Al segle XX l'economia va perdre el seu propòsit i es va posar al servei de l'enganyós objectiu del creixement del PIB. Molte societats han patit la desigualtat en les darreres dècades i el món avança cap al col·lapse ecològic. És el moment d'entrar al dònut per satisfer les necessitats de tothom respectant els recursos del planeta. Milions de persones segueixen sense veure cobertes les seves necessitats bàsiques d'alimentació, habitatge, energia, salut i educació. No obstant això, hem explotat fins al límit els sistemes vitals més importants de la Terra provocant el canvi climàtic i la destrucció de la biodiversitat. Les accions que emprendrem en els pròxims 50 anys determinaran els següents 10.000 del planeta. Per això hem de substituir l'objectiu de creixement il·limitat del segle passat per un altre que ens permeti prosperar en equilibri. Si volem tenir una mínima oportunitat d'assolir aquest objectiu, quina mentalitat econòmica hem d'adoptar?
Amb aquesta premissa presenta l'escriptora Kate Raworth Economía Rosquilla, 7 maneras de pensar la economía del siglo XXI, editat per Paidós.
El dònut, per a Raworth és el "lloc dolç per a la humanitat". Però entrar a la rosquilla no és una tasca fàcil. Com posar l'economia al servei de la humanitat? L'autora reivindica que hem de canviar el paradigma de la individualitat de l'economia i que en el centre hi hagi una nova imatge: la comunitat, la cooperació i l'empatia. I que a més, tingui clar, que no dominem la natura, sinó que en som dependents.
A Economía Rosquilla, l'autora planteja que l'home econòmic racional ha de passar a formar part d'una comunitat d'humans socials adaptables i que la redistribució no la dóna el creixement, sinó que hem de dissenyar-la. Hem d'esdevenir agnòstics al creixement.
L'economia, al contrari del que s'havia pensat anteriorment, no és una ciència exacta com la física. No es pot estudiar el moviment del mercat com si fos el moviment dels planetes. Però cercant models matemàtics, els economistes van acabar trobant models basats en l'equilibri que tenien poca capacitat de preveure i respondre a l'auge i la caiguda de l'economia a la vida real. "No és d'estranyar que ningú veies l'arribada de la crisi financera", afirma l'autora.
Kate Raworth és una economista, la investigació de la qual s'ha centrat en els reptes socials i ecològics específics que planteja el segle XXI. És docent i investigadora associada convidada sènior a l'Institut de canvi mediambiental de la Universitat d'Oxford i és associada sènior de l'Institut de lideratge per la sostenibilitat de Cambridge.