El continuat descens del consum per càpita de vi a l'Estat espanyol ha deixat clar que els més joves s'estan allunyant del vi, mentre que el consum de combinats de destil·lats amb begudes carbonatades industrials no para de créixer. Atès el preu que es paga per un gintònic amanit amb tota mena de verdures, ja es veu que el problema no és el preu dels vins.
Hi ha consens en el sector que el problema rau en que els vins són poc atractius pel jovent, que transmeten una imatge antiquada i massa seriosa. És per això que molts cellers s'estan replantejant la presentació dels seus productes, amb noms "simpàtics" i estàtica moderna i desenfada. La tendència la va iniciar una de les personalitats del sector amb més bon olfacte comercial, el distribuïdor de vins Quim Vila, de Vila Viniteca, amb el vi de Rueda El Perro Verde, i posteriorment amb els DO Catalunya L'Equilibrista negre i blanc.
Mica en mica a aquest corrent s'hi han anat afegint més cellers i vins, com l'Aikarai de Giró Ribot. Però no només compta el nom i la presentació, també l'estil d'aquests vins s'ha fet més assequible, llaminer i fàcil. Un dels últims exemples d'aquests vins d'aire juvenil és el Xitxarel·lo, que va sortir a la venda el setembre de l'any passat -collita 2012-, es va exhaurir en temps rècord abans de nadal, i del qual recentment ha sortit a la venda la segona anyada, la 2013, amb una tirada de 30.000 ampolles que triplica la de l'any anterior.
El primer que crida l'atenció d'aquest vi és el nom i la presentació, amb una ampolla serigrafiada amb un grapat d'insults en català, que ha inspirat el lema amb el que el celler el promou "Un vi insultantment deliciós" o la nota de tast oficial, on s'hi diu: "De color groc pàl·lid, lleugerament gamarús i galifardeu. Aroma d'intensitat mitja amb notes de fatxenda, tarambana i un lleu record d'esquilatontos. En boca és força malparlat...".
Respecte a l'any passat, el vi ha millorat, ha fet una criança de tres mesos amb les mares amb remoguts que li ha donat més cos i l'anyada més fresca li ha donat més potència aromàtica. És, doncs, un xarel·lo llaminer, malgrat un final lleument amarg característic de la varietat, i amb un tacte en boca gras, dens, i tot i això, fresc. Les aromes són molt potents i netes, de fruita de pinyol, préssec i albercoc.
Posats a buscar-li les pessigolles, potser tanta amabilitat, tanta fruita, un tacte tan llaminer -possiblement amb alguns grans de sucre residual- poden arribar a cansar els amants dels xarel·los més sobris i seriosos. Però, que no havíem dit que es tractava d'un vi destinat a seduir nous consumidors? Doncs això ho farà a la perfecció.
Setmanalment, VIAempresa presentarà un vi català, dins el cicle Tastos, amb la col·laboració del diari dels vins catalans Vadevi