El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha fet una crida aquest dilluns al sector econòmic català perquè compti amb Lleida com a aliat estratègic: “A Lleida som referent en aliances, recursos i oportunitats, aprofiteu-nos”. Talarn ha participat en la jornada L’Horitzó Lleida 2050 i una Catalunya sostenible, celebrada al Col·legi d’Economistes de Catalunya i impulsada per la Fundació Horitzons 2050 i el Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida, amb la col·laboració de les cambres de comerç de Lleida i Tàrrega.
En la seva intervenció, Talarn ha subratllat que “el 50% dels recursos del país es troben a Lleida, l’Alt Pirineu i l’Aran”. “Tenim recursos forestals, hídrics i agroalimentaris; tenim sòl industrial i un teixit empresarial innovador. Tenim talent”, ha afirmat. En aquest sentit, el president de la Diputació de Lleida ha destacat com es pot retenir-lo i atraure’n de nou a través del model de l’agenda compartida i del G10: “Si posem en comú els nostres models, generarem sinergies que ens donaran resultats”. D'altra banda, Talarn ha destacat que l’experiència de cooperació territorial impulsada des de Lleida és reproduïble al conjunt del país i que cal teixir aliances per convertir el potencial del territori en projectes concrets.
Per la seva banda, el president de la Fundació Horitzons 2050, Antoni Gelonch, ha destacat que “Lleida sap què vol ser l’any 2050 i quins projectes ha d’impulsar abans del 2030 per fer-ho possible”. Gelonch ha remarcat que la jornada té un doble objectiu: “situar Lleida en el centre del debat econòmic del país i reclamar el compromís polític i financer necessari per accelerar inversions estratègiques que no només transformen el territori, sinó el conjunt de Catalunya”.
El president de la Cambra de Comerç de Lleida, Jaume Saltó, ha advertit que Catalunya manté una dependència estratègica significativa de recursos no renovables que afecta sectors clau com el químic —que representa el 18% del VAB industrial— i l’agroalimentari, altament dependent d’energia i inputs externs. “La bioeconomia és una oportunitat real per reduir vulnerabilitats, reforçar la competitivitat i avançar cap a una economia més autònoma i resilient”, ha afirmat.
A les taules de debat hi han participat directius de grans grups empresarials de l’àmbit de l’alimentació i l’energia, com Juli Tecles (Grup Borges), Jordi Domènech (Vall Companys), Antonio Rivero (Moeve) i Daniel Marsol (BonÀrea). També han participat responsables públics com Xavier Roca (director general d’Indústria del departament d’Empresa i Treball de la Generalitat), representants del món financer com Guillermo Ricarte (Ship2B) i Marga Valcarcel (Banc Sabadell), i actors clau del territori com Laia Mas (Lleida Alimenta), Rafael Oncins (Plusfresc-FECOM), Víctor Falguera (BioHub CAT), el hub de la bioeconomia de Catalunya i Jordi Bosch, responsable de l’Oficina de Captació d’Inversions de l’Agenda Compartida. A més a més, hi han intervingut veus destacades de l’empresa familiar, com ara Montse Pujol (Grup PMP i presidenta de la Trobada Empresarial al Pirineu), i d’empreses amb un rol important en la transformació cap a models de producció sostenibles, com Montse Borniquel (Associació d’Empresaris de la Fusta) i Jordi Jové (Alcarràs Bioproductors).
El potencial productiu del territori
Les Terres de Lleida disposen de més de dotze milions de tones anuals de recursos orgànics susceptibles de ser transformats mitjançant biotecnologies en biometà, CO₂ biogènic, biofertilitzants, biopolímers o biocarburants, amb aplicacions en sectors com el tèxtil, l’alimentari, el farmacèutic o el químic. A aquesta capacitat s’hi afegeix la seva posició geoestratègica, que permet articular cadenes de valor capaces de processar també prop de 30 milions de tones addicionals procedents de territoris veïns, concentrant al seu entorn el 20% d’aquests recursos disponibles a l’Estat.
En paral·lel, la demarcació pot instal·lar fins a 15.000 MW addicionals de potència renovable, triplicant la potència actual instal·lada a Catalunya, i generar més de 20.000 GWh anuals d’energia excedentària, un factor clau per a la competitivitat industrial. El territori compta també amb 775.000 hectàrees forestals, 300.000 de titularitat municipal, amb capacitat per incrementar la disponibilitat hídrica, produir fusta estructural d’alt valor avui importada, generar energia de proximitat i desenvolupar mercats vinculats als crèdits de carboni.