Més Informació
El Govern proposa "incentius fiscals" per augmentar el parc públic de lloguer
Els catalans destinen la meitat del sou a pagar el lloguer
Què és més rendible, el lloguer turístic o tradicional?
Avui et destaquem
Comentaris