El viatge sense frens de Bertha Benz

L'empresària alemanya va emprendre un viatge iniciàtic amb un dels models de vehicle que desenvolupava per iniciar la història del cotxe

La història de Mercedes Benz no s'explica sense Bertha Benz
La història de Mercedes Benz no s'explica sense Bertha Benz

En una nit d’agost de 1888, Bertha Benz va deixar-li una nota al seu marit avisant-lo que marxava uns dies de Mannheim (Alemanya), on vivien, per visitar a la seva mare a Pforzheim, a uns 106 quilòmetres de distància. El que no esperava Karl Benz era que la seva dona li enviés un missatge només una nit després per avisar-lo que ja havien arribat a destí. En un descuit del tot voluntari, Bertha havia obviat avisar que faria el trajecte en un dels prototips del Benz Patent-Motorwagen que la parella tenia guardats amb la idea de comercialitzar-los en el futur.

El viatge de Bertha Benz ha passat a la història com el primer trajecte d’un vehicle motoritzat de la història, i va ser la clau per a la fabricació i comercialització en sèrie del que és considerat el primer cotxe.

Rebel·lió per salvar el negoci

Si Bertha Benz va decidir fer aquell viatge va ser per rebel·lar-se contra la inacció del seu marit i per salvar un negoci en què ella havia invertit i que amenaçava amb portar-la a la ruïna pel seu estancament. El 1871, encara com a soltera, Bertha Ringer –el seu cognom de naixement- va invertir en el taller mecànic del seu promès, constant així com coparticipant en la primera patent d’un automòbil. En els gairebé 20 anys que separen aquella primera inversió del viatge iniciàtic, la parella va desenvolupar fins a tres models de cotxes motoritzats. Uns prototips que només van fer-se servir per a petits recorreguts que els dos inventors utilitzaven com a bancs de proves per introduir petites millores. Fins que va arribar el Benz Patent-Motorwagen 3.

Per a Karl Benz aquell tercer prototip no canviava gaire les coses. Seguia presentant molts defectes com per a treure’l al mercat i començar-ne a fabricar, així que va decidir guardar-lo al taller i utilitzar-lo, de nou, com a banc de proves per seguir evolucionant pas a pas. La visió de Bertha Benz era ben diferent. Ella veia en aquell model un canvi definitiu i una ocasió per comprovar si aquell vehicle que estaven desenvolupar estava realment preparat per sortir als carrers. A més, els deutes s’estaven acumulant i les vendes no arribaven, pel que va decidir jugar-s’ho tot a una carta.

100 quilòmetres de proves

La idea de viatge que tenia l’empresària no variava gaire de la que ja havia aplicat amb anterioritat. Aquell trajecte havia de servir per detectar errors del vehicle i buscar-ne solucions. Clar que, enlloc d’uns pocs metres de recorregut, en aquella ocasió viatjaria més de 100 quilòmetres.

D’aquell viatge es recorden tres fites: l’aturada que va convertir una farmàcia de Wiesloch en la primera benzinera del món, on Bertha Benz va comprar 10 litres de ligroïna; l’agulla que va utilitzar per rentar el dipòsit del combustible després que aquest provoqués alguns problemes mecànics; i la visita a un sabater, que va aplicar tires de cuir en les ja desgastades pastilles de frenada. Un revestiment clau per al desenvolupament dels sistemes de fre que encara avui s’utilitzen.

Bertha Benz va apuntar tots i cadascun dels problemes que es va trobar durant el seu camí, amb un llistat de solucions possibles. Un recull que va presentar al seu marit i que va ser la fórmula per a treure aquell prototip del taller i començar la seva comercialització. Des d’aquell dia i fins el 1894 es van fabricar 25 models del primer Benz Patent-Motorwagen. Un viatge iniciàtic per als vehicles motoritzats i per a Mercedes Benz.

Més Informació
Els orígens anticapitalistes del Monopoly
John Brinkley, un metge com una cabra per avançar-se a la Viagra
Quan UPS era Glovo
Avui et destaquem
Comentaris