Carmina, la nova vida del Senyor Parellada

SenyorParellada va tancar el 2021 i va tornar a l'emblemàtica Fonda Europa de Granollers on va néixer la saga de restauradores (sota el seu paraigua trobem històries com la del proper 7 Ports, que regenta el seu cosí, PacoSolé, o el Semproniana, que regenta la germana de Ramón, la xef Ada Parellada). Un de tants cadàvers que la pandèmia va deixar en el camí. Es va comentar que amb el tancament passaria com amb CasaLeopoldo, que tindria una nova vida en forma de restaurant homònim. No va anar així. Va reobrir sota el nom de Carmina restaurant.

Com el propi Parellada comentà, el tancament no havia d'instal·lar-nos en la nostàlgia, sinó a pensar que, igual que en la Barcelona postolímpica van néixer molts restaurants emblemàtics, ara seguirien obrint-se nous locals amb noves històries. No obstant això, aquest tram del carrer Argenteria no fa anys que no és el mateix, al final un Starbuck's, al mig un Flax and Kale i en mig esquitxades les tendes de souvenirs en forma de ceràmica "local". La nostàlgia ens esglaia una mica quan passem per davant. Diuen que quan un restaurant tanca no mor del tot. Perviu a través del record dels seus plats en la nostra memòria. Encara que és trist, l'alegria ve perquè aquí es recorden alguns dels platons emblemàtics de la casa: sí, trobaran els canelones de latieta, l'arròs cec, el sec amb verdures, el saborós frincandó amb bolets…. Ni resta—això sí—, del cap i pota o del xai als 12 alls (potser a la nova clientela no li interessen tant aquests guisats). Una mostra dels plats de les cases de l'ahir que com a joies en desús (sobretot el fricandó) cada vegada costa més veure en els restaurants.

Diuen que quan un restaurant tanca no mor del tot, perviu a través del record dels seus plats en la nostra memòria

Entrem en el nou Carmina sense clares expectatives creades. Es conserva l'ambient íntim a mitja llum (sent generosos). Les veles, l'allure una mica decadent, ideal per a un sopar romàntic en una antiga casa de viatgers del segle XIX. Una decoració colonial que ja hi era, refrescada per un quadrilàter central aprofitat amb una barra vista (abans hi havia taules) sota la volta de cristall del sostre. Plantes en els ampits de les finestres i un encant buscat a restaurant d'època.

__galeria__

La carta va per un altre lloc: entrants, primers, pastes, carns i peixos. La cuina del grup Isabella's sempre tira mà de platons italians com la ja clàssica tagliata de rellom amb parmesà i romaní servida amb tota la seva parafernalia en taula. Encara que és per a mi més interessant el complet apartat de pastes. Si hi veniu, són recomanables la carbonara i els espaguetis amb centolla. Una ració generosa, suaument picante i amb l'animal escampat al plat a manera de ragú. Entre els principals paguem peatges i mengem dos dels clàssics de la casa: el fricandó amb patates casolanes i els canelones de latieta amb un mix de carn de pollastre, vedella i porc en la farsa i acompanyats per una beixamel olorosamente trufada. El salmó volta i volta amb verdures és un altre dels encerts del restaurant: bons lloms i marcats al punt just de cocció.

L'apartat de postres ho deixem per una altra ocasió. Desfilen per algunes taules clàssics italians com el tiramisú, plats que hem vist en uns altres dels establiments del grup. Pels qui volen descobrir el restaurant evitant el preu lliure, tots els migdies —de dilluns a divendres— ofereixen un menú de 2 plats a triar + carro de postres i beguda a uns còmodes 15€. Entre les propostes, d'unes albergínies a la parmiggiana, uns ous fregits amb sobrassada i patates palla a unes patates gratinades amb butifarra del Perol i beixamel o unes costelles de cabrit a la brasa.