A la terrassa del pis 11é del Palau de les Arts de València se celebra dimecres un coffee-break atípic. Sense taules vestides amb safates de croissants, dos cambrers emmascarats serveixen café i infusions amb una amabilitat que s'interpreta des dels ulls. En grups de dues persones, separades, els assistents al congrés que ve a tancar el Rei Felip comenten la jugada, el comentari desllenguat de Juan Roig o la tendra espontaneïtat d'Antonio Garrigues. Alguna cigarreta mentre es devora l'esmorzar individual que, en un acurat embalatge, hem rebut quan seiem a l'auditori. I entre el tebi silenci, un crit: "No, no hi ha revisió salarial! Però això què és? Només faltaria!". Busque amb la mirada i veig un empresari de cabell canós que, a punt de llançar el mòbil per l'aire, salda com pot una petició telefònica d'augment de sou. La cara i la creu de la vida, em tem. Perquè en el discurs ponderant de l'esforç col·lectiu i la importància de remar junts a vegades s'esborren anhels i expectatives laborals.
I és que després de més de sis mesos, als periodistes fa uns dies, algunes setmanes, que ens arriben convocatòries presencials per a cobrir esdeveniments de gran aforament, el que permeten les restriccions. Darrerament, he cobert el FTalks del hub KM ZERO, la inauguració de l'Espai Lidera de València Activa i el XIX Congreso de Directivos CEDE. Tres ocasions per veure's, saludar-se i no tocar-se però sobretot per a recollir sensacions, informacions i comentaris sobre tot allò que està passant, que és molt i profundament intens.
L'últim, però més important per la rellevància de speakers i l'assistència reial, és el del congrés de CEDE, que busca de reflexionar sobre el lideratge transformador. El titular està ben trobat però la pràctica demostra que la primera vegada que tants empresaris s'han tornat a reunir parlar 'del que va passar' és gairebé obligat. És així com Ignacio Goirigolzarri recorda com tot el personal de Bankia va renovar el catàleg de productes financers teletreballant, com Cristina Garmendia explica que les xarxes socials van servir de portaveu a COTEC per a impulsar projectes de fabricació de prototips de respiradors; com Ángel Simón, vicepresident de Suez, apunta que "la vulnerabilitat no podia significar que deixàrem a la gent sense aigua"; o com el creador de Mercadona revela que encara no sap com el paper higiènic es va convertir en un tresor.
Diguem-ne que ens ha igualat un poc la pandèmia. Tothom tancat, fóra gran o petita la llar, tothom pel mateix motiu. Amb tot, les diferències (i les jerarquies) tornen i per això prove d'imaginar a l'altra persona que, impressionada, aguanta estoicament l'esbroncada de l'empresari al telèfon. Amb curiositat, intente llegir en la seua acreditació el nom o l'empresa, però m'és impossible -tot i que igualment mantindríem en secret la seua identitat. Espiar converses alienes mai ha sigut d'educats.
Simón, vicepresident de Suez, a l'escenari | Cedida
No obstant això, el seu enuig contraposa dues situacions: dins, a l'escenari del congrés, tots els empresaris estan lloant l'esforç de la seua plantilla, la ingent feinada del confinament. A fora, altres neguen augments salarials amb crits. Desconeguem les raons, però la imatge fa pensar que ambdues coses són reals: tothom està agraït per com s'ha superat però ara per ara, amb la que cau, els esforços econòmics són el més difícil de demanar. O d'exigir.
"Em tiren del bar una hora abans"
Dijous Ximo Puig, en eixe afany consensuable que ja se li reconeix, va reunir la CEV, UGT i CCOO, a més de l'oposició política, per preguntar-los pel toc de queda. Un confinament nocturn per evitar la propagació del virus. "El resum és que em tiren del bar una hora abans", em diu una bona amiga. I sí, aquesta és la idea. Tirar del bar una hora abans però aconseguir que el bar encara tinga gent per a tirar. Que tal com van les coses, qualsevol dia no hi ha clients perquè hem tornat tots a aplaudir des dels balcons, com explica en el seu cru article, Cuando te quieras dar cuenta estás otra vez en el balcón a las ocho, y sin ganas de aplaudir, de l'escriptor Isaac Rosa en eldiario.es.
Després del resultat de les negociacions amb la resta de comunitats autònomes, Puig ha tirat pel dret i consulta amb l'Advocacia i la Conselleria de Sanitat universal un instrument legal per aplicar la mesura com més ràpidament millor. En la seua compareixença de dijous a la nit, ha recordat que el País Valencià és, al costat de Canàries, l'autonomia amb la taxa d'incidència més baixa d'Espanya i registra una xifra inferior en casos a la qual es registra en països com Itàlia, França, Àustria o Portugal, una cosa atribuïble al "gran esforç" realitzat en aquests set mesos per la societat valenciana. No obstant això, ha reconegut que, fins i tot amb això, "no estem bé".
I no, no estem bé perquè seguim distanciats, emmascarats, limitats, alguns malalts i altres fins i tot morts. També enfadats, com l'empresari aquell del congrés, que encara estarà relaxant-se després de l'esbroncada telefònica. Però, amb tot, nosaltres seguim vius.