Lleida és el municipi de Catalunya amb la bretxa socioeconòmica més gran entre el seu barri més ric i el més pobre. Hi ha una diferència gairebé de 100 punts entre el Centre Històric (35,3) i Ciutat Jardí (134,6), segons l’Índex Socioeconòmic Territorial (IST), que elabora l’Idescat. De fet, les quatre capitals de demarcació són els municipis catalans on s’observen les diferències més grans entre zones del mateix municipi, amb una bretxa entre les seccions censals més diferenciades que supera els 90 punts. La Paeria ha impulsat un pla integral de millora del Centre Històric amb un centenar d’actuacions, mentre l’associació de veïns reclama rehabilitar per atraure nous veïns i “materialitzar” les inversions promeses.
Matadepera, Tiana i Sant Just Desvern van ser els municipis de més de 1.000 habitants més benestants de Catalunya l’any 2023 d’acord amb l’índex IST, i Salt, Sant Pere Pescador i Seròs, els situats a la banda baixa. Però l’anàlisi en detall per secció censal permet, d’una banda, acotar una mica més on es troben les àrees més riques i més pobres de tots els municipis del país, i també observar els contrastos que, a vegades, es produeixen dins d’un mateix nucli, especialment en les ciutats grans.
Per exemple, si bé Matadepera és el municipi amb l’índex més elevat (129,9), en canvi, l’àrea concreta (secció censal) del país amb l’índex més alt no es troba en aquesta localitat, sinó a Sant Just Desvern. Concretament, als voltants del camp de futbol de l'Atlètic Sant Just i de l'edifici Walden on, segons Idescat, l’índex és de 138,5 punts. El segon indret de Catalunya amb un millor indicador és la zona dels jardins de la Vil·la Amèlia, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, a Barcelona (138,2). De fet, entre Sant Just Desvern i la capital catalana es reparteixen les 20 àrees – seccions censals– més riques de tot el país, segons l’índex IST.
A l’altre extrem, la zona amb un índex socioeconòmic territorial més baix no és a Salt, sinó que és el barri de Marca de l'Ham, a Figueres (25,8); la segona àrea és a Tortosa, a la rodalia de la plaça del Mossèn Sol (IST 31), i, en tercer lloc, se situa una segona secció de Figueres, però a l’altre extrem de la ciutat, a tocar de l’estació de Figueres-Vilafant (amb 32,4).
Les quatre capitals de demarcació són els municipis catalans on s’observen les diferències més grans entre zones del mateix municipi
Són dades de l’Idescat, que ha actualitzat recentment l’Índex Socioeconòmic Territorial amb dades corresponents a l’any 2023. L’indicador concentra en un sol valor les dades laborals, educatives, d'immigració i de renda de cada àmbit territorial, amb un detall que arriba fins a les seccions censals de cada municipi, la unitat administrativa inframunicipal més petita.
Pel que fa als municipis amb zones més desiguals en termes d’aquest índex socioeconòmic, el primer i més destacat és Lleida. A la capital del Segrià, la diferència entre l’àrea amb l’índex més alt (134,6) i el més baix (35,3) és de gairebé 100 punts; un abisme a només 10 minuts en cotxe: el trajecte que separa el barri residencial de Ciutat Jardí, als afores de la ciutat, i el Centre Històric de Lleida, al voltant del turó de la Seu Vella.