El riu Sénia és la frontera administrativa que separa Catalunya i el País Valencià. Però que no els parlen de separacions al veïnat de les seues terres, de les comarques del Baix Maestrat (pertanyent a la província de Castelló) i del Montsià (Tarragona): són molts els pobles confrontants on les relacions socials i comercials són diàries i no entenen de línies divisòries al mapa. Amb la Covid-19, tant el Govern català com el valencià van decretar el tancament perimetral com a mesura restrictiva per reduir els contagis i els ponts del Sénia s’han trencat (metafòricament, clar). Aquesta frontera que allà diuen que és invisible, ara, amb la pandèmia, s’ha materialitzat.
Comencem mirant les xifres globals, encara que no n’hi ha moltes. Un estudi recent de l’IVIE -novembre de 2020-, tot i que està centrat en les relacions entre el País Valencià i Madrid, ja ens mostra dades que reflecteixen el viu intercanvi econòmic que existeix amb la veïna Catalunya. Les vendes del País Valencià a Catalunya en 2016 eren de 9.214 milions d’euros; és el segon client (després de Madrid) i aglutina el 8,6%. Per altra banda, les empreses valencianes van comprar aquest any a les catalanes (en aquest aspecte segueix sent el segon en importància) per un valor de 18.588 milions d’euros, que representa el 13,7% de les compres.
Si ens apropem a les zones limítrofes, des de la mancomunitat de la Taula del Sénia -formada per 27 municipis dels quals 15 són valencians, 9 són catalans i 3 són aragonesos- assenyalen que la indústria “no ha tingut problemes” i es mantenen les relacions comercials perquè la frontera es pot creuar per motius de feina; per aquest motiu, observen les empreses que sí que s’han vist perjudicades són les relacionades amb el sector turístic, hostaler i el comerç al detall.
Un bar, un viver, una tenda de mobles i una casa rural
Trepitgem el terreny. Primera parada: el bar Tic Tac de la cala la Roca Plana, a Vinaròs, a menys de 3 kilòmetres de Catalunya. Ens atén la propietària, Raquel Mendoza, qui no dubta en assenyalar que el tancament “clar” que els ha afectat. Assegura que molts clients habituals són d’Ulldecona, Alcanar o Les Cases d’Alcanar i estima que vora el 30% són catalans i el 70%, valencians. “En caps de setmana, ponts i festius, encara rebem a més catalans”, afegeix. Conta que Vinaròs, en tractar-se d’un dels pobles “més grans de la comarca”, molts catalans que treballen ací i viuen allà i a l’inrevés. “A escala comercial, és la ciutat més propera per a molts serveis per a molts pobles dels voltants, així que sí, es veuen molt afectades les economies”, afirma.
Mendoza: “A escala comercial, Vinaròs és la ciutat més propera per a molts serveis per a molts pobles dels voltants, així que sí, es veuen molt afectades les economies”
Mendoza demana als ajuntaments que tinguen més “iniciativa” a l’hora d’ajudar a l’hostaleria en la crisi i observa que en el cas de Vinaròs poden fer més: “Jo perquè tinc una àmplia zona de jardí i terrassa... però molts altres no. I ací tenim grans espais lliures, de cara al mar, que es podrien habilitar perquè l’hostaleria treballe de cara a l’exterior. El clima sempre és molt bo i en altres ocasions, el poble organitza activitats en l’exterior com la fira de la tapa, que estan al carrer durant dues setmanes. Per què no s’ha fet el mateix en aquestes circumstàncies?”.
Seguim el recorregut per la frontera invisible -ara visible, per alguns controls policials- i arribem als Vivers Queralt. L’amo de l’empresa, Isidro Queralt, sospira que “es nota el tancament perimetral”: “Estem al mig de pobles que tenen una relació molt habitual, la frontera, o la franja que dic jo, és invisible. Ara els de l’altra banda ja no poden vindre a comprar”. Calcula que el 60% dels clients són valencians, i el 40%, catalans, i hauran vist caure la facturació aquests dies al voltant d’un 50%. Els va afectar especialment la venda de flors a particulars amb motiu de Tots Sants. Per altra banda, també venen molts arbres fruiters, com tarongers. “El pagès que no ha pogut vindre, no ha vingut; esperem que vinga després. En el confinament de març, vam patir molt, però quan es va aixecar, es va allargar la campanya i vam anar recuperant. Esperem que aquesta vegada passe el mateix”, prega.
Sauch: “Com estem a l’extrem de Tarragona, tenim moltíssima relació. Pràcticament no hi ha cap setmana que no anem, almenys dues vegades, a Vinaròs”
Travessem la frontera i arribem a Ulldecona. Entrem en una nau de mobles i interiorisme anomenat Mobilandia. A dins, la propietària, Isabel Sauch, explica el mateix: “Nosaltres ací tenim prou clientela de la zona de Castelló, tant dels pobles de l’interior com de la província. Aquests dies, clar, no estan venint. Ho hem notat”. Sosté que tenen al voltant d’un 60% de clients de Catalunya i un 40% del País Valencià i estima que la facturació ha abaixat un 30%. Les relacions, tant socials com comercials -si és que es pot deslligar l’una de l’altra-, són freqüents: “Com estem a l’extrem de Tarragona, tenim moltíssima relació, sobretot amb les poblacions veïnes. Pràcticament no hi ha cap setmana que no anem, almenys dues vegades, a Vinaròs. Allà fem compres, gaudim de l’oci... tot”.
Des de la xicoteta població d’El Castell -que pertany a Ulldecona, i per tant, a Catalunya- creuem un pont de pedra i, en només 100 metres, ja tornem a ser al País Valencià. Concretament, entrem en Sant Rafel del Riu. Ací coneixem la casa rural Al-Vir, regentada per Juan Francisco Fuentes, que també és el president de la cooperativa valenciana d’allotjaments d’interior Turistrat. Diu que han sofrit una cancel·lació el cap de setmana de Tots Sants, però molts altres clients directament no han trucat per motius obvis, pel tancament perimetral. Estima que la meitat dels clients són valencians, i l’altra meitat, catalans, per la qual cosa els ha “afectat molt”. “Estem en el mateix riu Sénia, que és la frontera virtual, així que igual ens venen d’ací que d’allà, atrets sobretot pels Ports i pel Delta de l’Ebre”, sosté.
Fuentes demana a les autoritats que deixen de parlar tant de “l’Espanya buidada” i que la cuiden més. Diu que va escriure una carta a Turisme de la Generalitat Valenciana perquè se’ls tinguera en compte en les ajudes dels fons europeus: “A veure si tenen un poc de mirament per al turisme d’interior i les cases rurals, que siga tot platja. Nosaltres estem col·laborant molt en mantindre la vida als pobles rurals, i en canvi, no rebem cap ajuda. Estem molt abandonats”. “Ara bé, sí que ens fan moltes recomanacions i exigències per la Covid que després no tenen els pisos turístics il·legals que n’hi ha als voltants”, sospira.