Pega el sol de febrer a València i l'hivern quasi ni es mastega. En meitat d'un mes que sol passar desapercebut, dones i més dones pugen al balcó municipal per fer-se una fotografia. Davant, una pancarta que amaga moltes coses: pensions minvades per la pressió de treballar menys fora de casa per cuidar de fills i pares, contractes temporals encadenats, carreres professionals en constant pausa per la criança conscient i decidida... La trobada contra la bretxa salarial ha reunit a la classe política valenciana, ja que s'han sumat el president de CEV, Salvador Navarro; l'alcalde de València, Joan Ribó; el president de la Diputació de València, Toni Gaspar; el secretari general UGT-PV, Ismael Sáez; així com Isabel Bonig, del Partit Popular i Fernando Giner, de Ciutadans.
"Cal canviar moltes coses. No és que les empreses d'una manera conscient siguen responsables d'aquesta desigualtat, sinó que les dones tenen interrupcions per la maternitat, cobren menys complements, tenen més contractes a temps parcial per a cuidar ascendents i descendents... És un canvi social profund, però el primer que calia fer és que ens ho creguem tots. Fa deu anys que ho reclamem i ara sí que ho hem percebut en la societat", explica Eva Blasco, empresària i presidenta d'EVAP. Parlem per telèfon el dia d'abans d'aquesta foto al balcó posterior a una concentració per commemorar el Dia Internacional per la Igualtat Salarial, Equal Day Pay.
Eva Blasco: "Fa deu anys que ho reclamem i ara sí que ho hem percebut en la societat"
Aquestes barreres ens afecten a tots. Segons el document Les dones a la ciutat de València 2018, editat pel consistori valencià, al País Valencià la bretxa salarial marca un mínim en el període estudiat en 2008 del 23,2% i un màxim en 2012 del 26,4%. En el conjunt de l'Estat, marca un mínim del 21,9% l'any 2008 i un màxim del 24% l'any 2013. Recorda l'informe el que Blasco manté, que aquesta desigualtat és a causa de la posició estructural de les dones en el mercat de treball: elles treballen menys hores, compten amb menors retribucions complementàries (hores extra, plusos per productivitat, etc.) i estan més representades que els homes en els pitjors llocs i menys representades en els millors, l'efecte de sostre de vidre del qual parlava aquesta setmana l'investigador de l'IVIE José Ramos al seu article d'Opinió.
Voldria que aquestes barreres foren ferralla, que foren enderrocades com he vist aquesta setmana que s'ha fet amb les antigues cabines dels peatges de l'AP-7. És colpidor veure les excavadores treballant en un desert de ferros que s'albiren de color taronja quan tantes i tantes vegades has creuat les barreres per salpar l'Autopista al Mediterrani. Fa goig també, tot s'ha de dir. Viatjar sense pagar pel nostre territori és un plaer que encara no coneixíem. Aquesta setmana ho he experimentat de tornada al sud. I dic de tornada perquè fa un temps vaig viure a Alacant –confessió inexcusable perquè entenguen tots la meua debilitat per la ciutat- i sempre acabe tornant. En aquesta ocasió ho faig convidada per Ibercaja, que inaugura Centre de Negoci d'Empresa a la Rambla alacantina. Moure'm entre banquers no és el meu hàbitat natural, però si viure entre preguntes: "Quantes empreses treballen amb aquesta oficina? Quant facturen?".
Antonio Bonache, un murcià amabilíssim director del nou espai, em dóna respostes. I va més enllà: està entusiasmat amb què Alacant siga la cinquena província espanyola més productiva, per darrere de Madrid, Barcelona, València i Sevilla. Em parla de la indústria potent del calcer a Elx, d'Elda i Villena, del torró de Xixona, de la indústria d'Alcoi i dels serveis envers el turisme d'Alacant i, en realitat, de tota la província. Perquè aquesta és una ciutat que fa temps que ho fa molt bé quant a rebre guiris, que està preparada per a gestionar el rèdit econòmic que donen el sol i la platja. El juliol passat 1,7 milions de passatgers passaren pel seu Aeroport de l'Altet. Quasi res.
Cap al nord també hem mirat aquesta setmana, com fem sempre. En aquesta ocasió perquè la sonada cancel·lació del Mobile World Congress ha creat una alternativa en la qual els valencians volen participar: el Tech Spirit Barcelona ha fet lloc en la seua programació a #TheOthersBCN20, una trobada per visibilitzar els ecosistemes emprenedors valencià, andalús, gallec i basc aprofitant que totes les mirades inversores estaran des de dilluns pròxim a la ciutat comtal. El títol em resulta molt eloqüent: està bé assumir que som els altres. Els altres, que no els primers, que no els pitjors, els altres. Simplement. Segurament des d'aquesta humilitat serà més fàcil sorprendre a grans i petits quan comencen a veure la (bona) feina que fa el sistema startupero valencià.
Un economista reconegut d'aquest país m'ha dit aquest divendres que València està en auge, que es nota la seua espenta. M'ha alentit a pensar que no estem de moda, sinó que som el futur. Ací ja hi ha projectes interessants que s'exporten. Per exemple, i és poc conegut, la càtedra IECO-UV Chair of Business Ethics es dedica a explicar als alumnes d'Econòmiques què és l'ètica empresarial. Fa tres anys alguns dels seus alumnes van viatjar a Regne Unit i van descobrir que en alguns centres es fa una mena de jurament hipocràtic quan acaben la carrera, una espècie de promesa de "no defalliré en el meu objectiu de treballar pel bé comú" fins i tot quan estan tancant balanços comptables. Ho van voler exportar ací i la citada institució ho està implementant. És un exemple interessantíssim del que fa aquest col·lectiu, liderat per Manuel Guillén, que aquest divendres ha convidat al professor Alejandro Cañadas, de la Escuela de Negocios Bolte de la Universidad Mount St. Mary, per parlar de la importància dels hàbits en el consum a l'excel·lència.
Un economista reconegut d'aquest país m'ha dit que València està en auge, que es nota la seua espenta
Els deia abans que era una setmana de peatges, però també ho ha sigut d'anuncis, perquè assegura la ministra Montero que per l'octubre tindrem esborrany del nou sistema de finançament autonòmic. És un tema que afecta els valencians i tinc curiositat per saber què pensa l'Assemblea General de l'Associació Valenciana d'Empresaris, que es reuneix aquest dilluns a Marina d'Empreses. Allà, vora mar, tot flueix millor. Ho he experimentat fent una llarga conversa amb el mateix reconegut economista que em diu que València està espentant fort. És Gay de Liébana però de la nostra horeta llarga els hi parlaré un altre dia.
Ara pensem en la mar, la Mediterrània i en aquells peatges fets ferralla.