El Bulli 1846, el museu a Cala Montjoi (Roses, Girona) sobre el que va ser el millor restaurant del món i on es va gestar la darrera gran revolució gastronòmica, obrirà portes el pròxim 15 de juny. Les entrades s'acaben de posar a la venda i, encara que la direcció no vol donar una xifra concreta, durant els dos primers dies les reserves ja es comptaven per centenars. Del Bulli a El Bulli 1846 han passat dotze anys (va tancar les portes el 2011). Què hi trobarem? Un espòiler: només se servirà cafè i aigua. Res de menjar.
El Bulli 1846, el primer restaurant-museu del món
El debat ha sobrevolat l'obertura dilatada d'aquesta instal·lació al parc natural del Cap de Creus (Girona) que, al final, ha vist la llum en unes instal·lacions integrades al paisatge amb prop de 4.000 metres quadrats que emmarquen un recorregut a partir del llegat d'El Bulli, el restaurant que va canviar el paradigma de la gastronomia mundial. Aprendrem curiositats com que aquí es van dissenyar les pinces que ara usen tots els xefs d'alta cuina del món, que va ser el primer restaurant amb tres estrelles Michelin a treure la carta i imposar un menú degustació que contenia snacks per menjar amb les mans o que també va ser el primer a comptar amb un artista per dissenyar el parament i parlar de tu a tu amb altres disciplines artístiques.
El museu d'El Bulli, un museu en coneixement culinari i innovació
En paraules de Ferran Adrià, “El Bulli 1846 vol salvaguardar el llegat del Bulli i, sobretot, que les persones que no van venir, però també les que van venir, puguin comprendre què va passar aquí, com ho vam fer perquè El Bulli fos El Bulli”. Per això, la fundació privada d'estructura familiar, elBullifoundation -promoguda pel mateix Adrià i el seu soci i mà dreta durant anys fins a la seva mort, Juli Soler-, ha treballat tots aquests anys per trobar l'encaix d'un projecte com aquest, d'alt valor cultural i cognitiu, amb un paisatge i entorn amb moltes limitacions paisatgístiques i administratives. "La idea bàsica era crear una experiència íntima i no gregària, amb grups limitats de persones. Per això, ens hem dotat d'un aparcament propi aquí, encara que promovem l'accés al recinte mitjançant un minibús exclusiu des de Roses, el preu del qual ja s'inclou amb l'entrada (27,5 euros), per reduir l'impacte de la mobilitat i desincentivar les visites particulars amb cotxe. Només acollirem 200 visitants cada dia”, detalla Lluís García, director general de la elBullifoundation i exdirector del mateix restaurant.
Ernest Laporte, director financer i membre del patronat de la fundació, detalla que “conèixer de prop el cas d'El Bulli com a empresa a través de la seva història, la seva evolució i el seu llegat permet veure el perquè del seu impacte a escala mundial per com va aplicar la sistematització de la innovació a través de la cuina i l'exportació dels límits de l'experiència gastronòmica. Amb ell i figures clau de la història d'aquest espai també implicades en el museu, com el sommelier Ferran Centelles o Marc Cuspinera, es possibilitarà que la resta de l'any funcioni com elBulliDNA, dedicat a investigar, experimentar i difondre continguts desenvolupats a través de convocatòries de grups multidisciplinaris.
El museu, que ha requerit una inversió total d'11 milions d'euros entre l'obra civil i la museïtzació, és un regal cognitiu, recopilat per la elBullifoundation i la Bullipèdia, a qui interessi la gastronomia i la seva història, la cuina com acte culinari o, simplement, pensar, reflexionar i qüestionar-s’ho absolutament tot.
El recorregut que comença sobre una reflexió antropològica sobre el menjar, la cuina, les seves eines, què és en si la cuina mateixa, quines taxonomies es poden aplicar als aliments i les formes de cuinar-los tot compartint l'experiència del que fos 5 anys millor restaurant del món segons la llista 50 Best en gestió i innovació i generació de contingut de qualitat per a la restauració gastronòmica. No falten, l'homenatge a tots els bullinians, la visita a l'històric restaurant, a la cuina i a diverses sales on s'atresora el seu llegat cognitiu i documental (de premis, jaquetes, cartes, llibres de comptabilitat, portades de revistes o rèpliques d'alguns dels plats més icònics). Us donem les claus d'allò que no ens hem de perdre al nou El Bulli:
1. Els premis 50 Best. El llegat del restaurant en premis va ser gran. Un mur en forma de Hall of Fame recorre aquests guardons, entre ells, els trofeus com a Millor Restaurant del Món (2002, 2006, 2007, 2008 i 2009), el Chefs' Choice Award el 2005 i el premi Xef de la Dècada el 2010.
2. La sala del restaurant original. Recreada com era i com si s'estigués vivint un servei: amb copes, vaixelles i plats en un iPad.
3. El racó dedicat al Japó. El Japó i la relació íntima que van establir Ferran Adrià, Albert i l'elenc d'El Bulli amb el matrimoni Ishida van ser un oxigen creatiu. El matrimoni que, als 60 anys mai havia viatjat fora del Japó, van peregrinar fins a Cala Montjoi per dinar i (després) tornar per cuinar.
4. Les pinces. Un dels fruits d'aquesta admiració mútua pel Japó i la seva culinària va ser la creació i adaptació dels seus bastonets per pinces metàl·liques que guisin el menjar amb precisió. Avui mundialment conegudes i usades a totes les cuines, han modificat fins i tot les jaquetes dels xefs incorporant una butxaca pròpia.
5. El Bulli (i Adrià) a través de les revistes. El panell amb totes les revistes (i en són moltes) on s'aprecia com la figura de Ferran i del mateix restaurant va anar creixent en impacte internacional i nacional.
6. Les rèpliques d'alguns dels darrers (o més icònics) plats. Rèpliques en alguns casos gairebé reals com la gelatina calenta de tòfona negra amb pell de bacallà (1998) o la recepta d'aire de pastanaga amb concentrat de mandarina que va protagonitzar la mítica portada de The Times (2003).
7. El vídeo homenatge a Juli Soler. La figura de qui fos soci i director del restaurant sobrevola tots els racons. En un dispositiu de la terrassa es pot veure un vídeo a ritme de rock amb algunes de les millors imatges.
8. Les vistes. Pocs restaurants al món, i que em perdoni Sky Restaurant 634 (Tòquio, Japó), Le Jules Verne (París, França) o Piz Gloria (Mürren, Suïssa), tenen unes vistes iguals.
9. El premi del disseny Lucky Strike, que li va concedir la Raymond Loewy Foundation el 2006; un reconeixement a la feina conjunta dels germans Adrià, Juli Soler i tot l'equip de cuina d'El Bulli, amb el dissenyador industrial Lucky Uber. Un Oscar del disseny que tenen persones com Philippe Starck, Karl Lagerfeld o Donna Karan.
10. El diploma del seu Doctor honoris causa el 2007 a proposta del catedràtic Claudi Mans per part de la Universitat de Barcelona, entre altres diplomes.
11. Les primeres cartes del restaurant (1983)
12. La taula amb un passi d'un menú complet en loop de com era un dinar a El Bulli projectat sobre les estovalles.
13. La capella secreta dedicada a Sant Stomak. Espòiler: porteu un detall d'alguna cosa relacionada amb el menjar que els agradi per deixar-lo com a ofrena al sant més gurmet.
14. L'esbós de l'últim plat d'El Bulli, una versió del préssec Melba que rendia homenatge al mestre Auguste Escoffier.
El Bulli 1846
-Cala Montjoi s/n, 17480 Roses (Girona)
-Preu entrada: 27,5 €
-Temporada 2023 (15 de juny-16 de setembre)
-Horari: 9:30h - 20h (diumenges tancat)