
Quan estava acabant la carrera, Valentí Freixanet sabia que tot acabaria girant al voltant de la informàtica, encara que no sabia ni veia el com. Només va fer falta una xerrada reveladora uns mesos més tard, mentre cursava el màster, i l'arribada del primer iPhone a Espanya, perquè de cop divisés que el futur eren les aplicacions de telèfons mòbils.
Quatre anys més tard, Freixanet és el fundador i màxim responsable de Biapum, "una start-up que treballa per a altres start-up", que ja ha tret al mercat més de 20 aplicacions per a iOS i Android, entre elles, les de la Federació Catalana de Golf o la del festival Mercat de Música Viva de Vic. A més, també és cofundador de les empreses que hi ha al darrere de les appsLuxme, un joc d'endevinar productes i marques comercials, i de la xarxa social Bhappy, una plataforma per repartir felicitat entre els amics. I tot, amb menys de 30 anys.
Té la sensació d'haver fet moltes coses per l'edat que té?
Sé que he fet moltes coses i que me n'han passat moltes, com guanyar la FinApps Party de La Caixa –una prestigiosa marató tecnològica de 24 hores on grups de fins a quatre persones han de desenvolupar l'aplicació més innovadora i funcional per satisfer un servei financer de l'entitat-, i malgrat que Biapum farà tres anys a l'octubre, encara tinc la sensació que em queda tot per fer. Potser com que vaig sempre al màxim no sóc conscient de mirar enrere. Un dia em faria falta posar els peus a terra, i veure què he fet i com he arribat fins aquí.
Com és la vida d'emprenedor?
Ser emprenedor és potser viure uns anys de la teva vida com una altra persona no els voldria viure, per viure la resta de la teva vida com una altra potser no podrà, és a dir, fent el que un vol. Primer s'ha de sobreviure, i després ja es viurà. Sigui dit, que per mi és un plaer. Quan em llevo pel matí, no tinc la sensació que haig d'anar a currar, sinó que em llevo ja amb presses perquè vull fer coses.
Però, i que és ser emprenedor?
Tothom és emprenedor d'alguna manera. Tothom té les seves dèries i coses a les que els hi agrada dedicar el seu temps. Però per mi, quan trobes que el que t'agrada fer i la feina és el mateix, llavors és quan neix un emprenedor.
Dins de les apps, cal especialitzar-se en un sector concret?
No cal. T'has d'especialitzar en oferir qualitat. El client et ve a buscar per això. Tant és fer una aplicació per a un festival de música com per a un esdeveniment de cuina. Al final, la programació i el know-how per fer l'aplicació el més funcional possible són els mateixos per a cada sector. Potser, la diferència només està entre les empreses que fan videojocs i les que desenvolupen apps.
Com és col·laborar amb altres start up?
És satisfactori perquè la gent nova et contagia la il·lusió, la inexperiència i les ganes de menjar-se el món. Però alhora és complicat, perquè veus en el que fallen, i costa molt deixar que s'estampin. Has de donar la teva opinió, no tallar les ales, deixar que ho aprenguin per ells sols, i mai mai utilitzar el "veus ja t'ho deia!".
I entre això o desenvolupar aplicació pròpia?
Desenvolupar producte propi és el millor que pots fer. Quan desenvolupes una cosa per a tu mateix, tu saps les teves limitacions i els teus objectius. És la manera més fàcil de no desviar-te del camí. La pega, que hi ha moments que et sents sol i pots caure en desmotivacions.
Com divisa el futur?
Sigui on sigui, jo vull seguir venent-me a mi mateix o vendre'm per mi mateix. M'és igual si facturo 300.000 o 70.000 euros, el que vull és no haver d'estar supeditat a res, i poder seguir generant valor. El que ja no sé és si seguirà sent al sector de les apps o en un de diferent, però sigui com sigui, em veig aportant el meu valor.