Tarragona perd múscul financer

CEPTA alerta que Tarragona ha perdut 21 de 27 entitats financeres en els darrers 11 anys i avisa de la desertització bancària en zones rurals

Un home treu diners al Banco Popular Un home treu diners al Banco Popular

Cada cop menys entitats bancàries presents al territori, menys oficines i treballadors, oficines més grans i preparades per atendre a més persones i més concentrades en zones urbanes. Aquest és el mapa que traça el darrer Observatori Empresarial presentat per la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA), que evidencia com el mercat bancari de la província de Tarragona es mostra cada vegada més concentrat i amb menys actors implicats. 

En concret, les dades de l’Observatori recullen que el nombre d’entitats financeres presents a la província de Tarragona era de 28 l’any 2006 i, actualment, l’any 2017, se’n registren només 7. La mateixa dinàmica segueixen el nombre de les oficines d’entitats de crèdit, que han descendit de 781 l’any 2006, a 447 el 2017. 

Pel que fa al nombre de treballadors per compte d’altri del sector financer a les comarques de Tarragona, el descens se situa de 4.154 (2006) a 2.822 (2017). Per contra, el nombre de treballadors del sector per compte propi ha crescut, de 607 el 2006 a 822 el 2017.

Seguirà la tendència

El Gabinet d’Estudis de CEPTA preveu que la dinàmica d’ajust del nombre d’entitats i oficines bancàries del conjunt de la província durant els darrers anys és previsible que continuï, tot i que amb menys intensitat, ja que els principals processos de consolidació bancària ja s’han dut a terme. Així, el Gabinet d’Estudis recorda que encara queden pendents “serrells importants”, com l’absorció de CX per part del BBVA, o l’adquisició de Banco Popular per part de Banco Santander. 

Roda de premsa de presentació de l'estudi de CEPTA. | Cedida
Roda de premsa de presentació de l'estudi de CEPTA. | Cedida 

 

Per aquesta raó, segons les dades de l’Observatori, no és descarta que en els propers dos o tres anys el nombre d’oficines s’ajusti en un 10 o 15% addicional, i que el nombre de treballadors també evolucioni a la baixa, tot i que amb una intensitat menor. 

Tot i que a curt termini, no cal esperar que aquesta decisió afecti la seva presència a la demarcació, en termes de xarxa comercial, sí que pot verificar-se un canvi en l’aproximació al problema d’un possible excés de capacitat, tot passant a ser tractat des d’una perspectiva més objectiva i, fins i tot, allunyada de qualsevol connotació territorial. 

Aquest fet és especialment important pel nombre d’oficines que mantenen en molts àmbits on altres entitats financeres ja han decidit prendre decisions de tancament. Si aquesta dinàmica es manté, el fenomen de pèrdua de presència d’oficines bancàries i, fins i tot, de caixers automàtics, a les zones rurals o als àmbits perifèrics dels nuclis de població més importants, es veurà significativament agreujat en el futur. 

Evidentment, el manteniment del procés d’implantació de noves tecnologies serà un factor que contribuirà a disminuir l’efecte del tancament de punts de venda convencionals. Per tant, és consolida el canvi de model iniciat amb motiu del procés de consolidació d’entitats financeres, que està afectant amb tota intensitat al teixit financer tarragoní, de la mateixa manera que també s’està manifestant a l’àmbit general. 

Més informació
La Generalitat promou un clúster financer català
Quatre entitats uneixen forces per defensar el comerç
"Jo seria el primer que no tindria cap problema a tenir un compte bancari amb Google; confio més en la seva potència financera que en la d'un banc"
Avui et destaquem
El més llegit