CA | ES

Recerca, medicina i universitats com a sortida

Busquen invertir en infraestructures i en pols d'investigació al Barcelonès Nord per tornar a ser un territori atractiu per fer empresa

El comerç, el metall i la construcció han dut, fins fa uns anys, el pes econòmic i empresarial de la comarca del Barcelonès Nord. Tres sectors, ara per ara, tocats per diferents circumstàncies i que la crisi ha acabat, per deixar en estat de shock. En molts anys s'ha deixat d'invertir en infraestructures i ara la crisi tampoc dóna marge de maniobra possible ni a administracions ni a agents econòmics per donar-ne una embranzida.

Badalona és la ciutat amb més pes pel que fa al nombre d'empreses, amb un 5'8% del total del conjunt del Barcelonès, mentre que Santa Coloma de Gramenet compta amb el 2'3% i Sant Adrià amb l'1%. El 2011, segons dades de l'Informe Territorial de la Província de Barcelona, elaborat per la Diputació, la situació econòmica ha provocat la pèrdua de llocs de treball amb l'augment més destacat a Santa Coloma on l'increment registrat ha estat del 12'4%, seguit de Badalona on l'atur ha escalat un 10'2% i Sant Adrià de Besòs, on la desocupació s' ha enfilat un 7'7%.

Tornar a situar les empreses als entorns urbans, invertir en infraestructures que millorin les comunicacions de la comarca amb el Vallès i Barcelona, apostar pels projectes empresarials vinculats a la investigació i les universitats i aconseguir fer dels atractius d'alguns municipis punts d'interès turístic com és el cas de Badalona i Montgat són les claus per reactivar l'activitat econòmica a la zona.

Badalona ostenta el territori amb més diversitat de sectors econòmics: construcció, indústria del metall i comerç, tots tres en declivi. El primer per qüestions òbvies. "Totes les empreses estan aturades" assegura el president de la Federació d'Empresaris de Badalona, FEB, Josep Maria Puente. "Només cal mirar per la finestra per veure que no hi ha ni una grua". Considera, però, que malgrat la construcció de pisos està en nivells de saturació es podrien fer altres treballs com la posada en marxa dels laterals de l'autopista C31, al costat d'on on s'hi la construcció d'un Corte Inglés.

El segon, la industria metal·lúrgica, s'ha topat amb la crisi i la situació que viu la banca, incapacitada per donar crèdit. Segons Puente, a més, a Badalona les empreses d'aquest sector s'han quedat soles als polígons industrials, 7 en total, i per tant també han perdut les sinèrgies que fan que entre unes empreses i altres s'ajudin a tirar endavant.

Finalment el comerç, al marge de la crisi de consum global, segons el president de la FEB, pateix un problema de desavinences entre les diferents associacions comercials del municipi, un fet que cataloga de molt greu i que ha agreujat encara més una situació que era global. L'economia, a Santa Coloma de Gramenet, gira entorn al comerç de proximitat i els serveis, representat en un 90%. El municipi, per qüestió orogràfica, compta amb un únic polígon industrial i la majoria de la seva activitat passa pels serveis.

Cacaolat, obertura imminent
El primer tinent d'alcalde i regidor de serveis municipals, comerç i mercats, Esteve Serrano, destaca l'obertura de Cacaolat, als antics espais que ocupava la fàbrica Damm, on ja s'hi fa la distribució. Aquest estiu està previst que es posi en funcionament la cadena de muntatge, el que significarà "un revulsiu per a les finances municipals que generaran un increment de la recaptació dels impostos però també s'espera que creï ocupació", ha explicat Serrano.

Pel que fa al comerç, aquesta és una activitat afectada per la disminució del consum de les famílies i per la influència directa que han exercit els diferents centres comercials que envolten el municipi. Per això, des de l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, Esteve Serrano, ha explicat que l'administració local "ja ha posat en marxa 10 mesures per potenciar el comerç local com l'aplicació d'incentius fiscals per a les noves empreses, l'aprovació d'un nou pla d'usos comercials o la creació d'un portal web per evitar la proliferació de locals buit, fruit del tancament de negocis". I és que el futur empresarial i econòmic de la ciutat passa per conservar i crear un bon teixit comercial de proximitat que doni valor els eixos comercials existents al terme municipal.

Deslocalització
Sant Adrià de Besòs ha estat durant anys un pol d'atracció per aquells que buscaven feina, de la comarca i de la resta de l'estat, amb empreses molt potents, tot i que la situació mica en mica es va anar capgirant per diversos motius com és "la deslocalització de les empreses més grans o decisions estratègiques com el tancament de la central tèrmica del Besòs que en el seu millor moment va arribar a tenir 900 treballadors", segons ha explicat la regidora de promoció econòmica adrianenca, Filo Cañete.

En l'actualitat es mantenen obertes, sobretot, les microempreses industrials i els sectors destacats són el metal·lúrgic, el logístic i les arts gràfiques. Des de l'administració local, han assegurat que hi ha una clara voluntat de crear ajuts a través dels serveis d'atenció a les empreses on aquestes s'hi poden adreçar. Al marge, també s'han elaborat projectes per millorar la competitivitat dels negocis adrianencs com són l'Impusa't, Joves amb Talent o Xarxa Nord.

  • Principals sectors: metal·lúrgia, comerç i en auge el coneixement i la investigació
  • Taxa atur segons dades Idescat 2012: Sant Adrià de Besòs, 16'9 Santa Coloma de Gramenet, 16'7 Badalona, 15'6 Montgat, 11'2 Tiana, 7'9
  • Principals empreses: Aritex (Badalona), Batlle (Badalona), Alberch (Badalona), Briton (Sant Adrià), Dalli (Sant Adrià), Tersa (Sant Adrià)
  • Infraestructures: Port de Badalona, C-31, B-20, Renfe i Metro Reptes de futur: invertir en infraestructures varies com plantejar-se el soterrament de les vies del tren, crear els laterals de l'autopista c-31, construir l'alternativa a la carretera B500 per connectar la comarca amb el Vallès i fer del Port de Badalona un equipament del qual se'n pugui treure rendiment i sigui atractiu per a empreses com per als ciutadans.  
Avui et destaquem
El més llegit