Per segon any consecutiu, la producció d’oli d’oliva caurà a la meitat a les Terres de l’Ebre. La campanya tornarà a ser complicada amb pèrdues significatives entre el 40% i el 50%. La sequera i la calor han afectat directament els olivers durant la floració, situació emmarcada en un context de preus disparats. Els pagesos alerten que aquest augment de preus no repercuteix a les seves butxaques, ja que amb els costos de producció disparats i la falta de fruit es tornaran a quedar sense guanys.
“Les pluges de les últimes setmanes i dies seran bones per estabilitzar el fruit i millorar la producció d’oliva, però ja no es pot recuperar la part de la collita que es va perdre”, explica Pere Albacar, director general d’Olivite Export. Aquesta societat està formada per cinc cooperatives ebrenques. En la darrera collita 2022-2023 ja es va perdre entre el 50% i el 70% del fruit al territori i la producció d'oli es va desplomar. De fet, segons dades de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya es van produir 15.000 tones d'oli al país (la mitjana habitual supera les 30.000), la pitjor xifra de les dues darreres dècades.
La situació enguany només millorarà lleugerament perquè es preveu que les pèrdues siguin d'entre el 40 i 50%, augmentant una mica la producció de l'any passat. Així i tot, "serà una campanya complexa i de producció mitjana-baixa", "molt inferior" del que és comú i fins i tot amb zones, tant del Baix Ebre i Montsià com de la Terra Alta, que poden no tenir collita. La falta d'oferta, també a la resta de l'estat espanyol - principal productor mundial d'oli d'oliva - ha provocat "un desgavell" en l'increment de preus de l'oli i també certa especulació. En pocs mesos el cost de l'oli per al consumidor s'ha doblat o triplicat.
Com en altres conreus, la collita de l'oliva s'avançarà a mitjan octubre pel canvi climàtic i també per la tendència a fer uns "olis més verds i de més qualitat". També acabarà abans gràcies a la tecnificació de la recol·lecta per part dels agricultors. La campanya s'ha escurçat fins a final d'any. Tot i que les varietats autòctones de la DOP Baix Ebre-Montsià són la morruda, la sevillenca i la farga, en els nous cultius amb rec de suport s'aposta sobretot per l'arbequina, més estesa a Siurana i el Camp de Tarragona. "És una varietat que produeix bastant, que dona uns olis molt equilibrats i, per tant, no aquí, sinó mundialment, l'arbequina s'ha plantat i es planta moltíssim", ha explicat Galceran.