Avui dia, en temps de pandèmia, s’ha aconseguit que els hospitals s’aixequin i construeixin de forma ràpida per atendre les necessitats urgents i les emergències sanitàries. Tot i que la fita pot semblar rellevant i innovadora, no ho és tant. Fa 108 anys, a la Torre de Capdella (Pallars Jussà), al bell mig del Pirineu lleidatà, l’empresa Energia Elèctrica de Catalunya va instal·lar un hospital de cartró, una mena d’instal·lació de campanya destinada a atendre els ferits en els accidents que es produïssin durant les obres de construcció de la primera central hidroelèctrica de Catalunya. La instal·lació havia de subministrar electricitat a Barcelona i hi treballaven unes 4.000 persones. Més d’un segle després, l’Ajuntament de la Torre de Capdella ha iniciat un procés participatiu perquè siguin els veïns els que decideixin el tipus de projecte de reconstrucció d’un edifici que es troba en mal estat de conservació.
Tornant a la comparativa entre el passat i el present, ja fa més de 100 anys que s’utilitzaven materials constructius com el cartró, que amb la covid-19 s’ha reimpulsat pel seu component higiènic. El procés participatiu, únic a la zona en relació a la conservació d’un element patrimonial, ha de permetre, en una primera fase, que els veïns decideixin el destí de l’hospital de cartró, per després concretar-ne els usos. Provinent de la fàbrica de l’empresa alemanya Christoph&Unmack, l’hospital es va traslladar per peces fins a la colònia industrial de Capdella, on es construïa la central hidroelèctrica. Un dels misteris de l’hospital és saber com ha resistit més d’un segle en una zona freda com el Pirineu, tenint en compte que estava pensat com una construcció efímera.
Un patrimoni de la Vall Fosca
La directora del Museu Hidroelèctric de Capdella, Eva Perisé, entitat que ha impulsat el procés participatiu, comenta que “la idea és restaurar-lo amb cartró, per això s’ha demanat assessorament i col·laboració al Museu Molí Paper de Capellades, però l’ús que se n’ha de fer a posteriori l’han de decidir els veïns, ja que és un patrimoni de la Vall Fosca”.
L’arquitecta tècnica i investigadora Sígrid Remacha, encarregada d’organitzar el procés participatiu, recorda que es tracta d’un edifici que correspon a un model econòmic, de fàcil col·locació i durabilitat alta. Igual que si es tractés d’un hospital modern, una de les seves ales es destinava a l’atenció i la cura dels malalts i l’altra a les intervencions petites i a les cirurgies. Una cuina i els serveis separaven les dues estructures. Segons els investigadors, el fet d’haver suportat més d’un segle a la intempèrie al Pirineu l’ha convertit en una icona de l’arquitectura industrial prefabricada.
Remacha explica que per esbrinar la singularitat de l’hospital de cartró, investigadors europeus i d’universitats canadenques i argentines estan fent un treball de recerca per saber si es va construir algun altre edifici d’aquestes característiques. Mentre els experts analitzen quin cartró és el més adient per reconstruir l’equipament de la forma més fidel possible a l’original i els veïns decideixen els usos i el tipus de construcció, a la Vall Fosca poden aixecar el cap amb orgull i reivindicar que més d’un segle abans que apareguessin els hospitals de campanya com el de Wuhan (la Xina) o l’Isabel Zendal de Madrid, ells ja en tenien un a la Torre de Capdella. I el seu és de cartró.