L'empresa familiar fa broma

El conseller de families empresàries Jordi Tarragona tracta, de la mà de les il·lustracions de J.L. Martín, els puntals de les famílies empresàries en clau d'humor

L'empresa familiar, vista des de la comèdia | iStock
L'empresa familiar, vista des de la comèdia | iStock
Barcelona
04 de Febrer de 2022
Act. 04 de Febrer de 2022

En un recent perfil per a The New YorkerJeremy Strong i Kieran Culkin debatien sobre el caràcter de la sèrie que protagonitzen, Succession, un drama corporatiu sobre un gegantí grup mediàtic, amb la famíliafundadora al capdavant, que estableix paral·lelismes amb la Fox de Rupert Murdoch. Mentre que Strong, que interpreta el primogènit i aparent successor del pare, tenia la noció que la sèrie era una tragèdia amb notes shakespearianes, Culkin veia clar el nucli de tot plegat: és una comèdia. Les irades discussions sobre decisions corporatives que traspassen la frontera dels atacspersonals, els problemes corporatius que en realitat són enfrontamentsfamiliars... Al centre de tot plegat, i amb tota la gravetat del concepte, una família gestionant una empresa fa riure.

 

També se n'adona d'aquesta màxima el conseller de famílies empresàries JordiTarragona, que en el seu darrer llibre Empresa Familiar con humor (Profit editorial, 2022) desgrana una munió de qüestions imprescindibles per a la bona gestió de l'empresa familiar sent conscient del caràcter còmic que s'amaga darrere de la majoria. De la mà de les vinyetes del dibuixant de tires còmiques J.L. Martín, Tarragona mira darrere el sobri teló de les empreses que també són famílies, de les famílies que també són empreses, per elaborar una guia d'acció que, tot i detallada i rigorosa, no es pren a si mateixa seriosament.

"Els fundadors de l'empresa familiar la veuen com una extensió de si mateixos, i creuen tenir l'obligació de vigilar fins al darrer dia el negoci que han creat"

Tarragona proposa un exercici de concisió en aquest manual amb regust de còmic: un centenar de petites reflexions – cadascuna ocupa només una pàgina del volum – inspirades o acompanyades per una de les incomptables vinyetes publicades per Martín a diaris i revistes de renom del país. Des de les relacions personals amb els membres de la família que també s'ocupen de l'empresa fins a la gestió dels salaris dels alts càrrecs de l'estructura, Tarragona amaga darrere d'idees humorístiques un full de ruta per maximitzar el rol social de l'empresari com a creador de riquesa, i de l'empresa familiar com a punt de connexió entre el món productiu i les comunitats on s'instal·la.

 

La recopilació d'indicacions i reflexions que condensa l'autor a Empresa Familiar con humor acompanya el lector per un aprenentatge sobre l'empresa familiar. De qüestions més generals que afecten el món empresarial – algunes més purament econòmiques, com la lectura dels indicadors comercials o la internacionalització de l'empresa; d'altres més personals, com la solitud de la direcció o la por als canvis – dona pas a aquells conflictes i problemes que afecten específicament la família empresària, de tal manera que ofereix un context suficient sobre els actors econòmics i corporatius perquè que s'hi aproximi pugui copsar l'especificitat d'aquest model empresarial.

La proposta d'Empresa Familiar con humor és, a més, altament ergonòmica. Tarragona no es preocupa únicament d'aquells temes estrictament interns de l'empresa familiar – que hi tenen presència, i molt rellevant: des de la gestió dels consells d'administració fins a la detecció de problemes estructurals a la companyia. L'empresa és un actor inserit en una continuïtat social; afecta i es veu afectada pel seu entorn – polític, ecològic, cultural. La pandèmia, les tensions polítiques, l'emergència climàtica o els avenços tecnològics tenen un efecte sobre el món empresarial, i afecten d'una forma específica l'empresa familiar, i l'autor fa justícia dedicant-hi reflexions concises, sempre acompanyades de la fidel il·lustració.

Estimar l'empresa

Una de les aportacions més valuoses de la recopilació de Tarragona i Martín és la centralitat que ocupa la dimensió afectiva a l'empresa familiar – dins la mateixa família empresària, però també d'aquesta cap a treballadors, proveïdors, comunitat o la firma mateixa. Aquesta estima amb l'estructura es fa especialment palesa, com es pot trobar al mateix llibre, quan es parla del fundador d'una empresa familiar. Sobre el relleu al capdavant del negoci, Tarragona afirma que "els fundadors veuen l'empresa com una extensió de si mateixos, i creuen tenir l'obligació de vigilar fins al darrer dia el negoci que han creat". A l'empresa familiar, l'empresa sovint és família.

L'autor detecta, així, com a una nissaga en control d'una firma es poden produir diferents tipus de conflictes que són més personals que empresarials – o en què s'informen decisions empresarials des de les estimes personals. Mentre que sovint un dirigent, més encara si és fundador, pot veure amb reticències el seu relleu, en tant que no veu la possibilitat que algú altre – tampoc la descendència – pugui gestionar l'empresa que ha creat; en altres ocasions s'assumeix que el fill de l'empresari serà, per dret familiar, empresari també, un error igual de perniciós que el cas anterior, segons Tarragona. "A l'ADN no hi va l'herència de la capacitat ni de la voluntat empresarial. L'amor és cec, i pot dificultar l'objectivitat en la valoració de capacitats", afirma l'autor.

El president de Foment del Treball JosepSánchezLlibre, encarregat del pròleg, llegeix aquesta mateixa virtut en la proposta de Martín i Tarragona, tot considerant-lo un llibre elaborat amb "coneixement, amor, amenitat i humor". Des dels millors escenaris – internacionalització, repartiment de dividends – fins als pitjors des del punt de vista empresarial – el tancament – passant per la successió, el tràngol de l'herència o la integració saludable de nous membres de la família a l'estructura de direcció, l'autor ofereix una revisió extensa del que és l'empresa familiar: un fenomen conflictiu, d'alta importància social, però amb abundants situacions que fan inevitable riure'n, com a mínim una estona.