La comarca d'Osona és un dels grans protagonistes del creixement econòmic dins de la demarcació de Barcelona durant el 2024, segons recull l’Informe Econòmic Local de la Província de Barcelona 2025 elaborat per la Cambra de Comerç de Barcelona i la Diputació de Barcelona. L'estudi situa Osona com a líder del sector agroalimentari barceloní, amb un 40% del volum de la província, i confirma la seva consolidació dins del territori amb un creixement del 4,1% del valor afegit brut i del 2% en ocupació i una taxa d'atur del 8,3%, per sota de la mitjana.
El cas osonenc és només un dels estudiats extensament per l'informe, que consta de tres monogràfics i tretze articles, un per a cada comarca. La conclusió general és que la província de Barcelona va tancar el 2024 amb un creixement “molt positiu”. En concret, l'estudi assenyala el màxim històric assolit en ocupació, que frega els 2,6 milions de persones, i la reducció de l'atur en més de 6.000 persones a finals d'any. Tot i que el ritme s'ha reduït respecte als darrers anys, Barcelona ha crescut un 1,6% interanual en ocupació, amb creixements a totes les comarques, excepte al Lluçanès (-1,5%), i xifres especialment destacades al Garraf (+2,3%), l'Alt Penedès (+2,2%) i el Bages (+2,1%).
Si es para atenció als llocs de treball, l'augment ha estat del 2,2% interanual, liderat novament pels serveis i la construcció. En concret, els autors de l'estudi destaquen el dinamisme de les tecnologies de la informació (TIC), que han generat prop de 5.000 noves posicions en un any. El comerç a l'engròs, l’emmagatzematge i els serveis de menjar i begudes són els altres subsectors amb alces rellevants.
Pel que fa a l'atur, la taxa mitjana de la província ha estat del 8,7%, una xifra quatre dècimes menor que la del 2023. Novament, el nombre de persones aturades s'ha reduït a gairebé totes les comarques, amb el Moianès (+1,4%) i el Lluçanès (+12,2%) com a úniques excepcions. En termes de taxa d'atur, la més alta torna a ser la de l'Anoia (10,9%), seguida del Bages (10%) i del Garraf (9,9%), mentre que les més baixes són les del Lluçanès (7%), el Baix Llobregat (7,9%) i el Moianès (8%).
El turisme creix de manera generalitzada, amb pics al Moianès i el Bages
Un dels sectors als quals l'informe para especial atenció és el turisme, que és clarament dominat pel Barcelonès, que recapta el 83% de l'Impost sobre les Estades en Establiments Turístics de la província. Així i tot, l'oferta turística ha crescut a tota la demarcació, aquesta vegada sense excepcions, però sí variacions importants entre comarques. Qui registra un increment relatiu més elevat és el Moianès, que el 2024 va créixer un 7,2% en nombre de places turístiques i un 17,5% en nombre d'establiments.
El Moianès és també la comarca amb un creixement més elevat d'establiments turístics en l'acumulat des de 2019 (+73,8%), un indicador que ha crescut a totes les comarques, mentre que el Bages lidera el de l'oferta de places (+39,6%). En canvi, si s'analitza l'augment de viatgers i pernoctacions, el Maresme és el territori que lidera el primer indicador amb un creixement del 12,5%, mentre que el Baix Llobregat encapçala el segon amb un 12,1%. Qui més ha perdut en aquest camp és l'Anoia, amb descensos del 57,5% i del 52,5%, respectivament.
Deures pendents en matèria de gènere
L'estudi també para atenció a les diferències sociodemogràfiques, de contribució econòmica i de qualitat del treball entre homes i dones a la província de Barcelona. Aquesta anàlisi assenyala que les dones tenen més presència en els sectors vinculats als serveis, però menys en els industrials i els tecnològics. D'altra banda, identifica diferències importants en les condicions salarials, amb salaris més baixos, més parcialitat i més temporalitat entre les treballadores femenines, que representen el 61,3% de les persones amb contracte temporal a jornada parcial. Així mateix, les dones representen només el 42,4% dels contractes estables, però són majoria en la taxa de desocupació, de la qual representen el 57,4%.
Davant d'aquestes xifres, els autors consideren que la desigualtat de gènere “continua essent un repte estructural” de la província de Barcelona, i n'identifica la feminització de certes ocupacions i el pes de les excedències per cura de fills i familiars com a grans causes, ja que “perpetuen rols tradicionals i limiten la diversificació professional”.