Franc Cortada és enginyer de camins amb més de 20 anys de trajectòria en el món de la cooperació i les emergències. Des del 2020 és el director general d'Oxfam Intermón, ONG amb 67 anys d'història a la qual Cortada s'hi ha dedicat 22 anys. Actualment, l'organització està present a 87 països de tot el món, gestiona un pressupost de 110 milions d'euros cada any, hi col·laboren mig milió de persones "amb el seu temps, recursos i contribucions econòmiques", les quals han aconseguit ajudar, en l'últim any, a 15,6 milions de persones. Dins d'Oxfam Intermón hi treballen actualment 2.250 persones: la meitat són voluntàries i l'altra meitat assalariades. Cortada reconeix que, amb la seva feina, sovint s'enfada i reconcilia amb la humanitat. Són les conseqüències de viure, en primera fila, les desgràcies i injustícies més extremes del món on vivim.
Quins són, a escala global, els principals desafiaments que afronteu des de l'ONG?
Tenim, per una banda, grans reptes planetaris, amb una crisi climàtica que no se li escapa a ningú i que, a més, és molt injusta entre els que la produeixen i els que la pateixen. Les emissions de CO2 dels 54 països del continent africà sumen un 4% de les emissions totals de CO2 a l'atmosfera. En canvi, són els que pateixen les majors conseqüències. També hi ha una crisi de regressió de drets: estem en un context global en el qual el 88% de la població viu en un context de repressió. Les democràcies a les quals estem acostumats aquí no són la realitat de milions de persones.
Cotada: "Les democràcies a les quals estem acostumats aquí no són la realitat de milions de persones"
També hi ha desigualtats socials i econòmiques galopants: mentre milions i milions de persones no arriben a final de mes, veus que la riquesa i el poder es concentren en poques mans. I parlant de desigualtats, també hi ha una desigualtat de gènere que no només no es tanca, sinó que s'està obrint encara més. I la covid-19 no va ajudar gens.
De quina manera es vincula la desigualtat de gènere amb la pandèmia de la covid-19?
Amb la covid-19 aquesta bretxa es va obrir encara més, en l'àmbit laboral però també en la violència de gènere. Normalment els drets de les dones es poden analitzar des de tres epígrafs: un de molt visible és, justament, la violència de gènere, que té dades esfereïdores. Una de cada tres dones ha patit violència de gènere a la seva vida i cada any moren 81.000 dones assassinades al món.
També hi ha una altra part més vinculada a l'àmbit social i econòmic: encara hi ha una desigualtat salarial i de condicions molt gran. En contextos com Amèrica Llatina, per exemple, si ets dona i indígena, segurament treballes des de l'economia informal. El 85% de les dones indígenes a Amèrica Llatina treballen en l'economia informal. El dia que no surten a treballar, no mengen. Aquestes dones, durant la covid-19 havien d'escollir entre menjar o arriscar-se a contagiar-se. Aquesta idea del teletreball que vam viure aquí, era una mena de miratge. Un altre exemple d'aquesta desigualtat succeeix a l'Àfrica, on el 50-60% del cultiu de la terra el fan les dones, però en termes de la titularitat la seva representació no arriba en molts casos ni al 15%.
Cortada: "Les dones indígenes d'Amèrica Llatina, durant la covid-19, havien d'escollir entre menjar o arriscar-se a contagiar-se"
I hi ha una tercera part, que de vegades queda invisibilitzada, és la representació de la dona en l'espai públic. En la política, per exemple. És una de les coses que també fem des d'Oxfam Intermón: garantir que la veu de la dona tingui accés al poder o a la participació política. Ho hem fet a Mauritania, Nepal, Bangladesh...
I potser no cal ni anar tan lluny.
Cert, perquè aquí també passa. Quan mires el salari mínim interprofessional, 7 de cada 10 treballs amb salari mínim interprofessional són dones. Quan parles de contractes de parcialitat no desitjada també són majoritàriament dones. Quan parles de la precarietat laboral, també. I el treball de cures, d'economia informal...
Tots aquests escenaris poden semblar distòpics, especialment els de crisi climàtica o concentració de poder, però nosaltres com a organització ens neguem a anar cap a aquestes distopies. El futur no està escrit i el podem canviar. Només hem de donar un cop de timó. I quan ens hi posem i comptem amb voluntat política, passen coses ben maques.
Com quines?
Com el testatge que s'està fent de la vacuna de la malària a 12 països del continent Africà. Això és transformador. Cada any moren 800.000 persones a conseqüència de la malària. El 80% són nens i nenes menors de 5 anys. Amb aquest testatge, això podria canviar.
Una altra bona notícia: un cas d'èxit d'Intermón Oxfam?
Nosaltres intentem acompanyar al teixit empresarial de molts d'aquests països. Per exemple, a Jordània fa tres anys vam apostar per un jove, el Khaleb, i el seu somni: assegurar que qualsevol persona amb discapacitat tingués una bici adaptada a un preu raonable. Avui dia la seva empresa, Jo Theeb, ven més de 200 bicicletes cada any i exporta a altres països.
Un altre cas il·lusionant és el del camp de refugiats Za'atari, on hi conviuen més de 80.000 refugiats sirians. Allà vam transformar els residus en ocupació: el 2015 vam llançar un projecte pilot sobre reciclatge i, 8 anys després, amb dos centres oberts, reciclem centenars de tones de residus, i donem feina a més de 700 persones refugiades cada any.
Una altra emergència mundial: els refugiats.
Ara mateix hi ha 340 milions de persones al món amb necessitats humanitàries. Triplica la xifra de fa només 5 anys.
És un creixement real o és que abans no es comptabilitzava bé?
És un creixement real. Pensem que hi ha moltes crisis cronificades, però també han sorgit de noves i, per tant, les xifres es van incrementant cada any. En el darrer any, l'increment ha vingut marcat per la crisi d'Ucraïna, el terratrèmol a Síria i a Turquia...
Cortada: "Ara mateix hi ha 340 milions de persones al món amb necessitats humanitàries. Triplica la xifra de fa només 5 anys"
Com intervé Oxfam Intermón en aquestes emergències?
Intentem estar en els contextos més remots, més complexes i més difícils. La dimensió humanitària és la que treballem més. A Ucraïna hi hem treballat des del primer dia. En l'últim any del conflicte hem acompanyat a més d'un milió de persones i hem garantit aigua i sanejament per a 300.000 persones, diàriament.
A Ucraïna les infraestructures més bàsiques de salut, aigua i energia van estar bombardejades durant el conflicte. Com ho heu aconseguit?
A Kiev i Odesa les infraestructures bàsiques es van bombardejar i van quedar inservibles i nosaltres vam buscar fonts alternatives, primer amb cisternes i després vam muntar plantes depuradores.
Com funciona mundialment l'Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD)?
És una eina que es va posar en marxa fa 50 anys. Va ser un compromís amb el qual, des d'aquesta vocació de solidaritat i justícia social, els governs del nord global -els rics-, van decidir donar un 0,7% de la seva renda bruta als països que en aquell moment s'anomenaven països en vies de desenvolupament. 50 anys després, aquest 0,7 és un 0,32%. 50 anys després no hem arribat a poder garantir aquest compromís tan bàsic del 0,7%.
Quina és la nostra aportació?
En el cas català és un 0,21% i en el cas de l'Estat espanyol és un 0,34%. I hi ha l'objectiu d'arribar al 0,7% pel 2030.
Tot arriba l'any 2030.
Sí. Però el cost de no haver-ho fet durant aquests 50 anys significa haver deixat de pagar als països del sud global 4,7 bilions de dòlars. Si haguéssim invertit aquests diners hauria estat transformador.
Cortada: "6 de cada 10 països del sud global estan ofegats amb un deute que no poden pagar"
Aquest és un mecanisme financer per ajudar altres països, però n'hi ha d'altres.
Sí, i que poden tenir més impacte ara mateix. Com els drets especials de gir o la condonació del deute. El deute extern ara mateix ofega a tots els països del sud global. 6 de cada 10 països del sud global estan ofegats amb un deute que no poden pagar. És una barbaritat que un país hagi d'invertir un percentatge més alt del seu pressupost nacional en tornar el deute que no en salut, educació, infraestructures... Per ajudar aquests països realment hem de pensar en mecanismes de condonació de deute.
T'enfades amb la humanitat sovint, en veure tants conflictes i injustícies tan de prop?
M'enfado molt sovint. Porto pràcticament 30 anys i hi ha moments molt dolorosos. Recentment, he estat a Ucraïna, a Sudan del Sud... i he vist situacions horribles. Però també et reconcilies amb el món, perquè el món està millor que fa uns anys. Quan vaig començar hi havia 1.900 milions de persones en situació de pobresa extrema, i ara n'hi ha 720 milions. El món millora: hi ha molta gent molt tossuda que està convençuda que un món millor és possible i ho aconseguiran.
Si poguéssim mesurar la nostra consciència o grau de solidaritat, quina nota tindríem els catalans?
Els catalans som tremendament solidaris. Oxfam Intermón va néixer fa pràcticament 70 anys i té arrels molt catalanes. Va néixer a Barcelona i després es va anar expandint. I en moments molt durs de la humanitat, els catalans han sortit en massa al carrer i han sigut extremadament solidaris.
Cortada: "El món millora: hi ha molta gent molt tossuda que està convençuda que un món millor és possible i ho aconseguiran"
Ara bé, també és veritat que som molt solidaris, però només amb allò que veiem als mitjans. Veiem notícies que ens interpel·len o ens indignen i des d'aquesta indignació som solidaris. Però el que no apareix als mitjans, és molt difícil de fer-ho arribar a la ciutadania. Ens costa molt parlar de què està passant a l'Africa Subsajariana o de la vulneració de drets a Amèrica Llatina.
La tecnologia està edevenint motor de canvi també amb les emergències humanitàries?
Molt. De fet, gràcies a la tecnologia estem monitorant imatges de satèl·lit per reforestar el Sahel i fer un cinturó verd que impedeixi l'avançament del desert. Estem utilitzant drons per protegir les persones i detectar mineria il·legal al Perú. A Bangladesh, on hi ha molta explotació de persones que es dediquen al treball domèstic, hem creat una plataforma virtual perquè aquestes persones puguin trobar feina amb bones condicions laborals i, fins i tot, puguin accedir a finançament d'emergència. N'hi ha molts exemples.
Una figura una mica controvertida que teniu les ONG són els captadors de carrer. Funcionen?
És veritat que és una figura controvertida. Hi ha una part d'intrusió. Però és un mecanisme que encara funciona perquè una forma de connectar amb la gent i generar nous socis.
Quants socis pot arribar a captar una persona en un dia?
Depèn. Un bon captador de carrer pot fer 5 o 6 altes a la setmana.
És una feina difícil. Jo ho he sigut. I t'emportes molts nós. Nosaltres, però, la part de captadors de carrer la tenim internalitzada. Formen part de la nostra plantilla, no els subcontractem. Així garantim drets laborals i, a més, així els captadors de carrer coneixen de veritat la feina que fem i l'impacte que té allò que fem. Ara bé, amb les noves generacions ens estan funcionant molt també canals de comunicació com les xarxes socials.
Cortada: "Un bon captador de carrer pot fer 5 o 6 altes de socis a la setmana"
També compteu amb la força dels activistes.
Sí. I una de les nostres feines és protegir-los. Cada any moren centenars d'activistes al món defensant la seva terra, els seus drets o els d'altres persones. L'any passat van morir 400 activistes al món -a Colòmbia, Brasil, Filipines, Hondures...- i és la nostra tasca defensar-los i protegir-los.