#10ANYSVIAEMPRESA
VIA Empresa i 10 anys de recorregut
Una dècada de periodisme econòmic i empresarial amb visió positiva, impulsat per una redacció vital, autèntica i amb visió de país
Ramon Grau (Sant Cugat, 1957) és empresari i editor amb TOTmedia Grup de Comunicació de VIA Empresa. Ell i el director de negoci del diari digital, Carles Flo, van impulsar VIA Empresa des de la revista B30, fent créixer el projecte nascut l’any 2008 i transformant-lo l’any 2013 en l’actual diari d’economia i empresa. Impulsar una empresa així i amb la visió de parlar en positiu del món de l’empresa -i en català- va ser un risc, sense cap mena de dubte.
“Després de cinc anys la B30 ja havia arribat al seu límit, era una revista de paper mensual que ja era referent econòmic i empresarial als Vallesos. Volíem créixer, però el projecte no donava de si, i l’única manera era créixer a l’àmbit nacional i en digital”, recorda Grau. La possibilitat hi era, hi havia camp per córrer, perquè no existia cap mitjà similar. El 2013 l’economia catalana havia patit un dels pitjors terrabastalls de la història, les pimes i les empreses en general patien, mentre l’ecosistema de les startups era incipient encara. “Amb en Carles vam anar a picar moltes portes explicant el projecte i molts cops hi havia dubtes, però, tot i això, grans anunciats s’hi van sumar”, rememora l’empresari.
Després de moltes presentacions a empresaris i patronals del territori, la nota de premsa que es va elaborar per al llançament de VIA Empresa cristal·litza la seva filosofia: La màxima premissa de VIA Empresa és oferir una “mirada positiva” sobre el teixit empresarial del territori i informació funcional per als actors econòmics del país, presentant models d’èxit i de gestió que serveixin d’exemple i inspiració, però sense defugir l’actualitat diària.
Ramon Grau: "Deu anys de VIA Empresa avalen el mitjà degà de l'economia i l'empresa en català a Catalunya"
“La fórmula de VIA Empresa serà apostar per una informació pràctica, útil, funcional, interessant i transcendent, evitant el groguisme i la picabaralla estèril, encara que aquesta generi audiència. Estem per sumar i per mirar el got mig ple de la nostra realitat empresarial”. I amb aquella visió s’ha consolidat i millorat el projecte. I això s’ha provat amb la quantitat de prescriptors que han sigut aliats per VIA Empresa, també amb un creixement constant d’audiència: “Ja superem els 270.000 usuaris únics mensuals”, apunta Grau. A més, el reconeixement públic ha estat molt gran. El 2014 VIA Empresa va rebre el premi a Millor Nova Publicació 2013. El mateix any, Pimec va guardonar en la 27a edició dels Premis Pimes VIA Empresa amb el premi a Millor Treball Periodístic.
L’any 2020, la publicació va rebre el Premi Llengua Nacional que concedeix l’Associació Llengua Nacional per la secció “El català a l’empresa” que fa en col·laboració amb el Termcat i Política Lingüística. El desembre d’aquest mateix any, la patronal Pimec va guardonar VIA Empresa amb el “Reconeixement empresarial a la llengua com a eina de cohesió social i laboral”. “Aquests premis demostren que no estàvem equivocats quan vam llançar el projecte”, diu Grau. VIA Empresa ha estat altaveu d’associacions empresarials de pimes del territori que es trobaven predicant al desert fins que va néixer un mitjà que els ha fet d’altaveu. “I recordem que a Catalunya el 99% de les empreses són pimes”, afegeix l’editor.
En aquest sentit, Grau reflexiona que a Catalunya hi ha molt de talent, “només ha fet falta un mitjà per explicar-lo”. Ara bé, “sempre es diu que Catalunya és un país de moltes ermites i poques catedrals, cadascú a casa seva fent les seves coses. Per això som un país de pimes. I això és una pena, perquè moltes empreses petites i familiars no volen compartir o créixer i esdevenir grans empreses. Però la creativitat hi és. I VIA Empresa va d’això, d’explicar aquestes històries i connectar”. VIA Empresa és de pimes i territori, una aposta del mitjà ha estat defensar la seva filosofia i estil en tot l’eix mediterrani: “No només parlant de vies, sinó d’empreses del País Valencià i les Illes Balears”. La fórmula ha funcionat fins al punt que en els darrers temps han sorgit projectes similars en l’àmbit català. Tot i això, “la trajectòria de deu anys de VIA Empresa ens avala com el mitjà degà de l’economia i l’empresa en català a Catalunya”, revela Grau.
El model de negoci
Carles Flo (Barcelona, 1950) és el director de negoci de VIA Empresa i impulsor del projecte juntament amb TOTmedia. Aixecar un mitjà sobre economia i empresa en plena crisi econòmica és un viatge que no es podia fer sol. Primer va ser la B30, una revista mensual sobre economia als vallesos nascuda el 2008 que penjava de l’Avui, del qual Flo n’era director general. Amb l’estancament del paper i la retirada de l’Avui, Flo va convèncer Ramon Grau d’expandir la revista a l’àmbit nacional i en format digital: “Ens preocupava el tema econòmic, evidentment”, diu Flo. Per això va acudir al director de comunicació de la Caixa, Jaume Giró, per demanar-li consell: “Em va dir, «em sembla una idea fantàstica, tireu endavant, jo us ajudaré». I així ho vam fer”. Aquesta primera empenta no només va ser econòmica, “sinó d’ànim per anar a veure altres empreses”. Així, Grau i Flo van visitar desenes de grans empreses catalanes per presentar-los el projecte de VIA Empresa: “Telefónica, Abertis, El Corte Inglés, moltes companyies s’hi van sumar”, recorda. A poc a poc el projecte va anar quallant i en el seu primer any de vida, VIA Empresa, que tenia la redacció subcontractada a Pauta Media, una empresa de producció de continguts per a mitjans, va poder interioritzar els periodistes: “El projecte ja funcionava”.
Carles Flo: "El negoci no s'ha de posar en temes de la redacció"
A partir d’aquí, VIA Empresa no ha fet altra cosa que créixer amb un model clar de temes treballats que no busquen clic fàcil, sinó minuts de lectura. S’ha de tenir en compte que a l’època, el diari Expansión a Catalunya venia entre 5.000 i 7.000 exemplars al Principat i no més de 25.000 a tot l’Estat: “El dia que vam fer mil usuaris únics al dia, la redacció semblava una festa major”, rememora Flo. Si bé aconseguir lectors “és fàcil, pagant o dient disbarats, l’important per a VIA Empresa era ser influents”, apunta. I per assolir aquest objectiu, l’estratègia va ser picar a les portes de patronals petites i organitzacions empresarials del territori. “Vam anar a la FOEG; a la UEA; a la FEGP; a la CECOT; la Cambra de Terrassa… i vam col·laborar-hi des del primer dia. I així a poc a poc ens vam fer un nom dins d’aquest món”. “Per primera vegada hi havia un diari que els escoltava”, afirma Flo. Fins al punt que també Pimec, Foment o Tech Barcelona han picat a la porta de VIA Empresa. Cal destacar en la trajectòria de VIA Empresa l’aliança amb Barcelona Activa, l’empresa de promoció econòmica de l’Ajuntament de Barcelona, que des de les beceroles “ens va ajudar molt i ens segueix ajudant encara ara”.
"Els periodistes han de fer la seva feina"
Ara bé, a vegades la cosa publicada pot intercedir amb els interessos dels anunciants. En aquest sentit, una de les màximes de Flo és que “els periodistes han de fer la seva feina i la part del negoci no s’ha de posar en temes de la redacció”. “No he negociat mai un conveni sense que la redacció hi estigués d’acord si implicava una feina per als periodistes, que són l’eina essencial d’un diari”, sentencia Flo. I això ha comportat que alguna publicitat hagi caigut o que alguna campanya s’hagi hagut de retirar.
"La gran estafa"
VIA Empresa viu exclusivament de la publicitat i renega de la programàtica: “Crec que la programàtica és la gran estafa de la internet, una publicitat fàcil per als mitjans però que és incompatible amb el model VIA Empresa”. Aquesta mena de publicitat és un parany per al diari, perquè obliga a publicar moltes “barbaritats per cridar l’atenció dels usuaris i arrossegar-los al clic fàcil, mentre degrada la reputació del mitjà”. Així, les notícies “brossa” han acabat ocupant les posicions més altes dels rànquings de notícies més llegides.
Carles Flo: "No ha de ser un diari de pas, sinó un lloc on els periodistes aspirin a treballar-hi"
Cent anys (i molts més)
Per a Flo la primera fita de VIA Empresa va ser interioritzar la redacció el primer any de vida i la segona haver fet deu anys: “Després de totes les dificultats es pot dir que complim cent anys”, bromeja. Així mateix, com a repte per a aquesta nova etapa, el també periodista apunta que VIA Empresa ha d’esdevenir “un lloc de futur, no un diari de pas, un lloc on els periodistes aspirin a treballar i per molts anys més”.
La primera etapa
Laia Corbella (Lleida, 1985) va ser la primera directora de VIA Empresa i qui va rebre l'encàrrec d'aterrar la idea de Ramon Grau i Carles Flo. Quan li ho van plantejar, ella era als Estats Units, “on tenen una actitud molt constructiva per emprendre, crear idees, negocis i valorar qui genera llocs de treball”, diu Corbella. I aquesta era la proposta de valor del projecte periodístic que estava a punt de néixer: “Generar una mirada constructiva del teixit empresarial i de tots els agents de l’ecosistema d’innovació i coneixement de Catalunya”. Després de plantejar quines havien de ser les seccions, blocs, aspectes tècnics i amb quina portada es presentaria al món, el 29 d’abril de 2013 sortia VIA Empresa amb una entrevista a Xavier Verdaguer, emprenedor del sector de la transformació digital i la innovació, feta a San Francisco.
La feina prèvia
Abans d’arribar aquí, però, cal definir què és VIA Empresa, “baixar què volia dir ser un digital empresarial. I això és important per als de fora i per als de dins, per definir processos i tasques”. Les rutines de producció d’un digital són esclaves de l’actualitat, del clic i del volum: “Havíem de fugir d’això i apostar per produir pocs continguts però de valor. Tot i les llargues hores, ens feia il·lusió aixecar el projecte que volíem”.
“Tu vals el que val el teu relacional”
“Una persona generosa un dia em va dir «tu vals el que val el teu relacional». Fa deu anys que tinc aquesta frase gravada”, subratlla Corbella. I per fer créixer VIA Empresa calia teixir complicitats, conversar amb tothom, perquè compartir objectius és clau per a qualsevol projecte.
“Busquem minuts, no clics”
Així, l’estil i proposta de valor de VIA Empresa cristal·litza en un contingut funcional i inspiracional sobre empresa i empresaris, altaveu de pimes, autònoms, emprenedors, gran empresa i empresa familiar i de tothom qui creu que la innovació és l’única forma de crear valor i diferenciar-se. Corbella dibuixa la missió d’oferir un contingut que prioritza l’anàlisi i la reflexió a l'actualitat: “Vam aprendre a escriure per a Internet, tenint cura de les formes, el SEO, l’optimització i apostant per nous formats” A VIA Empresa busquem minuts, no clics. I créixer amb aqueta premissa és un repte: “A Internet és fàcil pervertir-te, convertir-te en una xurreria d’articles, breaking news i pescaclics. VIA Empresa no busca això”.
Deu anys de fites
Els premis són una manera de fer tangible l’èxit de VIA Empresa: “Sempre recordaré el premi a Millor Nova Publicació del 2013, vam pujar tot l’equip de redacció a rebre el guardó, cap de nosaltres tenia més de 29 anys”. Però més enllà dels premis, les fites que Corbella destaca d’aquesta trajectòria de deu anys són tres. En primer lloc, nomena l’equip: “Sempre generàvem debat i ens acompanyàvem, des de la tria de temes, la creació dels títols, fins a quines havien de ser les paraules clau de l’URL. Dirigir un projecte és gestionar el talent”, diu. En segon lloc, “haver generat un espai que connecta lectors i els dona sentit de comunitat. Gent que creu que l’economia productiva genera un país d’oportunitats, que participa del diàleg entre ciència, empresa i societat, on les persones són les protagonistes de les històries”. Finalment, apunta al fet d’haver ajudat a crear un projecte periodístic digital rendible: “Internet és un espai on és molt fàcil crear, però molt difícil fer negoci”.
El dia a dia de la redacció
Neus Navarro (València, 1984) va ser la cap de redacció de VIA Empresa i la van seguir en les etapes posteriors Aiats Agustí, Víctor Costa, Josep Maria Casas i Elena Busquets. Navarro va arribar per muntar el dia a dia de la redacció i instaurar una rutina clara, a més de fer equip. Ella venia de treballar al País Valencià al diari Las Províncias i al Canal9: “Jo havia tingut un bagatge de treballar amb molta gent en una redacció. Fora la tele, fora on sigui, al final una redacció és una taula gran amb gent que comparteix les coses”. Amb aquesta empenta, calia aixecar el projecte: “La proposta semblava fàcil, un periodisme divulgatiu i en positiu, però no coneixia bé ni context ni el territori, perquè venia de treballar a València. Però no va suposar un repte adaptar-se i organitzar la redacció, que era plena de bones persones”, remarca.
Opinadors referents
El repte real per a Navarro va ser crear i cultivar una secció d’opinadors potents i teixir una xarxa de corresponsals que entenguessin el to de VIA Empresa. “Els primers contactes amb opinadors van ser de manera molt rudimentària, però l’aspiració era que fossin professors d’ESADE o la Pompeu. I arribar-hi era dificilíssim, perquè no érem ningú!”, afirma. Alguns dels noms que van escriure a VIA Empresa des del principi són Joan Majó o Francesc Quer. I a còpia de picar pedra, altres noms s’hi han sumat, com Josep M. Ganyet, Santiago Niño Becerra, Oriol Amat o el desaparegut Josep M. Gay de Liébana. A aquest llistat d’opinadors i col·laboradors s’ha ampliat al llarg dels anys amb Genís Roca, Xavier Roig, Consol Vancells, Marc Argemí, Aida Jurado o Francesc Raventós, entra altres”. “Si d’una cosa estic orgullosa és d’haver pogut comptar amb Niño Becerra i Gay de Liébana, dues superestrelles, les fonts que citaven moltes televisions!”, exclama la periodista. “Eren dues persones de prestigi del sector i confiaven en nosaltres, i això també parlava del que fèiem”, celebra Navarro. I aconseguir aquestes veus ha estat gràcies a mostrar que VIA Empresa “era un diari seriós, que fèiem les coses bé, que confiàvem en el sector i que volíem explicar les coses que es feien en l’economia catalana”, rebla. “A més, un gran què d’aquest grup d’opinadors és que mai els hem censurat o acotat gaire, sinó que ja sabien la tribuna que tenien disponible i s’hi han ajustat sempre”, afegeix la periodista.
Laia Corbella: "Dirigir un projecte és gestionar el talent"
L’organització de la redacció
“La meva màxima a dins de VIA Empresa és la que la calendarització ens farà lliures”, riu Navarro. I és que normalment, en la gran majoria de mitjans de comunicació, les rutines dels periodistes se centren a anar a l'última hora, tancar tard i treballar més hores que un rellotge. “En canvi, el plantejament de VIA Empresa és totalment contrari a això”, explica. Reflex d’això eren les reunions del divendres per programar la setmana següent, que salvava la redacció de moments de gran tensió. “El concepte de temes de nevera era crucial i també ens permetia, sent una redacció molt petita, poder fer vacances”, riu. A més de la logística, la gran part positiva d’aquesta convicció de no anar a buscar l’última hora és que els textos i els temes estan ben treballats. “En aquella època era com si a la redacció de VIA Empresa hi hagués els més llestos de la classe, discutíem per una coma al titular, i amb aquestes discussions es feia estil a la redacció i que tothom el tingués”, recorda Navarro. Per a Aleix Ramírez, actual periodista de la redacció, “continua present la filosofia de defugir de l’actualitat més immediata i del titular, per tractar a fons cada tema i amb noves perspectives que marquen la diferència”.
L'inici dels redactors
Per la redacció de VIA Empresa hem passat molts periodistes, però en Pau Garcia Fuster (Barcelona, 1987) i l’Aida Corón (Girona, 1991) van ser-hi en les primeres etapes del mitjà. Recorden haver entrevistat emprenedors que en aquell moment just començaven a impulsar els seus projectes com ara Karen Prats de Pop Places, Marc Bonavia de SITmobile, Francesc Font de Nubelo, Bandit i que després va impulsar Incapto, Ignasi Vilajosana, CEO de Worldsensing, Miquel Antolín de Freshly Cosmetics, Marc Elena d’Adsmurai o Albert Bosch i Miquel Mora de Housfy. I pel que fa a empreses més grans, els periodistes recorden David Tomàs, CEO de Cyberclick, Jaume Gurt d’Infojobs, Oriol Segarra d’Uriach, Judit Viader de Fritravich, Martina Font de Font Packaging Group o històries d’empreses familiars del sector alimentari, que és un dels que més PIB aporta a Catalunya, com ara la Selva, Galetes Trias, Simón Coll o Sant Aniol.
Pau Garcia Fuster: "Una mirada positiva no vol dir que no fem preguntes incòmodes"
“Entrevistar empreses que fan productes que hem vist a casa tota la vida i que t’expliquin el relat de les marques és molt interessant, poses ànima a les empreses”, diu Corón. Júlia Catarineu, periodista que va formar part de la redacció fins a l’any 2022, afegeix que la part que més gaudia era “entrevistar a emprenedors amb una idea i escoltar la seva passió i bogeria per tirar endavant el projecte dels seus somnis”. Un exemple d’ells és Kidalos o Haddock.
L’empresa que no vol parlar
Però parlar amb aquests empresaris no va ser fàcil al principi. “Moltes empreses no entenen el poder d’un bon missatge i una bona comunicació”, afirma Corón. Garcia Fuster explica que el plantejament de VIA Empresa no és perseguir exclusives, com fan la resta de mitjans o seccions d’economia: “L’objectiu és i era fer visible les històries interessants i poc conegudes dins el sector empresarial català”. Però al principi trucar era complicat, ja que ningú sabia què era VIA Empresa, però al cap d’un temps, sobretot al món de la pime, “s’agraïa molt la trucada de VIA Empresa, perquè tenim una mirada constructiva i positiva”, apunta. “A vegades els empresaris assumeixen que tenen mala fama i si se’ls acosta un periodista, van amb temor. Però al final van veure que VIA Empresa no era així i se’ns ha vist com un aliat per explicar què aporten a la societat”, reflexiona Garcia Fuster. Això pot tenir el risc que algú et vulgui instrumentalitzar, però Garcia creu que “sempre vam tenir clar que la mirada positiva no vol dir que no fem preguntes incòmodes”.
Fer sexy l’economia
Un cop s’ha parlat amb les fonts, cal que el tema interessi al públic. Per això cal fer sexy l’economia. I com es fa això? No hi ha idees dolentes. Els periodistes expliquen que qualsevol tema té un vessant econòmic o empresarial si es busca. “L’economia es fa sexy quan li demostres al lector com la innovació l’afecta la butxaca”, rebla Corón. “Amb aquesta premissa és com vaig entrevistar en Joan Dausà, que aplica els seus coneixements d’empresarials a la indústria musical i la seva carrera”, exemplifica Garcia. O, com plasma Elena Busquets, actual directora de VIA Empresa, “utilitzar un llenguatge entenedor o atractiu amb històries que sovint podrien ser inimaginables, però que aporten una visió constructiva i així ho demostra el temps de lectura i les visualitzacions de cada tema”.
L'Arc Mediterrani
VIA Empresa ha explicat històries d’economia i empresa en tot l’àmbit de parla catalana. L’Arc Mediterrani ha estat una aposta del VIA Empresa, perquè el corredor és i ha estat una reivindicació del sector empresarial català, valencià i illenc com a connexió cultural, econòmica, social. Les xifres econòmiques que representa el corredor arrosseguen gairebé la meitat del PIB de l’Estat, la població, les exportacions i un llarg etcètera. La feina de VIA Empresa per explicar aquesta connexió s’ha traduït en donar veu a projectes, empreses, nissagues i emprenedoria de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar. Raquel Andrés Durà (Alacant, 1988) va ser la corresponsal al País Valencià de VIA Empresa, juntament amb David Blay (València, 1977). A més, per la redacció de VIA Empresa han passat periodistes de les Illes Balears com Paula Amer Orfila (Maó, 1994) i Margalida Vidal Barceló (Palma, 1992).
La importància d’explicar l’economia de l’Arc Mediterrani
Els quatre periodistes coincideixen a dir que és important parlar d’històries d’economia i empresa del País Valencià i de les Illes Balears a Catalunya. Andrés afirma que “el País Valencià cotinua sent més desconegut a Catalunya, que Catalunya al País Valencià. Tenim unes relacions que no són equilibrades, crec que encara pugem nosaltres més al nord del que els catalans baixen al sud. Diluir la frontera que marca el Sénia vol dir estretir llaços culturals, lingüístics, polítics i, per descomptat, econòmics”. Amer connecta amb aquesta idea: “És rellevant fer entendre que les Illes Balears són molt més que un territori on anar de vacances a l’estiu. Tot i que la seva economia es basa principalment en el turisme, penso que cal allunyar-se una mica d’aquesta visió i, com fa VIA Empresa, donar a conèixer que a les illes també hi ha empreses que es dediquen a altres sectors, ja sigui la indústria o fins i tot empreses tecnològiques”. Vidal afegeix, en aquest sentit, que “a Balears es té més coneixement sobre la realitat de Catalunya que no pas a la inversa i els mitjans tenen molt a veure en això”.
Raquel Andrés: "El País Valencià continua sent més desconegut a Catalunya, que Catalunya al País Valencià"
Un mitjà pioner
Una opinió que comparteixen tant Andrés com Vidal i Amer és que, tant al País Valencià com a les Illes, els mitjans sobre economia i empresa són residuals, i més en català. L’economia de les Illes és una temàtica que s’explica molt poc, troba Vidal: “No hi ha cap mitjà en català a Balears que xerri sobre economia i només trobem les seccions dels mitjans generalistes, bastant tradicionals”. Abans d’entrar a VIA Empresa “no havia llegit històries d’empreses ni startups de Balears. A més, el tema principal és turisme, quan l’economia de les Illes va més enllà del sol i platja”, diu la mallorquina. “Al País Valencià el mitjà econòmic per excel·lència és Valencia Plaza; el seu ADN era econòmic, tot i que amb el temps ha anant ampliant la seua cobertura política i, des de sempre, ha fet una forta i interessant aposta per cultura”, diu Durà. Per la seva banda, Amer explica que a Menorca “cap mitjà està especialitzat en economia i em· presa, tots són mitjans generalistes i, exceptuant IB3, tots en castellà”. Un altre element imprescindible és la mirada al territori. Tal com apunta Aleix Ramírez “permet tenir una radiografia del nostre país, des del poble més petit a la ciutat de comarca que compta amb empreses que marquen la diferència”. O, com per exemple el periodista Bernat Bella, que cada dilluns i descobreix les empreses més exitoses de cada racó català amb el Cas d’èxit.
El cop sobre la taula
Elena Busquets (1992) és la directora actual de VIA Empresa, després d’haver fet tot el recorregut, començant com a col·laboradora, després redactora, cap de redacció i, finalment, ha ocupat la direcció quan l’anterior director, en Víctor Costa, va sortir del projecte. “Abans d’entrar a VIA Empresa el llegia molt, ja era un mitjà de referència i quan hi entro ja és un diari consolidat dins del teixit empresarial català que el tenen en compte empreses, directius, equips de comunicació, comercials i agents econòmics, així com institucions, patronals i polítics”, relata Busquets. “Ara totes les empreses aixequen la mà per ser escoltades, el telèfon de la redacció sona diàriament i el correu s’omple amb centenars de propostes”, diu la directora. Pel que fa a xifres, des del maig del 2021 l’audiència somiada era 10.000 usuaris diaris. La mitjana d’usuaris rondava els 150.000 usuaris únics al mes. “Però l’agost del 2022 vam esmicolar tots els rècords i des de llavors ja no baixem dels 200.000”, celebra Busquets. “El pròxim repte és assolir els 300.000”, continua.
Elena Busquets: "És el moment de l'expansió"
L’estratègia per impulsar l’audiència, després del soroll i el terrabastall de la pandèmia, ha estat tocar algunes peces clau. “Hem reimpulsat l’estratègia de contingut, hem reduït palla i hem sortit d’una tendència de dir que sí a tot, hem tornat a seleccionar i ser molt curosos amb què es publica, i això ha estat molt ben rebut”, afirma. A fer aquest exercici hi ha contribuït la relectura del Manifest de VIA Empresa. “Durant l’estiu del 2022 me’l vaig rellegir una i una altra vegada. Volia tornar a l’essència i necessitava entendre i replantejar cada coma del projecte”, destaca Busquets.
Estabilitzar l’equip també ha estat crucial en aquesta nova etapa i així com una cura especial de l’estratègia digital, de la qual s’encarrega la periodista Gemma Fontseca (Tona, 1994). Fontseca ha ajudat a dur el Linkedin de VIA Empresa fins als 10.000 seguidors: “Som el mitjà líder a LinkedIn en català”, diu la periodista. De fet, el tràfic procedent d’aquesta xarxa social a VIA Empresa ara ja supera l’aportació de Twitter. “Busquem molt d’engagement, a més de fer sexy l’economia, la presentem fàcil i atractiva a les xarxes socials. Aquesta és una palanca de creixement de l’audiència”, afegeix. També demanen als usuaris que participin, sobretot a Instagram. Les xarxes socials ja aporten un 40% de l’audiència i, si tradicionalment el lector accedia amb l’ordinador de sobretaula, ara l’estratègia exigeix apropar l’economia a dones i públic jove. “A més, també hem afegit i creat, com ara una secció il·lustrada i corresponsalies a l’estranger”, afegeix Busquets.
Créixer i expandir el model
El model VIA Empresa va néixer amb una idea molt clara, per parlar d’empreses del territori i aquest és un dels fonaments que continuarà: “Som un grup de comunicació que ve del món local, i VIA Empresa té aquesta visió i consciència perquè va néixer a Sant Cugat”, diu Xavier Grau, adjunt a la direcció general de Totmedia. La temptació del centralisme sempre hi ha estat, però l’associació amb el territori ha servit al diari per créixer i donar visibilitat al hinterland. Això també entronca amb la voluntat de parlar sobre l’Arc Mediterrani, un dels altres eixos que assegura el creixement de VIA Empresa i “sempre amb una visió positiva i didàctica de l’economia i l’empresa”, postil·la Grau. “S’ha fet molt bona feina en aquests deu anys i ja ningú no discuteix que VIA Empresa és líder i referent, a partir d’aquí només podem anar més lluny. VIA Empresa és el mitjà degà d’economia i empresa de Catalunya, en català i de manera diària”, afegeix.
“Abans només hi havia seccions d’economia i empresa. La millor prova de l’èxit del model VIA Empresa és que darrerament han aparegut altres mitjans d’economia i empresa a Catalunya”, diu Grau. I com créixer a partir d’ara? “És el moment de l’expansió, una mostra que prova que el model és exportable és Enpresa Bidea, el VIA d’Empresa d’Euskal Herria que ja fa un any que funciona”, diu Busquets. En el mateix sentit, Grau aclareix que “el model VIA Empresa funciona quan hi ha una comunitat i una identitat, per això al País Basc funciona”. En aquesta direcció, Busquets anticipa que “hi ha altres propostes a sobre de la taula per expandir el model a altres territoris de l’Estat”.