Francisco Franco en una nevera, el rei Joan Carles I i l'activista Domitilia practicant sexe amb un pastor alemany o Saddam Hussein lligat en una espècie de peixera són algunes de les peces que es poden veure al Museu de l'Art Prohibit de Barcelona i que és promogut pel periodista i cofundador de Mediapro Tatxo Benet. Una col·lecció que presenta 42 obres que han estat censurades, prohibides o denunciades per motius polítics, socials o religiosos. I un lema clar: "Avui en dia, prohibir l'exposició d'una obra d'art és el compliment més gran que se li pot fer al seu autor", segons el referent d'art crític Boris Groys.
De fet, la història de l'art és plena de casos de censura. La va patir Miquel Àngel quan pintava la Capella Sixtina, i també Francisco de Goya, del qual el Museu de l’Art Prohibit exhibeix alguns dels gravats de la sèrie els Capritxos. Entre els artistes que també van topar amb les prohibicions hi ha Gustav Klimt o Pablo Picasso, presents també al Museu de l’Art Prohibit.
El Museu de l’Art Prohibit de Barcelona presenta 42 obres censurades, prohibides o denunciades per motius polítics, socials o religiosos
Des dels promotors destaquen que per formar part de la col·lecció i del museu "una obra ha de tenir una història darrera que l'hagi vinculat a la censura, la prohibició, i hagi estat agredida". "Hi ha obres de gran nivell artístic i altres que no tant, però totes elles tenen una història darrera molt important fins i tot per la història de l'art perquè representen aquelles obres que algú no volia que fossin vistes", argumenta Benet.
El projecte és dirigit per Rosa Rodrigo amb Carles Guerra de director artístic. El Museu de l'Art Prohibit es troba a la casa Garriga Nogués de Barcelona, obra de l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia. Una casa ocupada parcialment per un hotel i, fins fa poc, per les sales d’exposició de la Fundació Mapfre i, anteriorment, per la Fundació Godia arran de la seva adquisició per Liliana Godia el 2004.
Groys (crític d’art): "Avui en dia, prohibir l'exposició d'una obra d'art és el compliment més gran que se li pot fer al seu autor"
El museu compta amb un programa expositiu continuat que anirà variant cada dotze, quinze mesos, per poder mostrar les 200 obres de la col·lecció. Un altre objectiu, segons han explicat a VIA Empresa és “aconseguir portar els joves a les sales”, de manera que es donarà molta importància al programa educatiu. Amb la intenció que el museu sigui de “visita indispensable” per a residents i per a visitants de la ciutat comtal, les entrades són a preus de “franja mitjana baixa”, a dotze euros si es compren en línia, però, a més, n'hi ha de reduïdes a 9 euros i altres son gratuïtes, pels menors de 13 anys.
Les cinc obres més representatives (i impactants)
Entre les obres més cridaneres destaca Not dressed for conquering, d'Inés Doujak que mostra el rei emèrit sent sodomitzat, una obra amb una exposició al MACBA que va provocar, en el seu moment, el cessament del director del museu barceloní. També es pot trobar Always Franco, d'Eugenio Merino, exposada a ARCO el 2012, i que va portar el seu autor a les banquetes judicials per un delicte, desestimat, d'ofenses a l'honor del dictador mort. Una obra que fa reflexionar a l'espectador sobre el significat d'introduir un dictador a una insignificant nevera de Coca-cola.
Shark, de l'artista txetxè David Cerný, que mostra el dictador de l'Iraq, Saddam Hussein, penjat i flotant en una peixera. L'obra va ser censurada a diversos països europeus després de la polèmica de les caricatures de Mahoma de la revista francesa Carlie Hebdo. També destaca MC Jesus, una obra que mostra un Ronald McDonald (la mascota de la cadena d'hamburgueseries) crucificat en una creu cristiana, té un missatge que vincula religió i consumisme. L'obra, de Jani Leinonen, sempre ha provocat polèmica i va ser retirada d’un museu de Haifa, a Israel, per les queixes que va aixecar.
Francisco Franco en una nevera, el rei Joan Carles I i l'activista Domitilia practicant sexe amb un pastor alemany són les obres més mediàtiques
Silenci vermell i blau, de la francoalgeriana Zoulikha Bouabdellah, exposa una trentena de catifes per fer una pregària musulmana, amb 30 parells de sabates de taló de dona. L'obra vol denunciar el masclisme al món musulmà, i va ser retirada, també, d'un museu de Clichy després de l'atemptat contra el setmanari de Charlie Hebdo.
La figura de Tatxo Benet i la polèmica recent de Mediapro
El periodista i empresari Tatxo Benet (Lleida, 1957) va començar a iniciar aquesta col·lecció, que és única al món, amb l’obra Presos polítics a l’Espanya contemporània de Santiago Sierra, que en va pagar 80.000 euros. L'obra va ser retirada d’ARCO el 2018, i actualment es troba cedida al Museu de Lleida, on es troba exposada. Des d’aleshores, Tatxo Benet ha continuat ampliant la col·lecció i l'ha consolidada per fer-la accessible als visitants. Soci fundador del grup audiovisual Mediapro, Benet també és impulsor de diversos projectes culturals com ara la llibreria Ona, de Pau Claris, o el grup editorial Suma Llibres.
Actualment, Mediapro factura més de 1.200 milions d’euros a l’any, té uns 7.000 treballadors i disposa d’oficines pròpies a 36 ciutats del món. L'empresa, especialitzada en producció i gestió drets de televisió, té contractes vigents d'exclusivitat amb la Lliga espanyola de futbol, l’Europa League, i produeix 13 lligues de futbol en diferents països d‘Europa, Àfrica i Sud Amèrica a més de la Lliga del Canadà i de gestionar els drets internacionals de la lliga xinesa.
L'empresa és líder europeu del sector i fa dos anys que ha cedit al primer grup de capital privat xinès Orient Hontai Capital fins al 80% del seu accionariat. No obstant això, la companyia catalana ha ocupat totes les portades dels mitjans de comunicació aquests últims dies. Jaume Roures -que també és soci gestor- ha deixat de ser soci després de 30 anys. Així ho va aprovar el consell d'administració del grup el 27 d'octubre de 2023 a petició del seu soci majoritari. Tatxo Benet ha lamentat que el "buit" que deixa Roures és "immens", i des d'un punt de vista personal afirma que enyorarà "molt aquestes dècades meravelloses de treball conjunt, colze a colze".
A Benet, segons apunta Toni Rodríguez a VIA Empresa, se li calcula una fortuna personal inconcreta però gens menyspreable, que, entre altres coses, inverteix entusiastament en les seves activitats de mecenatge cultural. I sembla que el Museu de l'Art Prohibit li aportarà grans alegries perquè pronostica l'assistència de 200.000 espectadors anuals fruit del boca-orella i les bones crítiques que ha rebut. I un exemple més de com combatre el nervi de la censura de forma radical al cor de Barcelona.