02
de Desembre
de
2013
Act.
03
de Desembre
de
2013
Panini i cromos són dos conceptes que, per a la majoria de la població catalana, van lligats de la mà. Aquesta associació de marca i producte neix l'any 1979, quan s'instal·la a Torroella de Montgrí (Baix Empordà) la filial de Panini per a tota la península ibèrica: Espanya i Portugal. "Llavors hi havia una trentena de negocis que editaven cromos", explica el director general de l'empresa, Lluís Torrent, que afegeix que actualment a l'Estat només queden tres companyies en aquest sector.
Panini Espanya "no nota la crisi", segons Torrent, després d'haver obtingut l'any passat una facturació superior als 150 milions d'euros. L'empresa manté els productes col·leccionables com als seus articles emblemes, tot i que en els últims anys també ha entrat amb força en el món de les publicacions.
1. Una xarxa de distribució extensa
"El canal de distribució de Panini Espanya és el més potent que hi ha a l'Estat", afirma Torrent de manera contundent. La companyia compta ara mateix amb 147.300 punts de venda arreu d'Espanya, que es reparteixen entre quioscos, botigues de llaminadures i grans superfícies.
El director general recorda que, al principi, "només estàvem als quioscos", malgrat que fa 12 anys van decidir ampliar la seva xarxa per la recessió que van patir els establiments de venda de diaris, quan van deixar de subministrar tabac. Les llibreries i les botigues especialitzades en còmics són altres punts de distribució que ha incorporat l'empresa.
2. Els cromos no passen de moda
Lluís Torrent assegura que els cromos "no han quedat desfasats". Reconeix que a principis de segle van sorgir els primers pronòstics, amb la implantació d'Internet i les noves tecnologies, que predeien la mort física dels col·leccionables.
Tot i això, Torrent destaca que a l'Estat espanyol "han sorgit una pila de negocis que pretenen fer col·leccions virtuals i que han fracassat". La solució de Panini ha estat "donar la volta" a la revolució tecnològica, mantenint com a base els àlbums físics que es complementen amb una oferta de jocs per Internet exclusiva per a clients; per poder-hi accedir, és necessari introduir els codis que només es troben als cromos.
"Podem arribar a editar fins a 65 col·leccions en un únic any entre Espanya i Portugal", indica Torrent, que explica que enguany han publicat 54 nous àlbums de cromos.
3. Els interessos són la clau de l'èxit
Torrent no revela el mètode que utilitza Panini per determinar quins són els interessos de nens i nenes, a l'hora de plantejar-se una nova col·lecció. Reconeix que històricament la televisió ha estat un referent important, malgrat que el creixement audiovisual ha suposat l'aparició "d'un ventall de canals difícil de controlar".
"Abans les sèries infantils representaven una garantia d'èxit", afirma Torrent, que assenyala que ara no poden basar els criteris únicament en les audiències televisives, perquè hi ha un consum virtual que també influeix sobre els interessos de les criatures. Per això, tot i gaudir d'una important xarxa de distribució, constata que el producte és el factor determinant per obtenir unes vendes elevades.
La col·lecció de la Lliga de Futbol Professional és una de les més exitoses de la companyia, posant al mercat uns tres milions d'àlbums cada any. S'acostumen a subministrar uns 10 milions de sobres per temporada esportiva.
4. La filosofia i mitologia del cromo
El director general de Panini Espanya assegura que "hi ha una filosofia i una mitologia darrere el cromo que és part de l'èxit del producte". Segons Torrent, aquests articles atorguen "poder" als nens i les nenes, de manera que es produeix la típica competició per aconseguir els cromos que tinguin la resta de companys de classe.
Les claus: l'intercanvi entre col·leccionistes i la necessitat de disposar físicament de tots els cromos que conformen un àlbum.
5. Un públic transversal en edat i categoria
Lluís Torrent assenyala que el públic de les col·leccions no és exclusivament infantil, perquè es busca "la interacció". Així, el protagonisme recau en les criatures, tot i que la família col·labora en l'elaboració de l'àlbum de cromos.
Destaca que al sector del còmic, en el que Panini hi és present, el públic també és transversal "en edat i categoria social".
6. Una marca que es relaciona amb els cromos
El fet que s'associï Panini amb cromos no sempre juga a favor de l'empresa. El motiu, segons Torrent, és que quan es pretén comprar la llicència d'un producte per fer-ne la col·lecció, la revista i el llibre, el propietari dels drets d'autor assenyala que "només fem cromos".
Així, Torrent afirma que al sector de les revistes "hem trencat aquesta barrera" amb un total de 36 capçaleres al mercat, mentre que reconeix que "encara no som coneguts" en el món dels llibres.
7. La filial d'una empresa mundial, a un poble
La filial de Panini a la península Ibèrica, un grup mundial amb 130 seus arreu del món (a Àsia, Amèrica, Àfrica i Europa), se situa a Torroella de Montgrí. Lluís Torrent indica que "qualsevol empresa pot estar a qualsevol lloc", afegint que la companya no ha tingut mai la necessitat de traslladar-se a una gran ciutat.
El director general de Panini Espanya conclou que "estar a un poble suposa un estalvi destacat en impostos municipals" i, a més, es mostra orgullós d'haver convertit Torroella "en la capital del cromo" de la península.
Panini Espanya "no nota la crisi", segons Torrent, després d'haver obtingut l'any passat una facturació superior als 150 milions d'euros. L'empresa manté els productes col·leccionables com als seus articles emblemes, tot i que en els últims anys també ha entrat amb força en el món de les publicacions.
1. Una xarxa de distribució extensa
"El canal de distribució de Panini Espanya és el més potent que hi ha a l'Estat", afirma Torrent de manera contundent. La companyia compta ara mateix amb 147.300 punts de venda arreu d'Espanya, que es reparteixen entre quioscos, botigues de llaminadures i grans superfícies.
El director general recorda que, al principi, "només estàvem als quioscos", malgrat que fa 12 anys van decidir ampliar la seva xarxa per la recessió que van patir els establiments de venda de diaris, quan van deixar de subministrar tabac. Les llibreries i les botigues especialitzades en còmics són altres punts de distribució que ha incorporat l'empresa.
2. Els cromos no passen de moda
Lluís Torrent assegura que els cromos "no han quedat desfasats". Reconeix que a principis de segle van sorgir els primers pronòstics, amb la implantació d'Internet i les noves tecnologies, que predeien la mort física dels col·leccionables.
Tot i això, Torrent destaca que a l'Estat espanyol "han sorgit una pila de negocis que pretenen fer col·leccions virtuals i que han fracassat". La solució de Panini ha estat "donar la volta" a la revolució tecnològica, mantenint com a base els àlbums físics que es complementen amb una oferta de jocs per Internet exclusiva per a clients; per poder-hi accedir, és necessari introduir els codis que només es troben als cromos.
"Podem arribar a editar fins a 65 col·leccions en un únic any entre Espanya i Portugal", indica Torrent, que explica que enguany han publicat 54 nous àlbums de cromos.
3. Els interessos són la clau de l'èxit
Torrent no revela el mètode que utilitza Panini per determinar quins són els interessos de nens i nenes, a l'hora de plantejar-se una nova col·lecció. Reconeix que històricament la televisió ha estat un referent important, malgrat que el creixement audiovisual ha suposat l'aparició "d'un ventall de canals difícil de controlar".
"Abans les sèries infantils representaven una garantia d'èxit", afirma Torrent, que assenyala que ara no poden basar els criteris únicament en les audiències televisives, perquè hi ha un consum virtual que també influeix sobre els interessos de les criatures. Per això, tot i gaudir d'una important xarxa de distribució, constata que el producte és el factor determinant per obtenir unes vendes elevades.
La col·lecció de la Lliga de Futbol Professional és una de les més exitoses de la companyia, posant al mercat uns tres milions d'àlbums cada any. S'acostumen a subministrar uns 10 milions de sobres per temporada esportiva.
4. La filosofia i mitologia del cromo
El director general de Panini Espanya assegura que "hi ha una filosofia i una mitologia darrere el cromo que és part de l'èxit del producte". Segons Torrent, aquests articles atorguen "poder" als nens i les nenes, de manera que es produeix la típica competició per aconseguir els cromos que tinguin la resta de companys de classe.
Les claus: l'intercanvi entre col·leccionistes i la necessitat de disposar físicament de tots els cromos que conformen un àlbum.
5. Un públic transversal en edat i categoria
Lluís Torrent assenyala que el públic de les col·leccions no és exclusivament infantil, perquè es busca "la interacció". Així, el protagonisme recau en les criatures, tot i que la família col·labora en l'elaboració de l'àlbum de cromos.
Destaca que al sector del còmic, en el que Panini hi és present, el públic també és transversal "en edat i categoria social".
6. Una marca que es relaciona amb els cromos
El fet que s'associï Panini amb cromos no sempre juga a favor de l'empresa. El motiu, segons Torrent, és que quan es pretén comprar la llicència d'un producte per fer-ne la col·lecció, la revista i el llibre, el propietari dels drets d'autor assenyala que "només fem cromos".
Així, Torrent afirma que al sector de les revistes "hem trencat aquesta barrera" amb un total de 36 capçaleres al mercat, mentre que reconeix que "encara no som coneguts" en el món dels llibres.
7. La filial d'una empresa mundial, a un poble
La filial de Panini a la península Ibèrica, un grup mundial amb 130 seus arreu del món (a Àsia, Amèrica, Àfrica i Europa), se situa a Torroella de Montgrí. Lluís Torrent indica que "qualsevol empresa pot estar a qualsevol lloc", afegint que la companya no ha tingut mai la necessitat de traslladar-se a una gran ciutat.
El director general de Panini Espanya conclou que "estar a un poble suposa un estalvi destacat en impostos municipals" i, a més, es mostra orgullós d'haver convertit Torroella "en la capital del cromo" de la península.