El Pacte Industrial reclama economia circular en la recuperació

Empreses i administracions presenten les seves estratègies per incentivar processos productius més sostenibles

El presidente del consejo general del Pacte Industrial, Jaume Collboni, en una imagen de archivo | Europa Press El presidente del consejo general del Pacte Industrial, Jaume Collboni, en una imagen de archivo | Europa Press

El tinent d'alcalde de Barcelona i president del consell general del Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona, Jaume Collboni, ha instat a les administracions i empreses agrupades en aquesta associació a no caure en la "temptació" de perdre de vista l'economia circular i els objectius sostenibles de l'agenda 2030 durant la recuperació econòmica davant la crisi del coronavirus.

Ho ha dit en la clausura d'un acte telemàtic del Pacte Industrial en el qual han participat la secretària de Medi Ambient de la Generalitat, Marta Subirà; l'alcalde de Viladecans, Carles Ruiz; el delegat de l'Estat per al Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB), Pere Navarro; la presidenta del Port de Barcelona, Mercè Conesa; el president de Celsa, Francesc Rubiralta; la presidenta de Girbau, Mercè Girbau, i el president de Ferrer, Sergi Ferrer-Salat.

Pere Navarro ha demanat que la pandèmia no "distregui" d'aquests objectius de sostenibilitat i ha instat a aprofitar-la per accelerar els processos que s'han de dur a terme en l'anomenada transició cap a l'economia circular. En aquest sentit s'ha pronunciat Ferrer-Salat, que ha comparat la situació actual amb tres grans onades: "La primera, i la més petita és el coronavirus, després ve la crisi que genera, però més tard n'arriba una d'enorme que és el canvi climàtic".

Rubiralta ha assegurat que no contempla la "maximització dels beneficis de l'empresa" si això comporta un perjudici contra el planeta, i ha definit Celsa com una companyia recicladora per transformar la ferralla en acer. A l'acte, les empreses i administracions han comentat les estratègies que duen a terme per incentivar processos productius més sostenibles i els principals reptes i dificultats que tenen.

Projectes i dificultats

Conesa ha explicat que les principals actuacions d'economia circular del Port són els dragatges que es duen a terme cada cinc anys i que permeten recuperar material "sorrenc" que després es reutilitza posant-lo en platges, i també en l'exigència de clàusules ecològiques a l'hora de licitar projectes. Navarro ha assenyalat que a la zona de polígons que gestiona el CZFB s'han habilitat itineraris amb bicicleta, patinet elèctric o transport públic per a una mobilitat més sostenible.

Girbau, que està dins del negoci de les bugaderies, ha destacat que la seva empresa està treballant en diversos projectes d'innovació per reduir el consum d'aigua dels rentats, però sobretot per ser capaç de reutilitzar-la i només haver d'afegir la que s'adhereix a la roba en forma d'humitat.

Preguntats sobre les principals dificultats i reptes per aplicar mesures d'economia circular, les empreses han apuntat la necessitat que les administracions passin d'un model d'impostos, certificacions i "burocràcia", a un altre en el qual s'incentivi el negoci i sigui possible guanyar diners en aquest sector. Subirà ha assegurat que també es treballa en aquesta línia, però que alguns dels impostos o sancions tenen la intenció de canviar la "cultura" que considera que encara hi ha en alguns sectors i empreses més tradicionals i reticents als canvis.

Més informació
Barcelona, capital de l'emprenedoria verda
Mataró vol ser referent en economia circular
Economia circular per superar la crisi del coronavirus a l'Anoia
Avui et destaquem
El més llegit