No deixa de ser curiós que Gonzalo Pin arribi tan d’hora al seu despatx de la Unitat del Son de la Clínica Quirón a València. Però tot té una raó: el seu cronotip s'emmarca entre els anomenats 'Aloses'. És a dir, aquells que són més productius físicament i mentalment a primeres hores del dia.
La seva figura és la d’una persona que va buscar remeis per a mals que ni tan sols se creien com a tals. Un pediatre que ha aconseguit explicar com, millorant el descans, tota la resta és susceptible d'anar bé. Director d'una de les primeres (si no la pionera) àrees especialitzades en com hem de dormir des de petits per tenir salut en el futur. I divulgador, durant més de quatre dècades, de mètodes que avui dia comencen a ser considerats clau, especialment per a l'era post pandèmia en què vivim.
Un dels mals sempiterns de les societats moderns és no donar importància al son
Perquè un dels mals sempiterns de les societats modernes és no donar importància al son. Quan és aquest, precisament, el que no només ens permet recuperar-nos d'activitats (físiques i mentals) extenuants sinó qui regula que la nostra salut cerebral i emocional sigui capaç de bregar amb tots els moments de preocupació i estrès que hem viscut i seguim vivint a dia d'avui.
"S'ha demostrat amb la pandèmia i el teletreball que no té sentit traslladar els horaris d'oficina a casa. És evident que amb flexibilitat les persones no només són més felices, sinó més productives i, per tant, més valuoses per a les seves empreses", indica.
Aquest valencià, si no és la primera referència en el seu àmbit, és una de les més destacades a nivell mundial. Ara, però, ja no viatja tant pel globus com ho ha fet al llarg de la seva vida. Ell diu que és perquè s'ha fet gran, però darrere s'amaga el naixement del seu primer nét. Això li ha portat al cap el perquè va néixer la seva vocació.
“Estic escrivint ara un llibre on ho explicaré. A nivell personal, la meva filla Gala va néixer i dormia meravellosament, amb la qual cosa com a parella de joves que estudiaven i començaven a treballar tot marxava sobre rodes. Gonzalo va néixer amb al·lèrgies i refluxos i en aquella època (ia vegades encara avui) es diagnostica tot menys els problemes derivats del son. A això cal afegir que a la carrera ningú et preparava per a una cosa semblant, que donaves 11 minuts en total enmig d'una assignatura, que no hi havia internet…”, recorda.
"Sempre que podia em passava per una llibreria mèdica. I un dia, entre les novetats, vaig trobar alguna cosa anomenada Pediatric Sleep Medicine. Em va canviar la perspectiva. Em va fer marxar a Stanford a estudiar, després a la Complutense. I vaig intentar explicar als responsables d'aquella època la necessitat d'implementar alguna cosa així a la sanitat espanyola”.
Quan l'Estat no comprèn que hem de descansar
No cal dir que li van tancar moltes portes, al menys a la pública. Motiu pel qual va derivar a la privada, on porta 30 anys liderant seccions, estudis, articles i publicacions relacionats amb el trastorn del son a pediatria. Però també aplicant-ho a la vida adulta.
"El primer error és tractar d'adaptar des dels nounats als adolescents als horaris de la resta de la societat"
“És molt preocupant que la societat actual transmeti com a missatge que dormir no és important. Els pares, com ja passava en el passat, no saben què fer, malgrat tota la informació de què disposen, però tot es redueix a una cosa molt senzilla: la societat occidental no està organitzada per adaptar-se als ritmes circadians dels nens, que són diferents als dels adults. I el primer error consisteix a tractar d'adaptar des dels nounats als adolescents als horaris de la resta de la societat”, afirma.
"Somni i depressió, ansietat i suïcidi, obesitat o diabetis tipus 2 estan molt relacionats"
Assevera que sembla haver-hi "una consciència més gran pel que fa als hàbits de vida saludable, però curiosament es parla de menjar i d'exercici i el descans no ho inclouen. I estem infravalorant alguna cosa que té impacte sobre la salut física i mental. Son i depressió , ansietat i suïcidi, obesitat o diabetis tipus 2 estan molt relacionats. Fins i tot els accidents de trànsit, dels quals un terç vénen derivats d'aquest tipus de trastorns”.
No obstant això, no creu que sigui possible una transició ràpida, malgrat la conscienciació derivada de la pandèmia. "Els poders legislatius no li donen importància. Només cal veure els seus horaris de reunió, on treballant tantes hores perds atenció i això incrementa el risc de cometre errors. La Federació Espanyola de Societats de Medicina del Son hem elaborat escrits per a una Proposició no de llei al Congrés i ens hem reunit amb el Ministeri de Sanitat, però els avenços són terriblement lents”.
Les xifres ens superen
Premiat per institucions com l'Acadèmia Americana de la Medicina del Son, la Societat Europea de la Recerca del Son o l'Associació Espanyola de Pediatria, afegeix un mal endèmic del qual ja es parlava en segles passats, per la qual cosa amb prou feines sorprèn. "No sé per què els experts espanyols són més reclamats a fora que aquí. A la meva terra em respecten, però, a la meva vida he fet més coses amb gent dels Estats Units. És un llast per al nostre país, perquè s'infravalora el científic i fa que les millors ments treballin per a altres llocs, en lloc d'ajudar a millorar el nostre”.
En aquest sentit, la Federació Espanyola de Societats de Medicina del Son va advertir fa un parell de setmanes que la manca de descans s'ha convertit en un problema de salut pública. I les dades són molt concloents.
Més d'un 30% de la població es desperta amb la sensació de no haver descansat
S'estima que a Espanya més de quatre milions de persones pateixen algun trastorn de somni crònic i greu, i més d'un 30% de la població es desperta amb la sensació de no haver descansat.
De fet, segons comenten diversos experts, la pandèmia ha accentuat la línia ascendent que ja tenien les pastilles per dormir, especialment els hipnòtics (Benzodiacepinas),
Pin, autor de diversos llibres, va multiplicar la seva presència curiosament gràcies al que va titular Pediatria amb sentit comú per parells amb sentit comú. Però no deixa de ser curiós que el va escriure al costat d'Eduard Estivill, que possiblement sigui el vessant més allunyat de les seves teories sobre el son dels nens. “Tots dos tenim una gran amistat i ens professem respecte. De fet, com a científic tu has de romandre en una dubte continu i escoltar les opinions de la resta, encara que no t'agradin. Certament, tenim posicionaments molt diferents, però redactar junts va ser un exercici d'autocrítica mútua. Va generar un diàleg i ens va obligar a fer unes concessions que van derivar en un enteniment cordial que transmetés tranquil·litat i coneixement a les famílies. Ell, de fet, a poc a poc ha anat variant els seus posicionaments, perquè en qualsevol cas tots sabem que al camp de la salut les veritats absolutes són transitòries”.
Conclou amb un mig somriure respecte a la seva recent estrena a Instagram, amb el nick @pinarboledasgonzalo i el seu extraordinari hashtag #Pindiatra. "La meva filla, amb la seva recent maternitat, m'ha empès a fer servir un canal on hi ha les parelles joves. M'ha sorprès molt el seu abast (acumula ja més de 4.000 seguidors), però sobretot l’he obert perquè crec hi ha massa desinformació a la xarxa”, postil·la.