Ocupabilitat en un ambient incert, volàtil i canviant ha estat la taula rodona que ha iniciat el What Matters Fest 2026, la trobada anual d'EADA Business School, celebrada el passat divendres a Barcelona. Moderada per Melissa Handley –Careers & Talent Director a EADA Business School–, la sessió ha comptat amb la participació ha estat de grans experts com a ponents: Carla Arimont (Lincoln Leadership Advisors), Álvaro Cárcel (KNIT) i Yolanda Gómez (Morgan Philips).
“La geopolítica ha passat a ser el centre, ha deixat de ser renou de fons i ara necessitem persones que s’adaptin al canvi ràpidament. Ara per ara, l’únic cert és la incertesa”, ha destacat Arimont durant la seva intervenció inicial a la taula rodona.
No obstant això, tot i que la inestabilitat global copi titulars, el sector empresarial té un repte que necessita “noves maneres de fer les coses”, d’acord amb els professionals d’EADA Business School. La intel·ligència artificial és una de les protagonistes. Però també ho és un canvi generacional, noves dinàmiques, l’aplanament jeràrquic de les empreses i, alhora, la necessitat de trobar persones, tant en sectors actuals com en nous que encara estiguin per crear.
Intel·ligència emocional... i natural
Gómez ho ha explicat clar: “Davant la inestabilitat, el que marca la diferència, és una persona líder que sigui capaç de capejar els temporals. Necessitem que, qui dirigeixi, faci sentir a les persones integrants de l’equip segures”.
Davant d’aquesta premissa, l'experta ha posat sobre la taula un ingredient que ella considera “essencial”: “Necessitem intel·ligència emocional. És més imprescindible que mai, per tal que tinguem espais segurs amb persones que senten que formen part del teixit d’activitat i que sentin l'equip humà de feina com a certesa, davant tota la incertesa”.
Tot i això, la intel·ligència emocional no és quelcom que es quedi dintre de les dinàmiques relacionals corporatives. És, també, una nova manera de fer les coses. De prendre decisions. D’enfocament. De saber com funciona tot. I, per sobre de tot, els experts expliquen una funció addicional: fer front a la intel·ligència artificial, acompanyat d’un pensament.
Quan el pensament crític és crític pel futur laboral
Al seu torn, Álvaro Cárcel ha exposat la tessitura següent: “Necessitem pensar com a persones humanes. Tenir sentit i pensament crític davant un món on els algoritmes i les automatitzacions creixen. La IA és una eina molt poderosa, però el que no podem fer és deixar que raoni per nosaltres”.
Per la seva banda, Gómez també ha afegit la capa de la comunicació: “Sempre rebem notícies que la IA ens traurà feines. Qui estigui al capdavant d’una empresa necessita transmetre com s'ha d’emprar bé la IA i quin valor li poden treure totes les persones que formen part d’un projecte”.
Gómez: "Qui estigui al capdavant d’una empresa necessita transmetre com s'ha d’emprar bé la IA i quin valor li poden treure totes les persones que formen part d’un projecte”
“Sense propòsit o missió clara de la feina, amb IA o sense; sense saber quina és la nostra posició, un líder ha de ser capaç de comunicar-ho tot. I comunicar-ho bé”, ha continuat.
Tanmateix, el repte de la IA no només obre la porta, d’acord amb el grup d’experts, a “ser més crítics i humans”. També hi ha la dimensió de la mateixa dinàmica de feina: què passa amb la productivitat? Què passa amb els càrrecs intermedis i superiors.
“Tindrem noves dinàmiques”
L'aplanament organitzatiu és un dels capítols que inauguren els algoritmes. Arimont ha il·lustrat part del nou escenari: “Mentre que veurem més oportunitats de creixement dins de les empreses, també ens trobarem amb barreres d’entrada que abans no hi havia. La relació entre treballadors i superiors canviarà. Entrem en un món empresarial on hi haurà de cada vegada menys jerarquització”.
Aquestes noves maneres de fer les coses deriven, d’acord amb els experts, amb un panorama laboral que és diferent en la seva essència. La fragmentació i la diversificació fan acte de protagonisme en una nova estructura on, qui estarà per sobre també haurà d’enfrontar nous reptes. Sobretot, de cara a la gestió de les persones.
La importància del “sentiment de pertinença”
Ja hem vist alguns dels ingredients dels nous líders. Però, què passa amb els treballadors? Aquí García i Arimont han incidit en el fet de la pertinença a l’empresa:
“De la mateixa manera que un líder ha de saber comunicar què pot fer la IA, també ha de saber traslladar als treballadors quin és el seu sentit existencial de pertànyer a l’empresa. Per què duen a terme la seva activitat. Per què estan allà”, han ressaltat.
“Si qui treballa amb nosaltres sap per què ho fa, llavors els equips humans són sòlids de veritat i poden afrontar reptes", destaquen els experts
Per què? “Si qui treballa amb nosaltres sap per què ho fa, llavors els equips humans són sòlids de veritat i poden afrontar reptes, i de manera més immediata i intel·ligent”.
Tot i això, qui mana, no només ha de gestionar als altres. També “s’han de gestionar a si mateixos”, han destacat. Un dels primers elements d’aquesta equació és “saber transmetre seguretat”, d’acord amb Cárcel.
Pressió i adaptabilitat en temps d’extrema productivitat immediata
Recordem la intel·ligència emocional del principi? Aquí torna a sorgir. Però en aquest cas és per “gestionar la pressió de la presa de decisions àgils per part dels séniors”, ha explicat Cárcel.
També pel fet de ser capaços de gestionar “l’increment de productivitat que comporta reduït temps emprant eines d’IA”, prossegueix l’expert.
Els algoritmes, tot i això, també tenen repercussió amb el que són els perfils júniors a les empreses. Cárcel: “Abans els nous contractats esperaven aprendre. Ara s’espera d’ells que aportin el màxim valor possible”.
Les emocions humanes com a èxit empresarial
No obstant això, encara queda una capa d’aquesta intel·ligència emocional. Fins ara, ens ha servit per ser crítics davant la IA, gestionar de manera més humana els equips, donar seguretat a les persones en un context canviant i inestable o que els mateixos caps puguin gestionar les noves pressions que sorgeixen.
Què és el que queda per veure, doncs? A més de les capacitats d’organització i de sentit de pertinença, els experts reunits a EADA Business School coincideixen en la premissa que "qui lidera, projecti seguretat en l’equip, doni sentiment de pertinença i sigui proper". "Però, per sobre de tot, necessitem que ho faci tot de manera genuïna, sense que això sigui quelcom falsejat”, conclouen.
La jornada WMF ha reunit més de 600 professionals aquest divendres a la trobada anual de l'escola de negocis, on es van organitzar panells de professionals rellevants en onze sessions en què l'ocupabilitat, la mobilitat geogràfica professional i la irrupció de la IA va ocupar el 30% del pes de la jornada. També la sostenibilitat i rendibilitat de les empreses (com Ecoalf), l'emprenedoria jove (Unifit i Studentfy) i, així mateix, el cas Barcelona com a lloc on grans empreses han instal·lat els seus hubs d'innovació (Bayer o HP) també van estar presents.