El Bar Pimentel és el tipus de bar que qualsevol persona que visqui a Barcelona no s'espera al Born. Tota una sorpresa. En un barri venut en gairebé la seva totalitat al turisme, propostes com aquesta eleven el nivell gastronòmic i ens fan creure que al cor de Barcelona encara baten els bons bars, més enllà de les cadenes.
La porta de vidre (oberta de bat a bat), les parets de pedra nua que recorren els murs i la barra de vidre amb algunes ampolles singulars ensenyen les seves intencions: rusticitat i proximitat. També en parla la carta. Salmorejo per aquí, escabetx per allà, croquetes, russa… Res estrany que no voldries demanar en un bar de tota la vida. El salmorejo, en particular, respon a una recepta antiga que Josep Maria Ferraz, cap de sala i un dels tres socis, va salvar de les urpes de l'oblit. Per això ho trobem en diverses elaboracions.
El Bar Pimentel és el tipus de bar que qualsevol persona que visqui a Barcelona no s'espera al Born
Provem el salmorejo amb tàrtar de tonyina. Un peu estètic a la cuina actual, però tota la profunditat de sabor de sempre. Vaja, és aquell salmorejo que feia la teva àvia si tens la sort que la teva àvia fos extremenya o andalusa. “Al final, si una recepta és de sempre, fes-la bé. I l'emplatat, si vols, posa'l maco. Però el sabor no el dilueixis”, defensa Ferraz. “Fa 23 anys que va amb mi perquè vaig ser xef executiu d'un gran grup i el vaig recuperar d'una àvia. Es perdria i era una pena. És la nostra ensenya igual que els escabetxos, tan difícils de trobar a Barcelona”.
De sabor també parlen les croquetes de gambetes amb una reducció dels seus caps sobre cadascuna de les peces. El producte de temporada també és pedra angular. Provem uns canyuts. Gairebé impossibles de trobar al mercat i molt inhabituals als restaurants. “Els portem del Delta. També ens agrada tenir coses que ens ofereix la temporada i fora de cartes”. En els suggeriments es llegeixen unes galtes guisades amb puré i xips de carabassa, ara que estem en plena temporada.
Un matrimoni francès i els seus fills s'han instal·lat a la taula contigua colonitzant els tamborets alts davant del mirall. Sobrevolen sobre els seus caps un parell de tapes que acompanyen les begudes: patates xips amanides amb una salsa i un plat generós de pernil ibèric. Més amunt, el fil musical rescata Mi tierra de Gloria Estefan. Ferraz els dona la benvinguda i els guia per una carta que és casolana i que té la intenció d'apropar –també al turista– la cuina de debò. Com el calamar a la planxa amb all, julivert que arriba a la nostra taula. Una recepta catalana, ben senzilla, a la qual s'afegeixen els rossinyols de temporada guisats amb all i julivert ben picat i un punch -el breaking news- del ja quasi omnipresent kimchi. Una sorpresa també a l'apartat de carns és la ploma ibèrica que es presenta filetejada –poc feta- i amb patatetes a daus i pebrots del padró.
Bar Pimentel; cuina popular dins del turisteo
La carta dedica un apartat a la seva part més contundent: ous estavellats amb pernil, amb xistorra o, en versió poché, amb parmentier de patata i cornes. Agrada trobar-se també a l'apartat carni unes broquetes morunes de pollastre que vindrem a tastar un altre dia. Agrada veure que tot és perfectament reconeixible: tapes que ens acompanyen de tota la vida i que, una mica, trobem a faltar cada vegada que ens posen sota els nassos un plat amb alvocat. Com que el servei és un plus -familiar i proper- el millor és deixar-se aconsellar.
La carta dedica un apartat a la seva part més contundent: ous estavellats amb pernil, amb xistorra o, en versió poché, amb parmentier de patata i cornes
A l'interessant catàleg de vins, també a copes, recull alguns de naturals. A la paret, la silueta d'un arc de pedra fa de celler, i deixa pas a un estret passadís que condueix al fons del local on un pot seure amb més intimitat i temps.
Per postres, ens decantem per provar coses noves deixant de banda la torrija i la crema catalana: el cheesecake de mel i mató amb nous ratllades al moment per sobre aconsegueix una textura melosa i consistent gràcies a la gelatina i els toppings acosten molt el sabor a les postres originals. “Intento que els estrangers que entren provin també coses diferents i aquestes postres crec que causen certa sensació pel desconeixement -també entre el públic local- que es poden portar al format cheesecake”.
Bar Pimentel
Carrer Carders, 11, Barcelona
Preu mitjà: 25 euros