Per què la gent no sent com jo? Per què diuen que m’ho prenc tot a la valenta? Per què no m’entenen? La periodista Judith Abad, quan estudiava segon de carrera, va decidir fer un pas endavant i indagar en el seu món interior. Tenia 20 anys i els experts en la matèria li van dir que molt probablement era el que es coneix com a Persona Altament Sensible (PAS).
L’alta sensibilitat és un concepte realment nou, en ple procés d’estudi i evolució, que afecta entre un 15% i un 20% de la població. No és una malaltia, sinó una característica o forma de ser. I com tot tret de personalitat té aspectes bons i “no tan bons”. En conseqüència, la clau de tot plegat és l’acceptació d’un mateix.
L’alta sensibilitat és un concepte nou que afecta entre un 15% i 20% de la població
El concepte va començar a ser estudiat el 1991 per la psicòloga nord-americana Elaine Aron sota la denominació científica de Sensibilitat de procés sensorial, i que va donar a conèixer mitjançant el seu llibre El do de la sensibilitat. A grans trets, es tracta de persones que tenen el sistema nerviós “més fi” que la majoria de la gent, sobretot a l’hora de percebre informació sensorial. “És com sentir el món a tot volum”, apunta Abad. Un altra mostra és la de Pablo Villagrán, president de l'Asssociació Espanyola de Persones Altament Sensibles, que explica que aquest tret el podem trobar en adults o nens, indiferent del gènere que tinguin. “L'alta sensibilitat no té cura, perquè no hi ha una malaltia per curar”, confessa Villagrán.
Potser algun lector s’ha sentit identificat en les primeres paraules de l’article i amb el que vindrà a continuació, però una persona PAS es caracteritza per comptar habitualment amb reflexions profundes, una alta capacitat per percebre petits detalls, com per exemple en reunions socials o trucades de veu de gent de l’entorn. Així doncs, les persones altament sensibles s’anticipen, són previsores i molt creatives. També compten amb una forta emocionalitat i sentiments que els transformen en grans empàtics que poden arribar a entendre aspectes i a ser comprensius en segons quina situació. I un altre element és que tenen tendència a sobreestimular-se, que els pot fer arribar a “bloquejar”, ja que en dies agitats reben molta informació i acaben “fosos”.
Villagrán: “L'alta sensibilitat no té cura, perquè no hi ha una malaltia per curar”
El sistema de valors d’algú amb alta sensibilitat es basa a ser persones entregades, amb honestedat i justícia, implicació i compromís, que també es pot veure efectiu en l’entorn personal i laboral. És la lleialtat amb els teus i raonar el perquè de les coses. I, a més a més, són molt conscients i reivindicatius en l’aspecte mediambiental, les crisis socials o el respecte animal. Tot ha de tenir sentit, com per exemple una feina que et “faci sentir completa”. “Crec que quan ets PAS actues amb la veritat per davant de tot”, continua Abad.
Un punt d’inflexió
“Fins que no saps que ets una persona PAS, el recorregut no és fàcil. Al descobrir-ho aconsegueixes respostes a moltes preguntes sobre la teva forma de ser. És una característica que no té molta visibilitat i quan he explicat a algú que era altament sensible m’he trobat algunes respostes que diuen que tot això són ximpleries, que hi ha la necessitat d’etiquetar-ho tot o que desconeixen aquest concepte, continua la periodista. “La societat tendeix a comparar la sensibilitat amb la vulnerabilitat, però m’agrada dir que no és així. Una persona sensible que actua tal com ho sent, de forma franca i amb fortalesa”.
Abad: “La societat tendeix a comparar la sensibilitat amb la vulnerabilitat, però una persona altament sensible actua de forma franca i amb fortalesa”
El gran repte de l’alta sensibilitat, a parer d’Abad, és l’equilibri entre “molt bo o molt negatiu”. És important l’organització d’un mateix per evitar la saturació i també aprendre a gestionar “els bucles” entremig d’una tonalitat de grisos i sentiments d’incomprensió. També treballar sota pressió (malauradament molt habitual al nostre país), comptar amb un espai per a tu i la importància de l’autoconeixement. I, en conjunt, minimitzar i relativitzar certes decepcions de la vida, com pot ser un problema amb una amistat, parella o company de feina.
Què puc fer si em sento així?
Com s’ha plasmat al principi de l’article, és molt possible que algú senti que comparteix moltes característiques de les esmentades anteriorment. I sobretot que un de cada cinc catalans té aquests trets. L’alta sensibilitat és més comuna del que ens pensem i ser conscient d’ella pot ser un gran benefici. L’autoconeixement i gestionar les emocions des d’un punt de vista que no tot és blanc o negre, pot ajudar en moltes ocasions.
Respecte a l’àmbit laboral, a les empreses i sobretot al departament de Recursos Humans, sí que és interessant poder conèixer perfils amb característiques sensibles i que hi predomini l’empatia. És important el “cuidar de les persones”, continua Abad. Com també la salut mental i el benestar en el dia a dia. Pot marcar la diferència.
Villagrán apunta que “dedicar-nos a la divulgació sobre el PAS, a través de xerrades i col·laborant amb empreses i escoles”, pot ajudar molt. El més rellevant per a ell és “que les persones que ho necessitin tinguin accés a informació veraç i actualitzada”.
I, com a petició final, Abad creu que hi hauria d’haver una assignatura a les escoles catalanes per aprendre a gestionar les emocions. Sense cap mena de dubte, si els líders mundials comptessin amb més sensibilitat, el món funcionaria molt millor.