El semen dels catalans és dels pitjors d'Espanya. Ho va afirmar el professor John Aitken, director del centre d'investigació reproductiva de la Universitat de Newcastle (Austràlia), al congrés internacional d'andrologia celebrat a Barcelona el 2009 i també ho han confirmat diversos estudis posteriors.
Així doncs, no tot és 'culpa' de la dona. De fet, un 50% dels casos és a causa de problemes dels homes, però mentre que elles poden anar al ginecòleg i ser sotmeses a proves exhaustives, ells no tenen aquesta mateixa qualitat pel que fa a l'atenció. És el que explica i critica el doctor Agustí García Peiró, fundador del Centre d'Infertilitat Masculina i Anàlisi de Barcelona (Cimab), una spin-off de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
El centre va obrir les portes l'octubre de 2011 amb l'objectiu d'aportar el seu granet de sorra a la investigació biomèdica. D'una banda, treballen amb centres mèdics públics i privats per aportar les troballes que fan en les seves investigacions; de l'altra, assessoren pacients que volen saber una mica més del perquè els costa ser pares.
De tesi a centre de recerca
García va inspirar-se en les paraules d'Aitken. En aquell moment estava fent el doctorat en biologia cel·lular i va decidir centrar la seva tesi doctoral en aquest buit que hi havia en anàlisi de la fertilitat masculina. "Vaig veure que el que estàvem fent en recerca per la tesi podia tenir un resultat pràctic i arribar a la societat. Per això vaig anar més enllà amb els estudis, per fer possible que les parelles que volen tenir fills i no poden, tinguin una altra oportunitat", recorda el director del centre.
Tal com intuïa, els seus estudis van ser suficients per arribar a donar una troballa única: un nou mètode que determinava amb més facilitat l'estrès oxidatiu dels espermatozoides i que va patentar. Això, segons explica el doctor, és un dels elements fonamentals per conèixer les causes de la infertilitat en els homes.
El Cimab va engegar la seva activitat amb aquesta nova patent, tot i que després va llicenciar-la a una altra companyia. D'aquesta manera, el centre està especialitzat a donar consulta a pacients que necessiten una ajuda complementària.
Investigar la reproducció de l'home
"El factor masculí és responsable del 50% dels fracassos de reproducció assistida i s'ha d'estudiar i determinar les causes i posar tractament", subratlla García, qui explica així el seu ímpetu per donar més atenció als homes.
El doctor matisa, però, que el Cimab es diferencia dels hospitals i clíniques perquè fa "recerca i diagnòstic". Dit en altres paraules: "Quan ve una parella, si han fet un cicle de reproducció assistida, determinem què falla i mirem si algun altre tractament pot funcionar". Això permet, assegura, "estalviar-li diners", ja que l'estudi de la qualitat de l'esperma és més exhaustiu i la informació sobre on hi ha el problema és molt més detallada.
Des dels inicis, han estat en contacte amb el Parc Taulí de Sabadell i els hospitals de la Vall d'Hebron i del Mar per traslladar els seus estudis a la pràctica real per fer "més eficient" la reproducció assistida. Ara s'hi ha sumat un altre suport, el del banc de semen Fertibank. A través d'aquesta col·laboració, posaran a prova Cometfertility, un nou mètode que permet analitzar i trobar els danys o ruptures en l'ADN de l'esperma que els anteriors sistemes no diferenciaven amb eficiència.
Fons propi
Recursos propis i de la família, no hi ha cap més font que hagi finançat el centre. "La inversió inicial necessària va ser petita", recorda l'impulsor del centre, i assegura que ha sigut suficient per anar creixent durant els tres anys que porten actius i sumar un equip de quatre persones.
El finançament extern es planteja de cara a desenvolupar noves patents. El seu ideal és trobar professionals que puguin donar suport financer i experiència, per això no és un objectiu a curt termini. També han contemplat les beques d'investigació que concedeixen les universitats i espais de recerca. Malgrat això, trobar algú fins ara no ha sigut, ni serà, "una obsessió".