Hi ha guinguetes i guinguetes. Hi ha qui diria que moltes. Bé, potser a Formentera no hi hagi tantes. Fandango Formentera (Avinguda Miramar, 1) va obrir portes l'any passat i després d'una primera sonada temporada, es confirma que era un quiosquet necessari.
Argumentava un dels últims lemes turístics de la illa que aposta per acostar el turista nacional, que "el veritable tresor dels pirates no està a Formentera, el tresor és Formentera". Així ho van entendre quatre amics: Ricardo Arambarri, CEO de la riojana companyia de vins Vintae, la seva parella i directora de màrqueting, Isabel García Castellanos, Francisco Larrey, soci fundador de l'agència de màrqueting i comunicació esportiva Talentum Group, i Nacho Díaz, arquitecte i soci a Destudio Arquitectura. Sí, mentre alguns ens lamentàvem per la covid i les reobertures, uns altres posaven fil a l'agulla dels seus somnis per complir. Tots somiaven amb un projecte en aquesta illa balear on tants estius havien passat i que enamora a gairebé mig milió turistes cada any entre els mesos de juny i octubre. I qui no? Però ells ho van fer.
Mentre alguns ens lamentàvem per la covid i les reobertures, uns altres posaven fil a l'agulla dels seus somnis per complir
Un 'place to be' amb autenticitat en tota regla
El seu restaurant és una finestra al mar (en concret a l'impagable turquesa de la platja d'Es Pujols) des de la qual admirar aquesta illa inigualable. I està tan enganxat a ella i a la seva cultura que pren el nom del ball típic de les Balears. Era el somni d'Aramburri: muntar un restaurant amb la sorra en els peus en aquesta illa d'impactant bellesa. Quan era jove i estudiava a Barcelona venia a passar el cap de setmana des de Palma: "Llogàvem un veler per a set persones entre nou amics. Un any, els tres vam decidir una nit de copes passar més temps junts a la illa. Nacho tenia una petita llanxa que anava a vendre i ens la vam quedar a mitges. I és el primer que vam compartir", recorda el jove empresari que comanda des de fa set anys el restaurant Wine Fandango a La Rioja.
És la llanxa amb la qual avui porten les paelles als vaixells que fondegen en aquesta part de la illa a tocar del seu passeig marítim i que no poden acostar-se a menjar. Amb la covid va sorgir l'oportunitat de quedar-se amb aquest local i no s'ho van pensar. "Vam signar el març i ens vam posar a reformar amb l'empresa d'arquitectura de Nacho, però –casualitats de la vida-, la reforma del restaurant que tenim a La Rioja l'havia fet Lázaro Rosa Violen i, poc després de començar les obres, ens assabentem per un amic comú que aquest local va ser precisament el primer treball d'interiorisme de Rosa Violán". Al final, tot el restyling es va fer entre ell i Destudio Arquitectura.
Aquí està l'empremta —un vintage colonial fresc i modern que barreja els degradats en turquesa, el blanc, la terra i el verd amb la fusta— del cèlebre decorador oriünd de Tànger, encara que de pares i avis catalans.
Una carta amb segell del Basque Culinari Center
Encara que hi hagi sorra pel mig i estiguem en un local a peu de platja, en l'aspecte culinari, els tres socis es van deixar assessorar bé. Per a l'aventura han comptat amb l'aportació gastronòmica d'un nom conegut en el sector: Luis Arrufat, professor titular del Màster en Cuina, Tècnica i Producte del Basque Culinary Centri. "És un projecte en el qual no estic només de pas. M'he implicat des del principi i estic en el dia, més enllà de les posades a punt de carta per a cada temporada", explica el propi Arrufat i detalla: "La cuina no és més que pura percepció sensorial i per això és possible jugar amb ella per obtenir resultats diferents". El rebost local és important: "les aromàtiques, els formatges, figues, olis, sobrassades o butifarres, fins i tot els productes del mar com el pop o el cap-roig intentem que siguin el més locals possibles", explica.
Arrufat: "La cuina no és més que pura percepció sensorial i per això és possible jugar amb ella per obtenir resultats diferents"
En el cas de Fandango Formentera l'essència està en la brasa i els arrossos. A la primera s'amansen els peixos servits sencers. Provem l'excel·lent llobarro cuinat a l'estil Getaria. I especialitats com el pop local amanit amb kimchi. L'arròs és l'ingredient acaronat de Fandango Formentera, estendard de la proposta i protagonista de la identitat del restaurant. No ho amaguen. Sobresurt un arròs amb chuletón presentat tallat per damunt i servit en el ceptre de la taula per compartir entre diverses persones o el sec de carabiners, d'un vermell intens. Altres plats festius com els escamarlans a la brassa i oberts per la meitat, i locals, com són els ous fregits pagesos, servits amb patata i llamàntol local fregit en una gran paella.
"Vam crear un lloc en el qual a nosaltres ens agradaria estar, amb bon vi, bona gastronomia i molt flow. Bé, de fet, estem aquí perquè tenim casa i pràcticament vivim aquí quan està obert", riu la noia Castellanos. "Per al personal també hem habilitat uns apartaments perquè a Formentera, com a la resta de les Balears, l'estada dels treballadors és un problema. Ells són la nostra família i volem que se sentin cuidats", detalla la parella. Alguns d'aquests han vingut 'fitxats' des d'altres establiments que freqüentaven. "Quan veiem algú amb esperit, que adora la gastronomia com nosaltres, el volem en el nostre equip", llança Castellanos, segura de tenir un bon equip per fer front a la temporada. De cara al tancament, Wine Fandango podrà absorbir part del servei, encara que la seva idea és "mantenir-ho obert el màxim temps possible per donar-los estabilitat".
Com a qualsevol altre quiosquet de qualitat, la música és tan important com el menjar i aquí juga un paper fonamental. De sessions, a càrrec del DJ resident, Lucca Feller (resident també, entre d'altres, en el Moët Winter Lounge de Vaquèira Beret) a actuacions especials d'artistes locals i altres activitats al voltant de la taula i al gaudi. Fandango és gastronomia, és festa i és música davant del mar. Són capvespres de riures amb el salitre al cabell. És estiu i és alegria en la seva màxima essència.