L'ús del diòxid de carboni (CO₂) capturat com a matèria primera per a nous processos industrials es perfila com una de les eines clau per avançar en la descarbonització de l'economia i reforçar la competitivitat del teixit industrial. Aquesta és una de les principals conclusions de l'estudi Utilització del CO₂, elaborat pel centre de recerca aplicada i desenvolupament tecnològic Tecnalia i presentat aquest dijous en una jornada organitzada per Fundació Naturgy, que ha reunit representants de l'administració pública, la indústria i l'àmbit tecnològic.
L'informe analitza en profunditat el paper de les tecnologies de captura i ús del carboni (CCU) com a complement imprescindible a l'electrificació i l'eficiència energètica, especialment en aquells sectors industrials difícils de descarbonitzar, com el refinament, la indústria química, el sector gasista o els materials de construcció. En aquest context, l'estudi planteja un canvi de paradigma en considerar el CO₂ no només com un residu, sinó com un recurs estratègic capaç de generar valor econòmic, ambiental i industrial.
Al llarg dels seus diferents capítols, el document examina el context regulador europeu i nacional que està marcant el desenvolupament d'aquestes tecnologies. En l'àmbit europeu, destaca l'impuls d'iniciatives com l'Estratègia de Gestió del Carboni Industrial i els objectius climàtics a 2040 i 2050, que preveuen capturar fins a 280 milions de tones de CO₂ el 2040 i 450 milions el 2050. En el cas d'Espanya, l'informe subratlla que, tot i que les tecnologies CCU estan reconegudes en plans estratègics com el PNIEC, encara és necessari avançar cap a un marc regulador més clar i específic que en faciliti el desplegament a escala industrial.
L'estudi realitza a més una anàlisi detallada de l'estat de maduresa tecnològica de les principals vies d'utilització del CO₂. Entre aquestes, destaquen la producció de combustibles sintètics –com metanol, gas natural sintètic o e‑fuels– ; la fabricació de productes químics sostenibles –com urea, poliols o policarbonats– ; i la mineralització del CO₂ per al seu ús en materials de construcció. Aquestes solucions permeten no només reduir emissions, sinó també fomentar l'economia circular i la reindustrialització sostenible.